Portal Gironí d'Història i Genealogia

Genealogia de la família Cantalozella d'Aiguaviva. v1.1 (1329 - 1932)

Vist: 305
Mas Cantalozella - Aiguaviva
Mas Cantalozella - Aiguaviva

Recerca genealògica sobre la família del mas Cantalozella d'Aiguaviva, realitzada per Xavier Bohigas Bosch. (v1.1)

Els Cantalozella, en un temps foren una família destacada dintre la parròquia d'Aiguaviva, tal com ho denota l'extensió de les terres que posseïa, la grandària de la seva pairalia i el vas sepulcral que tenia dintre el propi temple de l'església, segurament condicionat per les aportacions econòmiques per la seva ampliació, on hi consta la següent inscripció epigràfica: "D. O. M.  SEPVULTVRA· JOSEPH CANTALOSELLA · PAGES · D·AYGVAVIVA· Y· DELS· SEVS· POSADA· ALS· 12· MARS· 1738· MARIA ROSA· CANTALOSELLA· Y· ESTANYOL· SA· MVLLER· MORI· ALS· 6 FABRE· ANY 1738"(b1).

La nissaga perdurà al mas, com a mínim, des dels inicis del segle XIV fins a la meitat del segle XX, moment en que els hereus vengueren les propietats.

L'etimologia del seu cognom i els primers noms ens fan pensar en un possible orígen jueu, tot i que no en tenim constància documental més antiga i aquest antropònim no el trobem localitzat en els documents conservats d'orígen jueu que coneixem dintre l'entorn gironí,

 

  Astrug Cantalozella1, actua juntament amb el seu fill i hereu el 8-8-1329
...  ... .............................  
  Bonanat de Cantalozella2, excomunicat el 28-5-1336
...  ... ......................................  
  Bartomeu Cantalozella3, apareix al capbreu d'Aiguaviva de 1346
 T.1362
...  ... ......................................  
  Bartomeu Cantalozella4, capbrevà els anys 1460, 1478 i 1486  
...  ... ......................................  
  Miquel Cantalozella5, capbrevà el 1489. Probablement es tracti d'en Cantalobosella que apareix al fogatge de 1497.  
 ... ...  ......................................  
  Narcís Cantalozella6 T. 1520
  = Margarida M. 9-5-1572
  Margarida
 
  Elisabeth Cantalozella  
    Elisabet Cantalozella, fou nomenada Hereva al testament del seu pare, no s’ha pogut assegurar la seva descendència (seria possible que el Roc Cantalozella que segueix fòs el seu marit o un seu germà)  
... ... ......................................  
  Roc Cantalozella, apareix al Capbreu d'Aiguaviva de 1530 Ref.1530
  = Anna Flor7 T. 27-12-1592
    Probablement Anna Flor fou la segona esposa de Roc Cantalozella, ja que és simptomàtic que no restés a la Casa Pairal un cop vídua, i que no s’esmenti a l’hereu de dita casa en el seu testament, sinó només a una filla  
  Marianna  
   
= Bernat Amat, ferrer de Domeny
 
   ?? .....................................  
  Joan Cantalozella, sabater de Girona  
  N.N. Cantalozella  
   
= N.N. Matheu
 
    Es coneixen dos fills: Montserrat Matheu, pagès d'Aiguavia, i Roc Matheu als. Matllo, pagès de Caldes de Malavella, casat amb Montserrada Matllo.  
  Bartomeu Cantalozella8 T. 1568
  = Miquela  
  Anna Cantalozella  
  Damià Cantalozella  
  Geroni Cantalozella  
  Antich Cantalozella  
  = N.N.  
... ... ...............................  
  Antoni Cantalozella9, pagès d'Aiguaviva (Probablement es tracti de la mateixa persona que l'anterior Antich Cantalozella, que consti erròniament en un lloc com a Antic i en en una altre com Antoni, en qualsevol cas caldria comprovar-ho amb més profunditat) Ref. 6-2-1588
    Segurament es tracta d’el pare de Baldíria Cantalozella, ja que l’hereu d’aquesta es diu Antoni i en aquells moments era molt comuna l’alternança de cognoms  
...  ...  ...............................  
  Roc Cantalozella  
  Baldiria Cantalozella10  
  = Antich Ribas de La Canal11, pagès de Foixà D.M. 8-7-159612; T. 26-9-1642
  Baldiria Cantalozella Ribas  
   
= Joan Bellsolà, pagès d'Aiguaviva
 
  N.N. Cantalozella Ribas  
   
= Pere Morat, pagès de Riudellots de la Selva13 (Dada pendent de confirmar amb certesa)
 
  Antich Cantalozella Ribas14, prevere de Sant Feliu de Girona, Rector de Sant Mateu de Montnegre, Canonge de la Seu de Girona † 30-10-1660
  Hyeronima Cantalozella Ribas  
   
= Joan Amatller, pagès de Cassà de Pelràs
 
  Antoni Cantalozella Ribas  
  = Marianna Salvà d'Albertí i Olius15 T. 8-7-1640; † 25-8-1640
  Catherina Cantalozella de Salvà 1630; † 23-1-1643
  Narcís Cantalozella de Salvà17 † 20-5-1673
  = Maria Garrofa Quintana18, casada en segones núpcies amb Salvador Adroher de Cassà de la Selva. > Veure arbre família Garrofa d'Aiguaviva T. 22-12-1682
  Catherina Cantalozella Garrofa19 * 7-1-1666
   
