microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

Una sitja obliga a replantejar la fundació d' "El graner de l'Empordà"

El poblat ibèric fortificat del Mas Castellar, datat fins ara entre els segles V i IV aC; el van edificar sobre un assentament anterior. La localització d'una sitja, amb restes que es podrien remuntar al segle VII aC, fa replantejar les hipòtesis sobre els orígens del jaciment, encara que no serà fins a les pròximes campanyes que es podran treure conclusions. Aquest any han aparegut més sitges - n'hi poden haver unes 2.500 - i s'ha posat al descobert un altre tros del barri hel·lenístic.

Precisament una sitja, l'element més característic del Mas Castellar, batejat com El graner de l'Empordà per la gran quantitat de cereals de devia emmagatzemar, ha esdevingut la troballa més enigmàtica de la campanya que s'acaba aquest cap de setmana. La directora de les excavacions, Enriqueta Pons, va explicar ahir que el dipòsit l'han trobat en la zona pública de les cases adossades a la muralla. Aquest grup d'edificis, datats entre els segles V i ' IV aC, conformaven la part més antiga del jaciment, però en canvi, la sitja - no excavada del tot mostra uns nivells que inicialment s'han datat entre els segles VI i VII aC. A l'anomenat barri hel·lenístic - la zona de grans mansions d'influència grega, dels segles III i II aC - han descobert, entre molt altre material, unes escales interiors per salvar el desnivell del terreny i unes àmfores de vi. Com les que han aparegut en campanyes anteriors, demostren els vincles comercials de Pontós amb la resta de la Península i la Mediterrània. En aquesta zona han estat excavant un grup de sitges molt grans. Per altra banda, per primer cop des que els propietaris del mas Castellar i la Generalitat es van enfrontar per l'explotació del jaciment, els amos de la finca van participar ahir en la visita guiada que les autoritats de Cultura van oferir a la premsa. Ara, el jaciment està rodejat d'una tanca i la casa de pagès s'ha transformat en un atractiu restaurant i un petit museu dedicat al poblat ibèric.

Publicada al "El Punt" el dia 27 de setembre de 2001, RAMON ESTÉBAN / Pontós.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)