Portal Gironí d'Història i Genealogia

Els Monsalvatje d'Olot

Els Monsalvatge d'OlotEn qualsevol país hi trobem persones que hi viuen i persones que l’estimen, que consideren que el seu patrimoni va més enllà de les propietats personals i miren de conservar el seu entorn i la seva identitat, superant els plantejaments polítics o econòmics.

El senyor Ramon Llongarriu i Montsalvatje era una d’aquestes persones, ho copses quan repasses els seus llibres i treballs i te’n adones de com estimava la seva Garrotxa. Per això quan l’Antoni Mayans, el mes de gener de 2006, ens va demanar per publicar el treball que havia realitzat sobre els Monsalvatje d’Olot, només hi cabia el sí en la nostra resposta.

Les persones que treballen per preservar el nostre patrimoni natural, històric i cultural, sense cap més recompensa que la pròpia satisfacció de l’obra realitzada, mereixen que se’ls reconegui posant el resultat del seu esforç a l’abast del públic en general, de forma que la seva petja es perpetuï en el temps.

Anteriorment, a l’any 1994, ja va publicar un extens treball de recerca sobre els Llongarriu de la Vall del Bac, que ell mateix va editar, i que recull la història d’aquesta família des del segle XVI.

A vegades per la tipologia d’aquests escrits, és difícil que puguin ser editats en format paper i, és en aquest punt, on les noves tecnologies i la xarxa internet, esdevenen un instrument real de divulgació d’aquestes petites meravelles.

Des d’aquí volem mostrar el nostre reconeixement al senyor Ramon Llongarriu i agrair-li la seva dedicació i l’aportació que ha fet al patrimoni cultural del nostre país.

Malauradament ens va deixar el 2 d'octubre de 2006 a l'edat de 83 anys, quedi doncs aquí present la seva memòria.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Els Monsalvatje d'Olot - INTRODUCCIÓ

Ramon Llongarriu i Monsalvatje

Considerar els germans Monsalvatje Fossas d’Olot, no és degut a cap crisi de xovinisme. Els més coneguts d’ells, en Joan, en Francesc i en Josep, que són els que gestionaren el negoci bancari que s’inicià finals del segle XIX amb duració fins el primer quart del XX, tots tres nasqueren i visqueren a Olot. El trasllat de Francesc i Josep a Girona i a Figueres, respectivament, fou circumstancial degut a l’ampliació de la banca familiar.

Els Monsalvatje d'Olot - ELS ORÍGENS

Ramon Llongarriu i Monsalvatje

En el terme de Sant Joan de les Abadesses, en el veïnat de Comafreda, situat en el pendís meridional de la muntanya que els mapes de l’editorial Alpina titula Serra del Colomer, amb el seu punt més eminent en el turó del Serrat de Dalt, a 1204 m d’altitud, hi havia una pagesia anomenada Monsalvatje. Parlem en pretèrit perquè tot el que restava de la masia, fou aterrat per construir-hi una nova casa, ara com xalet.

Els Monsalvatje, HORTOLANS

Ramon Llongarriu i Monsalvatje

Joan-Jordi Monsalvatje Constans – Hipòlita Llagostera Nicolau

Joan-Jordi Monsalvatje Constans l’any 1742 va contraure matrimoni amb Hipòlita Llagostera Nicolau, filla de Carles i Maria. Hipòlita rebé, segons capítols matrimonials firmats, 22 lliures i vuit sous, representats per vestits segons son estat, un llit amb pilars, quatre llençols i dues tovalloles... tota una sèrie de petites donacions constituents, però, d’un vertader aixovar. En destaquem, només, una olla de ferro, amb lleves i clemàstecs això que palesa una forma de cuinar al foc a terra, molt propi de l’època. Afegim, encara, que en el document s'hi fan constar les 40 lliures a Hipòlita expectants, provinents dels fruits de la Pia Almoina del Pa comú, per haver-les tret en sort de rodolí (ACO, G. Clapera, 1742, f.77).

Els Monsalvatje, TEIXIDORS, esdevinguts BANQUERS LOCALS

Ramon Llongarriu i Monsalvatje

Dels dos fills, Joan-Jordi i Josep, del matrimoni Monsalvatje – Mulleres, ja hem vist que Joan-Jordi fou qui donà origen a la família que, per no confondre'ns, anomenem Carlicus. L’altre germà, en Josep, inicià una altra branca objecte, com l’altra d’estudi. Serà una família, però, dedicada a ocupacions industrials i, a les acaballes del segle XIX, banquers locals. Tant una, com l’altra de les famílies mai no han considerat que hi hagués cap parentiu entre elles.

APÈNDIX NÚM.1 - Genealogia dels Monsalvatje hortolans, de renom Carlicus

Ramon Llongarriu i Monsalvatje

Carles Monsalvatje Ferrer – Dolors Duran Garcia

L’any 1898, Carles Monsalvatje Ferrer, als 23 anys, contragué matrimoni amb Dolors Duran Garcia, de 21, natural de Banyoles, filla de Josep i Maria (ASMB, M-VIII, f.16).

Tingueren sis fills: Carme, Ricard, Remei, Assumpció, Maria i Angelina, les famílies derivades dels quals són ben actuals i per això en volem donar notícia, mal que sigui de forma succinta.

APÈNDIX NÚM.2 Genealogia dels Monsalvatje – Fossas

Ramon Llongarriu i Monsalvatje

Les nissagues dels tres germans Monsalvatje Fossas, Joan, Francesc i Josep, les hem reunit, en el que hem pogut i, de forma resumida, en donem les famílies derivades.

Joan Monsalvatje Fossas

Joan Monsalvatje Fossas, nasqué a Olot, el 30 de juny de 1839, fill de Jordi i de Clara, dels quals fou el fill primogènit seguit per dotze fills més dels quals en sobrevisqueren sis: Joan, Ignàsia, Dolors, Francesc, Josep i Carme.

APÈNDIX NÚM.3 - La banca a Olot

Ramon Llongarriu i Monsalvatje

Ens sembla adient de dedicar unes pàgines a tractar, bé que de forma breu, dels bancs que van actuar a Olot des dels finals del segle XIX coetanis, molts d’ells, amb els Monsalvatje o pocs anys després del seu esvaniment, acomplert l’any 1920.

La història contemporània de les finances catalanes s’inicia amb el decret de 19 de març de 1874 que suprimí la facultat d’emissió de paper moneda per donar-la, en règim de monopoli, al Banc d’Espanya. Els altres bancs, fins llavors emissors, s’hagueren d’associar amb el banc central o bé continuar els seus negocis exceptuada la facultat d’emissió.

BIBLIOGRAFIA I ÍNDEX

Ramon Llongarriu i Monsalvatje

Fonts

Arxiu familiar (A.F.)
Arxiu parroquial de Sant Esteve d’Olot (ASE)
Arxiu del Monestir de St. Joan de les Abadesses (AMSJA)
Arxiu històric Comarcal d’Olot (ACO)
Arxiu de les Religioses Clarisses
de la Divina Providència d’Olot (ADP)
Arxiu parroquial de Santa Maria de Banyoles (ASMB)