= Andreu Bassó, pagès d'Aiguaviva. Primeres núpcies
 
   
= Jaume Serra, pagès de Palafolls. Segones núpcies
 
  Theresa Cantalozella Garrofa20  
  Bernat Cantalozella Garrofa21 *2-5-1658
   
= Magdalena Leytó, d'Anglès
† 26-10-1707
  Andreu Cantalozella Garrofa22 *4-9-1652
  Bonaventura Cantalozella Garrofa *14-7-1660
  Antoni Cantalozella Garrofa23 *?-3-1668
  Martí Cantalozella Garrofa24  
  Llorenç Cantalozella Garrofa  
  Baldiri Cantalozella Garrofa25 *8-9-1663
   
= Maria Massanas, d'Aiguaviva
 
   
  Theresa Cantalozella Massanas
  = Salvi Vidal de la Medrana Bohet > Continua arbre família Vidal, d'Aiguaviva
  Vicens Cantalozella Massanas26 . Veure descendència com a masovers del Mas Renart
  = Rosa Alzina, d'Aiguaviva
  Francesca Cantalozella Massanas27
  = Jaume Verdaguer, pagès de Fornells28
  Catherina Cantalozella Massanas29
  = Salvi Artigas, d'Aiguaviva
 
  Narcís Cantalozella Garrofa30 *4-7-1656; † 2-9-1694
  = Elisabeth Cos Planella31 † 17-7-1711
  Theresa Cantalozella Cos32  
   
= Narcís Castanyer, pagès de Montfullà
 
  Margarida Cantalozella Cos33  
   
= Pere Cos, de Santa Coloma de Farners
 
  Pere Cantalozella Cos34 *2-11-1679; † 25-10-1707
  Joan Cantalozella Cos35 *1685
   
= Elisabeth Fraser, d'Aiguaviva
 
  Paulí Cantalozella Cos36 *1690
  Martí Cantalozella Cos37  
  Josep Cantalozella Cos38  
  = Rosa Estanyol de Llobet > Veure arbre família Estanyol, de Monells  
  Rosa Cantalozella Estanyol39 † 18-11-1715
  Felix Cantalozella Estanyol40  
  = Marianna Ribas Taltavull > Veure arbre família Ribas, de Campdorà  
  Theresa Cantalozella Ribas41 *30-3-1743
   
= Josep Peradalta, pagès vidu d'Amer
M. 2-9-1777
  Anna Cantalozella Ribas B-2 F-123
   
= Sebastià Aulet, pagès d'Anglès
 
  Maria Cantalozella Ribas B-2 F-153
   
= Dalmau Moner, de Santa Coloma de Farners
 
  Mateu Cantalozella Ribas B-2 F-145
  Josep Cantalozella Ribas B-2 F-11 o 95
  Narcisa Cantalozella Ribas42 *21-1-1741
  Maria Teresa Cantalozella Ribas43  
  Baldiri Cantalozella Ribas44  
  = Maria Colomer Plana, casada en segones núpcies amb Francisco Grions de Malgrat de Mar, en doble matrimoni de pares i fills > Veure arbre família Colomer, d'Amer  
  Anna Cantalozella Colomer45  *14-4-1760
   
= Pere Bonet, pagès de Sant Feliu de Girona
 
  Maria Teresa Cantalozella Colomer46 *17-6-1756
  Clara Cantalozella Colomer  
   
= Joan Casanovas Carreras > Continua arbre de la família Casanovas, d'Anglès
 
  Maria Anna Cantalozella Colomer47 *23-2-1758
   
= Geroni Puig, pagès de Lloret Salvatge
 
  Maria Teresa Cantalozella Colomer48 *5-1-1770
   
= Francisco Grions, de Malgrat de Mar, en doble matrimoni de pares i fills
M. 20-9-1789
  Marsal Cantalozella Colomer49 *8-3-1765
  Mateu Cantalozella Colomer50 *18-10-1767
  Joan Cantalozella Colomer51 *1-3-1772
  Narcís Cantalozella Colomer52 *21-3-1763
  = Francisca Boadas Puig, de Salitja, filla de Llorenç Boadas, pagès de Salitja, i de Mª Àngela Puig M.10-2-1784
  Llorenç Cantalozella Boadas53 *28-6-1785
  Mª Àngela Cantalozella Boadas54 *4-11-1787
  Francisca Cantalozella Boadas55 *10-12-1789
  Antònia Cantalozella Boadas *18-10-1797
  Caterina Cantalozella Boadas *4-12-1794
  Clara Cantalozella Boadas *20-11-1800
  Fausto Cantalozella Boadas56 *10-3-1792
  = Rosa Badia Coromina, filla de Josep badia, de Sallent, i d'Antònia Coromina, de Santa Pau  
  Franccesca Cantalozella Badia *22-2-1814
  Manuela Cantalozella Badia *28-6-1818
  Antònia Cantalozella Badia *2-11-1820
  Geroni Cantalozella Badia *18-6-1823
  Rosa Cantalozella Badia *5-12-1824
  Josep Cantalozella Badia57 *3-4-1816
  = Anna Viñas Corominas, filla de Francesc Viñas, pagès d'Aiguaviva, i de Magdalena Corominas, de la Vall del Bac M. 14-9-1844
  Faustina Cantalozella Viñas *7-8-1845
  Geroni Cantalozella Viñas. Veure genealogia complementària de la seva descendència, com a masovers del Mas Cantalozella *6-12-1848
   
= Paula Vitlloc.
 
