El consistori valora el paratge dels Padrets amb un milió d'euros i el tribunal d'expropiació ara té l'última paraula.
Laura Juanola. · Els propietaris dels Padrets de Blanes, uns terrenys de 5.000 metres quadrats situats al centre sobre un turó i que des del 1981 estan qualificats com a zona d'equipaments, reclamen a l'Ajuntament 17 milions d'euros pels terrenys. El consistori, per la seva banda, valora els terrenys amb 983.000 euros. El litigi pels Padrets fa anys que dura. Els terrenys havien estat edificables, però l'any 1981 el pla general els va protegir perquè hi ha un jaciment romà. Sis anys més tard, l'Ajuntament va firmar un conveni segons el qual permutava aquests terrenys per nou parcel·les, sis de les quals eren a Pinya de Rosa, però la permuta no s'ha dut mai a terme. Ara, a més, la permuta no es pot fer perquè Pinya de Rosa està protegit per llei i tampoc s'hi pot edificar.
Els Padrets de Blanes són al centre de la població sobre un turó que té una altura de 40 metres. De fet, el turó, per la banda de mar és un penya-segat. Es tracta d'uns terrenys de 5.000 metres quadrats amb un desnivell important. Antigament havien estat edificables, però el pla general del 1981 els va convertir en zona d'equipaments perquè s'hi havia descobert un jaciment romà. Sis anys més tard, l'Ajuntament va firmar un conveni amb els quatre propietaris dels terrenys segons el qual s'havia de fer una permuta. L'Ajuntament seria el propietari dels Padrets i, a canvi, cediria als amos dels terrenys una parcel·la al barri de Montferran, anant cap al castell de Sant Joan, dues parcel·les a Mas Moixa i sis parcel·les a Pinya de Rosa. Com que llavors el pla per desenvolupar Pinya de Rosa encara no estava fet, es va acordar que quan es desenvolupés es faria la permuta.
Als anys 90, l'Ajuntament de Blanes ja va començar a sospitar que havia estat massa generós amb el conveni. El principal problema, però, va arribar el 2003 quan es va protegir Pinya de Rosa, amb la qual cosa era impossible poder donar les parcel·les als propietaris dels Padrets. Sense les parcel·les, els propietaris, que abans ja havien recorregut a la justícia ordinària, van portar el cas al tribunal d'expropiació. Ells valoren els terrenys en 17 milions d'euros, i l'Ajuntament amb 983.000 euros.
L'alcalde, Josep Marigó, explica que els propietaris poden demanar el que vulguin, però que la realitat és que es tracta d'uns terrenys amb tant de desnivell que si s'edifiquessin s'hi haurien de fer unes obres molt importants d'estabilització de la penya. Per la seva banda, l'advocat dels propietaris sosté que l'Ajuntament ha d'indemnitzar per les finques de Pinya de Rosa. Els propietaris entenen que Pinya de Rosa no es pot edificar, però demanen una compensació. «És com quan tens un accident i el cotxe queda sinistre total. No pots tornar a tenir el cotxe, però pots cobrar els diners de l'assegurança i comprar-ne un de nou.»
L'alcalde ha avançat que el nou pla general, que es farà en el pròxim mandat, podria ajudar a desencallar aquest problema i donar compensacions als propietaris amb edificabilitat en altres zones. La idea de l'Ajuntament és convertir aquesta zona, ara tancada i desaprofitada, en un parc públic.
Cronologia:
1965 - Una promotora intenta construir apartaments de luxe als Padrets. L'Ajuntament ho atura
1972 - Es fan excavacions i es descobreixen dos carrers de l'època romana amb cases
1976-1977 - Es fan més excavacions
1978 - Els propietaris del terreny, amb permís de l'Ajuntament, arrasen els sectors central i baix del turó per fer-hi habitatges
1981 - El pla general de Blanes declara els terrenys zona d'equipaments
1987 - L'Ajuntament i els propietaris de la finca firmen una permuta. L'Ajuntament cedeix als propietaris sis parcel·les de Pinya de Rosa
2003 - El Parlament de Catalunya protegeix el paratge de Pinya de Rosa
Un oasi al centre urbà
Els romans van triar els Padrets per viure a Blanda durant dos-cents anys
L.J.-Els Padrets de Blanes deu el nom als Padres de la Sagrada Família. En iniciar-se la construcció del seminari dels Padres de la Sagrada Família, es van descobrir restes arqueològiques. El seminari es va inaugurar el 1898 i s'hi van formar religiosos fins al 1936. El que avui coneixem com els Padrets era la zona que tenien els seminaristes per esbargir-se. L'any 1972 es van començar a fer excavacions a la zona i s'hi van descobrir dos carrers perpendiculars amb restes de cases, sobretot murs d'habitació fets amb pedra granítica. Es calcula que els romans s'hi van establir des del segle I abans de Crist fins al segle I després de Crist, quan van abandonar el paratge. Els estudis fets fins ara assenyalen que la zona dels Padrets formava part de la Blanda pobra i que els romans vivien mirant a la muntanya, d'esquena al mar. Els arqueòlegs consideren que aquesta zona és rica en restes i que si hi hagués més excavacions es trobarien vestigis importants. De fet, en les excavacions dels anys setanta ja es van trobar vestigis, però llavors els veïns se'ls van endur. Quan es van fer pisos a la zona, el 1978, es va arrasar una part de les restes. L'Ajuntament és partidari de fer-hi un parc quan n'aconsegueixi la propietat. Anys enrere CiU havia parlat de fer-hi un museu arqueològic i un amfiteatre aprofitant els desnivells que hi ha.
Un gratacels fallit
Els Padrets és un lloc llaminer. És cèntric i està en un punt elevat, i ofereix vistes magnífiques a tot el municipi. El 1965, una promotora de Terrassa va presentar un avantprojecte per fer dos blocs d'apartaments de luxe de planta baixa i set pisos d'alçada que incloïen piscina i jardí. Llavors el delegat provincial de Belles Arts ja va advertir que abans de fer res calia fer una prospecció arqueològica i, al final, l'Ajuntament va denegar el permís per fer els dos blocs. Un any més tard el projecte es va reconvertir en 126 apartaments distribuïts en tres edificis també de set plantes. Afortunadament, mai es va arribar a fer res i avui tothom coincideix que als Padrets no s'hi pot edificar.
Publicada a "El Punt" el dia 18 de març del 2007
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)