El director general de Patrimoni Cultural, Josep M. Carreté; l'alcalde de l'Escala, Estanislau Puig; el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Pere Izquierdo; el director del MAC d'Empúries, Xavier Aquilué, i el director dels serveis territorials de Cultura a Girona, Miquel Sitjar, van presentar ahir en roda de premsa els actes de commemoració del centenari de les excavacions d'Empúries i van mostrar una primera imatge de l'Esculapi, encara desmuntat, que s'instal·larà a Empúries. La celebració del centenari de les excavacions ha estat el pretext ideal per celebrar el retorn de la estàtua que al 1909 es va decidir traslladar a Barcelona, a causa que a Empúries no hi havia les instal·lacions adequades. 99 anys després ha tornat i la seva arribada es fa amb tota la pompa necessària. Així doncs, el programa de celebracions inclou tres exposicions, tota mena d'activitats científiques, divulgatives i lúdiques.
SIS MILIONS D'EUROS.
Josep M. Carreté va explicar ahir que «el retorn de l'Esculapi a Empúries és un acte emblemàtic que iniciarà la celebració del centenari, en què la programació d'activitats donarà una visió molt transversal de la història d'un territori en relació amb tota la Mediterrània i amb l'origen de la nostra cultura». El director general de Patrimoni Cultural va afegir que s'havia aprofitat el centenari per realitzar una inversió de sis milions d'euros per millorar les infraestructures del museu d'Empúries, que cada any rep més de 220.000 visitants. Precisament, l'alcalde, Estanislau Puig, va recordar que des del 1992, amb l'arribada de la flama olímpica al port grec d'Empúries, no s'havia fet a l'Escala cap inversió d'aquestes proporcions.
RITUAL DE PURIFICACIÓ.
El començament dels actes del centenari tindrà lloc demà i serà presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Durant l'acte s'obrirà al públic la sala on s'exposarà l'escultura restaurada d'Asclepi. Seguint els costums dels clàssics, l'acte s'acabarà amb un restitutio, una reinterpretació contemporània de les cerimònies de processó, purificació i consagració que es feien a l'antiga Grècia per donar la benvinguda a l'estàtua d'un déu. Aquesta performance ha estat creada pel director escènic Iban Beltran.
A partir de demà i fins mitjan 2009, la seu del MAC a Empúries i l'Escala acolliran prop d'una trentena d'activitats per commemorar el centenari de les excavacions. Pel que fa a les activitats divulgatives, destaca la celebració de tres conferències sobre el retorn, la restauració i «l'exili» de l'estàtua de l'Asclepi. També s'obriran al públic tres exposicions: Cent anys d'excavacions arqueològiques a Empúries, L'Escala i l'inici de les excavacions d'Empúries i Puig i Cadafalch, arqueòleg, i les excavacions d'Empúries.
Les activitats lúdiques inclouen la VI Marató d'Empúries, el 4 de maig, la representació teatral de l'obra Antígona, de Sòfocles, a càrrec de la companyia La Perla 29 dirigida per Oriol Broggi, el dia 7 de juny, i l'espectacle de dansa creat per la companyia Mal Pelo per a la celebració del centenari, el 31 de juliol i l'1, 2 i 3 d'agost.
PORTalBLAU.
El centenari també acollirà el PORTalBLAU, Festival de Músiques de la Mediterrània, que se celebrarà entre els dies 9 i 17 d'agost i que, segons l'alcalde, vol ser una alternativa interessant a altres festivals. Pel que fa a actes científics, destaca el Congrés Internacional de la Société Française de la Céramique Antique, les IX Jornades d'Arqueologia de les comarques gironines, el curs Cent anys d'excavacions a Empúries. Estat de la qüestió, i el 62è Curs d'Arqueologia d'Empúries. A més, es farà una visita a Atenes, al novembre, on es presentarà Emporion, un seguit de manifestacions culturals en relació amb el centenari.