  Josefa Cantalozella Viñas  
   
= Joan Vidal i Tomàs, de ca l'Isern, d'Aiguaviva
M. 27-5-1882
  Antoni Cantalozella Viñas *16-1-1851; † 1909
  Teodor Cantalozella Viñas † 1932
...  ... .................................  
  Antoni Cantalozella58 (Morí sense descendència)  
  Teodoro Cantaozella59 (Heretà el mas de l'Antoni Cantalozella, possiblement el seu germà, sense confirmar)  
... ... .................................  
  Miquel Cantalozella i Serrà60, heretà d'Antoni, el Mas Rodés el 1949 i el vengué el mateix any a Montserrat Farreras i Forns  
... ... .................................  
  Joan Cantalozella61, hereu  
       
Descendència de GERONI CANTALOZELLA VIÑAS
Masovers de la Casa Cantalozella62
  Geroni Cantalozella Viñas *6-12-1848
  = Paula Vitlloc  
  Joaquim Cantalozella Vitlloc  
  = Maria Bohigas Masgrau > Veure arbre família Bohigas  
  Josep Cantalozella Bohigas. Casat, compraren Can Ramada a Girona  
  Agustí Cantalozella Bohigas, Masover de Can Cantalozella i després va anar a viure a Cassà de la Selva on havíen heretat alguns camps de l'Antoni Cantalozella, vers 1939-40  
   
= Maria
 
  Rossend Cantalozella Bohigas. Visqueren a Aiguaviva com a masovers de Can Cantalozella després del seu germà Agustí i després marxà a Santa Coloma.  
   
= Leonor Casas
 
       
Descendència de VICENÇ CANTALOZELLA MASSANAS
Masovers del Mas Renart, d'Aiguaviva
  Vicenç Cantalozella Massanas  
  = Rosa Alzina, d'Aiguaviva  
  Josepa Cantalozella Alzina64 *3-2-1743
  Bonaventura Cantalozella Alzina64. Veure genealogia complementària final *26-5-1753
   
= Francisca Prats Tarrenchs.
 
  Jaume Cantalozella Alzina65 *7-4-1751
  Josep Cantalozella Alzina66 *17-11-1745
  Salvi Cantalozella Alzina67 *14-1-1749
  = Rosa Estanyol Prunells68, filla de Miquel Estanyol i de Magdalena Prunells, pagesos de Vilablareix M-4-2-1771
   
=   Martí Colomer, pagès de Salitja, masover del mas Renart. (segon matrimoni)
  Francisca Colomer Estanyol (B-2 F-263)
M.17-10-1781
  Jaume Cantalozella Estanyol69 *24-8-1780
  Joan Cantalozella Estanyol70 *7-5-1779
  Rosa Cantalozella Estanyol71 *7-11-1773
   
= Grau Nadal, mercader de Rupià
M. 1-5-1796
  Isidro Cantalozella Estanyol72 *27-5-1777
  Salvi Cantalozella Estanyol73 *6-9-1775
  Ramon Cantalozella Estanyol74  
       
Descendència de BONAVENTURA CANTALOZELLA ALZINA
  Bonaventura Cantalozella Alzina75 *26-5-1753
  = Francisca Prats Tarrenchs, filla de Josep Prats, de la Cellera de Ter, i d'Anna Tarrenchs M. 11-2-1790
  Anton Cantalozella Prats76 *6-10-1791
  Salvi Cantalozella Prats *13-9-1798
  Reparada Cantalozella Prats *10-1-1802
  Maria Cantalozella Prats *6-5-1804
  Narcís Cantalozella Prats77  
  = Rosa Aliu Gruart, primeres núpcies (1), vídua de Miquel Güell, filla de Salvador Aliu i de Maria Gruart M. 31-5-1821
  = Clara Gou Colomer, segones núpcies (2), filla de Josep Gou, de Juià, i de Teresa Colomer  
  Florentina Cantalozella Aliu (1) *21-5-1826
  Joan Cantalozella Aliu (1) *2-7-1831
  Llorenç Cantalozella Aliu (1) *23-12-1824
  Rosa Cantalozella Gou (2) *19-5-1844
  Josep Cantalozella Gou (2) *17-2-1846
  Pere Cantalozella Gou (2) *18-4-1848
  Maria Cantalozella Gou (2) *14-6-1850

Signes Convencionals:


Fill/Filla que segueix la línia successoria

Fill/Filla

=
Matrimoni

>
Enllaç a una altra genealogia

*
Neixament

M.
Casament


Mort

1 Actua conjuntament amb el seu fill i hereu en un acte signat el dia 8 d’agost de 1329 (Girona, Notaria 4 Rg. 3).En relació amb el document anterior en el llibre “Girona al segle XIV” vol. 1, en la seva pàg. 389, Christian Guilleré, l’autor del llibre fa el següent comentari : “ Un altre gran contracte, el 1329: Astrug Cantalausela i el seu fill d’Aiguaviva venen al fuster Arnau Marco la meitat de la collita de cereals, vi glans, olives i fruits de tota la borda per vuit anys i 800 sous barc.: la presència d’un fill i hereu en deixa bastant clara la inalitat, el dot d’una filla. Hipotecant d’alguna manera la seva explotació, Astrug Cantalausela descarta qualsevol inervenció senyorial i el pagès pot finançar com vulgui la seva estratègia matrimonial. En aquest mateix contracte, inverteix el seus propis animals per a l’explotació de la borda i promet adobar les terres, però les collitas s’han de fer en comú i la batuda va a càrrec del venedor, és a dir del pagès. Es pot relacionar aquest tipus de contracte amb una forma de crèdit : les vendes temporals tant afecten una feixa de terra com una masia sencera.”

