Portal Gironí d'Història i Genealogia

Els arqueòlegs revelen la troballa excepcional d'una necròpoli islàmica del segle VIII a Girona

Vist: 366
Necròpoli islàmica del segle VIII
Necròpoli islàmica del segle VIII

Recuperen 8 esquelets enterrats amb ritual islàmic al costat d'altres esquelets enterrats a la manera cristiana al mateix lloc · Un estudi genètic de la Complutense de Madrid revela que un individu era del Magrib i un altre del Golf Pèrsic.

Una excavació arqueològica dirigida per l'arqueòloga Maribel Fuertes ha posat al descobert per primera vegada una necròpoli islàmica a la regió de Girona.

Els treballs han permès recuperar, al barri de Sant Pere de Galligants de la ciutat de Girona, 8 esquelets, alguns d'infants, corresponents a individus que van ser enterrats seguint el ritual islàmic.

La Universitat Complutense de Madrid ha fet l'estudi genètic de les restes i el resultat revela que un d'ells procedia del Magrib, un altre del Golf Pèrsic, i altres correspodrien a individus de la població local que s'haurien convertit a l'islamisme durant l'ocupació àrab.

La troballa ha estat considerada excepcional pel món de l'arqueologia per la relativa curta durada de l'ocupació àrab de la part nord del que avui és Catalunya.

Després de la caiguda de l'Imperi romà, el 476, Girona va dependre dels monarques visigots fins al 711, quan va ser sotmesa als àrabs, fins que l'any 785, els gironins van passar a dependre de l'emperador franc Carlemany, creador del comtat de Girona, nucli inicial de la Marca Hispànica.

La descoberta es va produir al barri de Sant Pere de Galligants, a finals de 2015 i primers de 2016, durant l'excavació preventiva anterior a les obres dels banys Aqua Gerunda, avui en funcionament en l'edifici que havia sigut l'antic Hospital dels Capellans.

Abans de la construcció de l'edifici medieval, la zona va funcionar com un cementiri durant 200 anys, des del primer quart del segle VIII i fins el primer quart del segle X.

Els arqueòlegs han constatat l'existència d'enterraments amb ritual cristià al costat d'enterraments amb ritual islàmic, la qual cosa pot parlar d'una certa tolerància en aquell moment històric.

«Hem trobat a la mateixa zona dos rituals diferents d'enterraments, un cristià i un altre islàmic que no havia estat documentat fins ara a la ciutat», explica Fuertes. «No podem confirmar que cristians i islàmics s'enterressin al mateix moment, però sí en una mateixa zona, cosa que parla d'una certa tolerància», afegeix l'arqueòloga.

Cronològicament parlant, els enterraments cristians i islàmics es van alternant. El més antic correspon a un de cristià, després ve un d'islàmic, per tornar a trobar un cristià, cosa que indica que les dues comunitats utilitzaven la mateixa necròpoli, aleshores als afores de la ciutat emmurallada.

Com es va informar al seu moment, les excavacions van posar al descobert també restes romanes més antigues que la necròpoli islàmica, i altres restes posteriors, com sitges del segle XII que van servir per conservar aliments.

Maribel Fuertes va revelar la sorprenent troballa el passat 2 de maig al Palau Marc de Barcelona en la conferència Intervenció arqueològica a l'antic hospital de clergues de Girona: l'evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l'època romana fins a l'actualitat, pronunciada en el cicle Tribuna d'Arqueologia.

El director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, va presentar l'acte, en el qual van participar experts com Dolors Bramon en un debat final obert entre els assistents. Nadal va reclamar un pla d'arqueologia urbana per a la ciutat de Girona.

Publicada al diari "Diari de Girona ", 10 de maig de 2018 - Daniel Bonaventura - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)