Publicada a "El Punt" el dia 6 de març de 2008, Laura Portal, Empúries
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)
L'arribada de l'«Esculapi» amb els braços en farà canviar tot el marxandatge
Es presentarà dissabte de la setmana que ve, amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla
L'Esculapi, l'escultura grega més important dels jaciments hel·lènics occidentals, torna amb els braços, i això ha tingut una conseqüència, si més no, curiosa. Tot el marxandatge d'Empúries on apareixia l'Esculapi serà substituït progressivament per un de nou amb l'estàtua amb braços. L'estàtua arriba dijous que ve i serà presentat amb tots els honors el dia 15.
L'Esculapi és a punt d'arribar. Falta una setmana justa. Ara encara és a Mataró, on està exposat després d'haver passat per Barcelona i per Badalona. Mentrestant, a Empúries s'està posant tot a punt perquè hi arribi l'escultura més desitjada, que serà presentada amb tots els honors dissabte de la setmana que ve, amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla, segons ha explicat a aquest diari el director del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) a Empúries, Xavier Aquilué.
Però a part de l'arribada triomfal hi ha molts altres detalls que s'hauran de tenir en compte. Un exemple és el marxandatge que hi ha a la botiga de regals, les publicacions i la mateixa rèplica que hi ha al jaciment, que s'hauran de canviar per un Esculapi amb braços. Els diferents Esculapis de record seran canviats per d'altres amb extremitats; les postals, els fulletons informatius, les altres rèpliques que hi ha a escala 1 per 1 també s'hauran de canviar. D'aquestes rèpliques, se n'haurà de portar una al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) a Barcelona, on fins ara hi havia hagut l'original. Per tot això ja s'ha encarregat una rèplica de mida original a una empresa de restauració d'on sortiran les de Barcelona i de l'exterior del jaciment. L'original anirà a dins, a la sala on fins ara es feien els audiovisuals.
IBERIA GRAECA
D'altra banda, coincidint amb el centenari de l'inici de les excavacions, s'ha impulsat el projecte Iberia Graeca. Es tracta d'un web creat entre el MAC-Empúries i el Museo Arqueológico Nacional de Madrid. A www.iberiagraeca.org s'hi podran trobar totes les peces de jaciments grecs que s'han trobat a la Península Ibèrica. Es tracta de posar a l'abast de tothom els fons, que ja estaven publicats en paper, a la xarxa. Només d'Empúries, hi ha un fons registrat de més de 10.000 peces senceres. Es calcula que es podrà presentar després de l'estiu. Segons Aquilué, es tracta de donar difusió i coneixement de jaciments com ara el d'Empúries. A Grècia i Turquia, els dos grans bressols de la civilització grega, hi ha un gran desconeixement dels jaciments occidentals, com el d'Empúries. A través d'aquest web, també es vol establir col·laboracions i contactes amb altres centres europeus d'estudis del món hel·lenístic. El web es pot consultar en català, castellà i anglès,
En una segona fase es vol crear un centre d'investigació d'arqueologia grega de la Península Ibèrica a Empúries, tot i que aquesta fase encara és a les beceroles.
Ja tenia braços des del principi
L'Esculapi tenia braços des del primer moment. Quan va ser trobat al jaciment d'Empúries tenia les extremitats. En un principi se li van posar, com demostra aquesta imatge de principis del segle XX. El que no se sap és per quin motiu se li van treure els braços, tot i que es pensa que devia ser per l'estabilitat de la imatge. Pel que fa a la identitat de l'Esculapi es mantenen les diferents teories. Segons Xavier Aquilué, és un Asclepi del segle III aC fet per escultors grecs i comprat per grecs per estar en un temple grec. Per això es diu Asclepi, en la forma grega i no Esculapi, en la forma llatina. Tot i això, explica Aquilué que popularment se l'ha anomenat Esculapi molt temps i es tracta d'anar-ho canviant en favor del nom correcte, que és Asclepi. D'altres peculiaritats que té aquesta icona és que es tracta de la més representativa del déu Asclepi, segons els estudiosos alemanys del món hel·lènic, que l'agafen com a referència. Aquesta discussió, en tot cas, no és nova, ja que els dubtes sobre la seva identitat es remunten al moment de la seva troballa i se l'ha considerat, a més d'Asclepi i Esculapi, Serapis i fins i tot Júpiter.
Publicada a "El Punt" el dia 14 de març de 2008, Laura Portal, Empúries
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)