2 Dada extreta del CD-Rom de Repertori de l’Arxiu Diocesà de Girona. Pendent de Confirmar amb l’original: U-005-02931 LLETRES (1294-1334) U-5 f171v: Als Clergues d’Aiguviva. Constant per enquesta que Bonanat de Cantalosella te a casa una concubina casada, de nom Guillema Bossa, Bernat Tervurra te Elicendis Bossa i Pere Bernat te Agnès, els intimin monitòria d’excoumnió, 28 de maig de 1336.

3 El 25 de gener de 1362 signa el seu testament (Notaria Girona-1 Protocol-268 Foli-92).

4 Bartomeu Cantalozella d’Aiguaviva, davant el Notari Antoni Renalt de Girona, el dia 21 de febrer de 1473 (o 8) capbrevà a favor del Benefici de Santa Anastàssia el següent: * Una peça de terra de pertinença del Mas Fàbrega d’Aiguaviva, que conté sis vessanes entre conreu i bosc i de la qual fa cens per Nadal 6 ?? dels 28 ?? que fa lo Mas Fàbrega a dit Benefici. * Una altra peça de pertinença de dit Mas Fàbrega, dita la Coma, que conté 7 vessanes, i que presta a dit Benefici, per Sant Feliu, 8 ?? de dits 28??. * Tot el Mas Roure amb les terres i possessions d’aquest que són sis vessanes, la casa està enderrrocada, tot el qual presta per Sant Feliu, 15??. El mateix Bartomeu Cantalozella capbrevà davatn el mateix Antoni Renalt el dia 29 de gener de 1486 un camp de sis vessanes que fou de les terres de Baldach, del qual fa una mitjana de forment a dit benefici per Sant Feliu, la qual ve de la reducció de dues mitjeres, ja que avui te una peça l’hereu de Joan Pons d’Aiguaviva per compra feta el 23 d’abril de 1541 en poder de Francesc Andreu, Notari de Girona, i avui Picaperes té les escriptures. El 31 de juliol de 1460, davant el Notari Antoni Arnau es fa la “denumiatio” de 6 vessanes de terra per Bartomeu Cantalozella, i el beneficiat de Santa Anastàssia nomès ho accepta sota certes condicions (Dades extretes d’una còpia fotocopiada del Llevador de rendes del Benefici de Santa Anastàssia de la Seu, fundat per Arnau Adroer, Paborde l’Almoina, facilitada per Mossen Emili Bohigas).

5 Miquel Cantalozella d’Aiguviva, davant el Notari Jaume de ¿ Relifola? ¿Belifila? de Girona, capbrevà el dia 4 de gener de 1489, a favor del Benefici de Santa Anastàssia de la Seu, una peça de terra, la major part vinya, de la qual Bartomeu Pons d’Aiguaviva li feu establiment a rabassa morta en el lloc dit cap de Baldach i el qual presta per Sant Feliu una ? forat mesura de ¿gra? portat (Dades extretes d’una còpia fotocopiada del Llevador de rendes del Benefici de Santa Anastàssia de la Seu, fundat per Arnau Adroer, Paborde l’Almoina, facilitada per Mossen Emili Bohigas).

6 Signa el seu testament el dia 12 de març de 1520, com a teixidor de lli de Girona i Senyor del Mas Cantalozella d’Aiguaviva, hi surt esmentada la seva esposa Margarida i nomena hereva la seva filla Elisabeth, i sinó a la seva filla Margarida (Notaria Girona-3 ó 7 Protocol-241 Foli-35).

