Va estudiar Dret i assignatures d'Història Medieval a la Universitat de Barcelona, on hi va obtenir la llicenciatura en Dret el 1935. Va fer la tesi doctoral sota la direcció de Luis García de Valdeavellano. El 1944 va guanyar la càtedra d'Història del Dret de la Universitat de La Laguna. Més endavant va ser catedràtic de les universitats de Múrcia (1945), València (1949) i Barcelona (1954), on va ser degà de la Facultat de Dret de 1958 a 1965. El 1985 es va jubilar com a catedràtic de la Universitat de Barcelona, i en fou nomenat Professor Emèrit el 1986.

És Doctor Honoris Causa per les universitats de Bordeus (1962) i Montpeller (1964). Des de 1960 és membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, des de 1970 és membre corresponent de la Real Academia de la Historia, y des de 1971 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, secció Històrico-Arqueològica.

Ha rebut els següents premis i distincions: Premio Menéndez y Pelayo de Investigación, del CSIC (1944); Premi Ciutat de Barcelona d'Investigació (1969); Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983); Premio Nacional de Historia (1984); Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1987); Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic (1994); i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2002). El 1994 va ser nomenat Degà Honorari de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, y el 2009, amb motiu del 50 aniversari de la construcció del nou edifici de la facultat al campus universitari de Pedralbes, que ell va promoure, l'Aula 4 va passar a anomenar-se Aula Font i Rius.

Informació extreta de Viquipèdia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)