Per unes circumstàncies especials, a l’edat de tretze anys hagué de deixar definitivament el Centre d’Ensenyament per a posar-se al front de casa seva i dedicar-se, ajudat dos anys per un seu oncle, al conreu de la terra i al manteniment de la seva petita ramada.
Als seus seixanta-dos anys, quan encara no havia entrat a l’edat de la jubilació, mentre estava regant un dels seus camps, pati un atac de cor, pel qual, recomanat pels metges, es retirà de tota activitat que comportes un mínim d’esforç físic. Això fou per ell com si li “caigués una muntanya al damunt” en pensar què seria de la seva vida en no poder treballar.
En el seu obligat repòs, escriví les seves “Memòries” i vivències personals, entretenint-se també a confeccionar estrofes i rodolins més que res, per allò de “passar l’estona”.
Un escrit que l’any 1977 publicà al setmanari figuerenc HORA NOVA, li donà entrada com a col-laborador en aquest rotatiu en el que des d’aleshores ve presentant força assíduament algun article, la qual cosa ha fet que hagi anat millorant tant en català com en redacció. Alguna vegada també ha escrit quelcom al PUNT i al Diari de Girona.
L’any 1988, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries li féu editar el seu primer llibre, BROTS DE TARDOR, un llibre de versiñcacions fetes a “la seva manera” i que tenen moltes llars castellonines i també alguns amics seus.
El present, en el qual ens parla dels masos de Castelló, serà el segon que d’ell es publica però ja n’està preparant un altre el qual tractarà dels mètodes i sistemes de treball en l’agricultura de la primera meitat de segle en contrast amb els que es practiquen d’aleshores ençà i actualment. Josep Augé, pagès que ha estat tota la seva vida i que, com a tal, ha viscut les dues èpoques, és qui millor ens ho podrà explicar
Informació extreta de la contraportada del llibre "Masies i cortals de Castelló d'Empúries"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)