7 El 13 de febrer de 1581 Sebastìa i Geroni Borrell de Girona estableixen un censal a Anna Cantaolozella, vidua de Girona (l’escriptura és molt llarga i en llatí, potser es podria esbrinar la relació d’Anna Cantalozella amb el Mas Cantalozella) (Notaria Girona-1 Protocol-804 Foli-?). El 27 de desembre de 1592, signa el seu testament Anna Cantalozella, vidua de Roc Cantalozella, pagès d’Aiguaviva; nomena marmessors el Reverent Senyor Misser Miquel d’Agullana, canonge de la seu, la Senyora Elena Torroella y de Agullana, vidua de Paulí Torroella y Bassols, donzell, i el senyor Andreu Torroella i de Agullana; demana ser sepultada a l’església del col.legi de Sant Martí Sacosta de Girona; deixa un censal al Col.legi dels Jesuites de Girona, creat per Sebastià Borrell i Gerònima, la seva esposa, en poder d’Andreu Vilaplana, notari, a 13 de febrer de 1581; deixa a Antiga Ballia, la seva neboda, unes faldilles i una saya; deixa a Joana Castanyer, vidua en servei a casa Torroella, una sèrie de roba; la resta de la roba la deixa als pobres; la seva caixa la deixa al Col.legi dels Jesuites; deixa tres lliures a Joana Castanyer, si la cuida en la seva malaltia, i en cas que no ho fes a qui la cuidi; dòna per pagada del llegat de trenta lliures que li feu la Senyora Catharina Torroella i Alemany i que li donà Elena Torroella; la resta queda pel seu net Montserrat Amat, fill de Bernat Amat, ferrer de Domeny, i de la seva filla Anna, difunts; en cas de mort de Montserrat Amat, deixa un altre censal al Col.legi dels Jesuites, el qual fou constituit per Bernat Figueres i el seu fill Garau, d’Aiguaviva, en poder del notari Andreu Vilaplana el 13 de novembre de 1582; en cas de mort de Montserrat Amat, els seus bens es repartiràn entre Joan Flor, nebot seu, fill del seu germà Bartomeu Flor, i abans dita Antiga Ballia, la seva neboda, i a altres no especificats. Posteriorment signa un codicil on dixa la seva caixa de la roba a Montserrat Amat i no al Col.legi dels Jesuites i on no es considera totalment pagada d’Elena Torroella. Posteriorment signa un nou codicil on canvia els seus marmessors i nomena com a tals a Bartomeu Flor de Campllonc i a Montserrat Flor Dellunder, de Quart,pagesos i germans seus (Notaria Girona-3 Protocol-485 Folis-82-83 i 84). El 27 d’octubre de 1591 signa un testament que fou anul.lat (Notaria Girona-3 Protocol-487 Foli-172V). El 12 d’octubre de 1593 s’aixeca l’inventari de les possessions d’Anna Cantalozella, és interessant per la descripció de la roba que s’hi fa (Notaria Girona-3 Protocol-488 Foli-620).

8 El 9 de juny de 1568, signa el seu testament Bartomeu Cantalozella, pagès d’Aiguaviva; nomena marmessors a Joan Cantalozella, son germà sabater de Girona, i a Montserrat Matheu i Roc Matheu als. Matlló, pagesos d’Aiguaviva i de Caldes de Malavella, nebots seus; demana ser sepultat al vas del Mas Cantalozella a la parroquia de Sant Joan d’Aiguaviva; a Anna, la seva filla i de Dona Miquela, la seva esposa, li deixa 400 lliures; A Damià, el seu fill, li deixa 250 lliures per legítima en cas que es casi; a Hyeronim, fill seu, li deixa 200 lliures de legítima i dret; a Antich, altre fill seu li deixa les obres i millores fetes al Mas Micalet; nomena hereu al seu fill Antich (Notaria Girona-3 Protocol-316 Foli-106).

9 Dada extreta del CD-Rom de Repertori de l’Arxiu Diocesà de Girona. Pendent de Confirmar amb l’original: D-244-03657 MANUALS DE BENEFICIS- 1576-1600 D-244 f-6v: Montserrat Tallada, Sagristà d’Aiguaviva, firma rebut a Antoni Cantalozella, pagès del lloc, de 3 sous en concepte de sufragis - 6 de febrer de 1588.

10 Capbreva a favor de la Comanda d’Aiguaviva de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem, consta que té la propietat pel seu germà Rochum Cantalozella, hi surten anomenats Roc Cantalozella, que va capbrevar en temps del Comanador Fra Miquel ferrer el 21 d’octubre de 1530 i Bernat Cantalozella que va capbrevar en el temps del Comanador Fra Ramon de Vilademany l’any 1346, hi consta el notari que va signar l’escriptura (Capbreu de la Comanda d’Aiguaviva, Notaria Girona-7 Protocol-354 Foli-81). Baldíria Cantalozella capbrevà al Benefici de Santa Anastàssia de la Seu, davant el Notari Miquel Vila el 8 de novembre de 1605 (o 9) les finques capbrevades a finals del S.XV per Bartomeu i Miquel Cantalozella (Dades extretes d’una còpia fotocopiada del Llevador de rendes del Benefici de Santa Anastàssia de la Seu, fundat per Arnau Adroer, Paborde l’Almoina, facilitada per Mossen Emili Bohigas).

11 Antich Ribas i Cantalozella, pagès d’Aiguaviva, signa el seu testament; nomena marmessors a Antich Cantalozella, prebere de Sant Feliu de Girona, fill seu i a Andreu Ribas, pagès de Bellcayre; deixa 5 sous de legítima als seus fills; nomena hereu al seu net Narcís Cantalozella, fill d’Antoni Cantalozella i de la seva muller Marianna, sinó a la seva neta Catherina, sinó al seu fill Antoni, sinó a Pere Amatller, fill de Joan Amatller, pagès de Cassà de Pelràs i de Hyerònima, sa muller i filla seva, i sinó finalment a Pere Ribas de la Canal, pagès de Foixà (Notaria Girona-2 Protocol-835 Foli-187).

12 Dada extreta del CD-Rom de Repertori de l’Arxiu Diocesà de Girona. Pendent de Confirmar amb l’original: G-091-03173 -NOTARIA 1508-1600 G-91 f92: Dispensa Matrimonial a favor d’Antic Ribes i Baldíria Cantalozella. 8 de juliol de 1596.

13 Esmentat com a oncle de Caterina Cantalozella en el testament d’aquesta, també podria tractar-se del marit d’una germana de la seva mare.

14 En el llibre “La Catalunya del Barroc vista des de Girona, La crónica de Jeroni de Real (1626-1683)” núm 140 de la Biblioteca Abat Oliva, publicada per l’Abadia de Montserrat, en la seva pàgina núm. 328, quan es refereix als successos del mes de juny de 1653 hi ha la següent menció: “Eixos michalets, ab altres, se’n baixaren a la Plana, que tenian presos los passos per anar a Hostalrich y també de la part de Celrrà, que antas del siti de Gerona ja inquietavan als qui n’exian, robant-los, y també de la part de Banyolas. Lo principi fou contra los soldats. Després se posaren a robar als mateixos de la terra composant-los, que a un Rector que’s deya Cantalosella de Montnegre, li feren posar la mà ab uns ferros calents, per fer-li dar diners, que pres havia de alsar la forma y calis ab la mà esquerra quant deya Missa, que jo hi viu moltas vegadas perquè aprés redidí en la Seu.”. El 1667 Antich Cantalozella, beneficiat de la seu funda una Causa Pia per donzelles i estudiants de la Casa Cantalozella d’Aiguaviva, dotada amb el Mas Homs abans dita Torre de Baldach d’Aiguaviva (Llibre d’Institucions de Beneficis de l’Arxiu Diocesà de Girona núm. 770). Antich Cantalozella, prebere beneficiat de Girona signa el seu testament, on entre d’altres executors hi figura el seu nebot Narcís Cantalozella, pot ser interessant per la Causa Pia que institueix amb la Torre de Baldach o Mas Homs (Notaria Girona-8 Protocol-580 pag. 43-45). Va morir al Mas Cantalozella d’Aiguaviva, ja que en l’Arxiu Parroquial hi consta la seva partida de defunció el 30 d’octubre de 1660 (Aiguaviva, Òbits-1 Foli-25).

15 El 8 de juliol de 1640 signa el seu testament Marianna Cantalozella, esposa d’Antoni Cantalozella, pagès, Senyor del Mas Cantalozella , avui resident a altres terres, filla del Senyor Pere Salvà i d’Albertí, Donzell de Cassà de la Selva, avui habitant a Girona i de Catharina, la seva esposa; nomena marmassors al Senyor Pere Salvà i d’Albertí, son pare, al Senyor Miquel Salvà i d’Albertí, Donzell de la parròquia de Llagostera, son germà, a Joan Bellsolà, pagès d’Aiguaviva, son cunyat i a Jaume Gibert, pagès; deixa a Catherina, donzella, filla seva, 100 lliures, tota la seva roba de vestir, i si el seu germà no poguès pagar-li una caixa quan es casés, li deixa les seves caixes; deixa 5 sous als altres fills i filles; nomena hereu al seu fill Narcís, impuber, i sinó a Catherina, en cas faltessin ells dos passarà a l’hereu de la Casa de Salvà; nomena administradors dels seus bens al seu germà Miquel Salvà i d’Albertí i al seu cunyat Joan Bellsolà (Notaria Girona-9 Protocol-560 Foli-126).

16 El dia 19 de desembre de 1642 signa el seu testament Caterina Cantalozella, donzella d’Aiguaviva, filla d’Antoni Cantalozella, pagès d’Aiguaviva, avui habitant a altres terres i de Marianna; nomena marmessors a Pere Morat, pagès de Riudellots de la Selva, a Joan Bellsolà, pagès d’Aiguaviva, oncles seus, i a Jaume Mollera, pagès; elegeix sepultura al vas dels seus pares a l’església parroquial de Sant Joan d’Aiguaviva; deixa a Baldiria Bellsolà, muller de Joan Bellsolà, oncle seu, 100 lliures que li deixà la seva mare en testament del mateix notari signat el juliol de 1640, les seves robes i 400 lliures del testament del seu pare a la Notaria d’Hostalric; deixa a Joan Bellsolà 50 lliures; deixa als seus fills i filles naixedors 5 sous; nomena hereu al seu germà impuber Narcís Cantalozella, i en cas de morir sense descendents a Baldiria Bellsolà Cantalozella (Notaria Girona-9 Protocol-561 Foli-110). A la seva partida de defunció especifica que fou enterrada en el vas dels seus avantpassats (Aiguaviva Òbits-1 Foli-9).

17 L’1 de març de 1650 el Venerable Antich Cantalozella, rector del Castellar, celebra el matrimoni entre Narcís Cantalozella, fadrí pagès d’Aiguaviva, i Maria Garrofa, donzella, filla de Jona Garrofa, pagès d’Aiguaviva i d’Anna, la seva esposa (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-20). El 1661 signa el seu testament Narcís Cantalozella, pagès d’Aiguaviva, fill d’Antoni Cantalozella i de Marianna Salvà; nomena marmessors a Baldiri Sabater, pagès d’Aiguaviva cunyat seu, i a la seva esposa Maria; als seus fills Bernat i Llorenç els llega 300 lliures; nomena hereu el seu fill Narcís, sinó al seu fill Bernat, sinó al seu fill Llorenç, sino al Reverent Antich Cantalozella, son oncle, sinó a Baldiria Cantalozella, muller de Bellsolà, sa tia, sinó a Pere Amatller, pagès de Cassà de Pelràs, son cosí germà (Notaria Girona-7 Protocol-402 F-125).

18 El 22 de desembre de 1682 Maria Garrofa, vidua de Cantalozella d’Aiguaviva i casada en segones núpcies amb Salvador Adroher de Cassà de la Selva, signa el seu testament davant el sacristà d’Aiguaviva Bartomeu Vidal, nomenant hereu el seu fill Narcís Cantalozella (Llibre de Testaments de la Parroqua de Sant Joan d’Aiguaviva Folis-2 i 9).

19 Els seus padrins de baptisme fòren Joan Batlle, Cavaller de Girona, i la Senyora Catharina Puig i Morgadella de Girona (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-96). El 5 de novembre de 1685 a la Seu de Girona, Catharina Cantalozella, filla de Narcís i de Maria, contrau matrimoni amb Andreu Bassó, fill de Joan Bassó, parayre d’Aiguaviva i de ? , la seva muller, foren testimonis el Reverend Jaume Cases, Domer de Sant Gregori i Miquel Bassó de Sant Martí Sapresa (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-49). L’1 de febrer de 1691 Catharina Cantalozella, vidua de Bassó, contrau matrimoni amb Jaume Serra, fill de Salvador Serra, pagès de Palafolls i de maria, foren testimonis Josep Alemany d’Aiguaviva i Salvador Palahy, pagès de Vilabrareix (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-59).

20 Els seus padrins de baptisme fòren Pere Garrofa i Maria ? (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-129).

21 El 5 d’abril de 1689 contrauen matrimoni Bernat Cantalozella, jove pagès, fill de Narcís i de Maria, amb Magdalena Leyto, filla de Pere Leyto, d’Anglès i de Theresa, foren testimonis Joan Sabater i Andreu Bassó (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-55).

22 Els seus padrins de Baptisme fòren Andreu Garrofa i Catherina Pou (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-57).

23 Els seus padrins de baptisme fòren Joan Corretger, pagès d’Aiguaviva i Àngela, muller de Baldiri Sabater, pagès d’Aiguaviva (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-105).

24 Els seus padrins de baptisme fòren l’Il.lustre Martí Brich, Canonge de la Catedral de Girona i Àngela Sureda, muller de Salvi Sureda (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-113).

25 Els seus padrins de baptisme fòren Baldiri Joan ?, Ciutadà Honrat de Barcelona i Anna Garrofa, vídua d’Aiguaviva (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-89).D’ell en descendeixen els Vidal de la Medrana, veure arbre de la familia Vidal. En el seu testament consta com a Baldiri Cantalozella del Mas Renart, en ell deixa gobernadora a sa muller Maria i fa hereu al seu fill Vicens i sinó a les seves filles Teresa o Francesca o als seus descendents (Llibre de Testaments de la Parroquia de Sant Joan d’Aiguaviva ).

26 En l’Arxiu Parroquial d’Aiguaviva hi surten esmentats els següents fills seus: 1.- El 3 de febrer de 1743 fou batejat Josep, filla de Vicens Cantalozella i de Rosa Alzina, els seus padrins foren Josep Cantalozella i Theresa Garrofa. 2.- Bonaventura Cantalozella Alzina (B-2 F-77) els seus padrins foren Bonaventura Albert, Clergue, i Maria Vidal i Prats, muller de Joan Vidal, pagès d’Aiguaviva. 3.- Jaume Cantalozella Alzina (B-2 F-64) els seus padrins foren Jaume Verdaguer, pagès de Fornells i Margarida Alzina, muller de Joan Alzina, sastre. 4.- Salvi Cantalozella Alzina (B-2 F-50) els seus padrins foren Salvi Artigas, pagès, i Francesca Cantalozella Verdaguer, muller de Jaume Verdaguer de Fornells. 5.- Josep Cantalozella Alzina (B-2 F-32) els seus padrins foren Josep Aulina, pagès, i Catherina Artigas, muller de Salvi Artigas, pagès.

27 Esmentada com a padrina del seu nebot Salvi Cantalozella Alzina.

28 Esmentat com a padrí de Jaume Cantalozella Alzina.

29 En l’Arxiu Parroquial d’Aiguaviva hi surten esmentats els següents fills seus: 1.- Jaume Artigas Cantalozella, fill de Salvi i Catharina, els seus padrins foren Jaume Solà i Theresa Cantalozella i Vidal, muller de Salvi Vidal (B-2 F-30). 2.- Geroni Artigas Cantalozella, els seus padrins foren Baldiri Cantalozella i Gertrudis Solà, muller de Geroni Artigas.

30 Els seus padrins de Baptisme fòren Antich Cantalozella, prevere, i Catarina Pou, muller de Joan Pou de la Palanca, de Campllonc (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-66).

31 Elisabeth Cantalozella, vidua de Narcís Cantalozella, pagès d’Aiguaviva, filla de Salvi Cos, pagès d’Amer i de Marianna Planella, signa el seu testament; nomena marmessors a Benet Cos, prebere de La Bisbal, Narcís Castanyer, pagès de Montfullà i a Joan Sabater, pagès d’Aiguaviva; a Theresa, filla seva i muller de Narcís Castanyer li deixa un quadre de Nostra Senyora del Roser i alguns altres objectes; a Joan, son fill ?; a Pere Cros, de Santa Coloma, 50 lliures pel dot de Margarida, filla seva; nomena hereu a Josep, sinó a Joan, sinó a Paulì, sinó a Theresa, esposa de Narcís Castanyer, i sinó a Margarida, esposa de Pere Cros (Notaria Girona-11 Protocol-520 Foli-2).

32 Els seus padrins de baptisme fòren Llorenç Puig i Morgadella, Ciutadà Honrat de Barcelona de Fornells, i Marianna, muller de Pere Garrofa, pagès d’Aiguaviva (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-78).

33 Els seus padrins de baptisme fòren el Senyor Pere de Albertí, Veguer de Girona, i Margarida Planella, donzella (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-187).

34 Els seus padrins de baptisme fòren Pere Garrofa, pagès d’Aiguaviva i Maria Adroera i Cantalozella (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-155). En la seva partida de defunció del llibre d’òbits de la Parroquia de Sant Joan d’Aiguaviva hi consta que fou mort a escopetades a la porta de casa seva ( Aiguaviva Òbits-1 Foli-72).

35 Els seus padrins de baptisme fòren Joan Sabater, pagès d’Aiguaviva, i Maria Paula Cos d’Amer (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-175). El 21 d’octubre de 1708 contrau matrimoni amb Elisabeth Fraser, filla de Joan Fraser, pagès d’Aiguaviva i d’Anna (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-89).

36 Els seus padrins de baptisme fòren el Doctor Paulí Cos, prevere i Domer de Santa Coloma i Marianna Garrofa (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-202).

37 Els seus padrins de Baptisme fòren l’Il.lustre Martí Brich, Canonge de la Seu de Girona i Theresa Conchs d’Amer (Aiguaviva Baptismes-1 Foli-164).

38 El 12 de març de 1698, en presència del Reverend Miquel Romaguera, Abat de Sant Feliu de Girona, es celebra el matrimoni entre Josep Cantalozella, fill de Narcís Cantalozella i d’Elisabeth Cos, amb Maria Rosa Estanyol, filla d’Anton Estanyol, Ciutadà Honrat de Barcelona de Monells i de Magdalena, la seva esposa; foren testimonis Paulí Cos, domer de Santa Coloma de Farners, el Doctor en Medicina Josep Cochs d’Amer i Pere Garrofa, pagès d’Aiguaviva (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-71).

39 En la seva partida de defunció del llibre d’òbits de la Parroquia de Sant Joan d’Aiguaviva hi consta que va morir d’un gran vòmit (Aiguaviva Òbits-1 Foli-85).

40 El 29 de març de 1727 es celebra el matrimoni entre Fèlix Cantalozella i Estanyol amb Marianna Ribas i Taltavull, filla de Salvi Ribas de Campdorà i Anna Taltavull, fòren testimonis Joan Sabater i Anton Garrofa, pagesos d’Aiguaviva (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-105).

41 L’1 d’abril de 1743 fou batejada per Pere Domingo Camps, religiós de Sant Domenec de Girona, amb llicència del Domer d’Aiguaviva, fòren padrins Vicens Cantalozella, pagès i Theresa Feliu, muller de Joan Feliu, pagès de Les Esposes (Aiguaviva Baptismes-2 Foli-12). El 2 de setembre de 1777 Theresa Cantalozella Ribas contrau matrimoni amb Josep Peradalta, pagès vidu d’Amer, fòren testimonis Esteve i Narcís Amich, sastres (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-196).

42 El 24 de gener de 1741, per Gabriel Oliver, sacristà d’Estanyol, amb llicència del Domer d’Aiguaviva, fou batejada Narcisa Cantalozella, éssent padrins Joan Sabater, pagès de Llambilles i Maria Ribas, vídua de Bartomeu Oliver del Hom de Sant Joan de Mollet (Aiguaviva Baptismes-2 Foli-1).

43 Els seus padrins de baptisme fòren Joan Bellsolà, pagès d’Aiguaviva i Theresa Cantalozella, donzellla i tia de la batejada (Aiguaviva Baptismes-2 Foli-191)

44 El dia 15 d’abril de 1755 el Reverend Pau Colomer, Canonge de la Col.legiata de Sant Feliu de Girona, amb llicència del Domer d’Aiguaviva, celebra el matrimoni entre Baldiri Cantalozella, pagès d’Aiguaviva, fill de Fèlix Cantalozella i Marianna Ribas, amb Maria Colomer, filla de Josep Colomer,pagès d’Amer i de Maria Plana (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-149). El 1772 Baldiri Cantalozella Compra als Jesuïtes la Torre Rodés de Fornells de la Selva, que romandrà a la familia fins la seva extinció (dada extreta del llibre de Mossèn Josep Maria Marquès “Els Masos de Fornells” pag. 188).

45 El 16 d’abril de 1760 fou batejada amb llicència del rector d’Aiguviva pel Reverend Josep Colomer, rector de Sant Esteve de Guialbes, havia nascut el dia 14, fòren els seus padrins el Reverend Pere Colomer, beneficiat de la seu de Girona, i Anna Aulet, muller de Sebastià Aulet, pagès d’Anglès (Aiguaviva Baptismes-2 Foli-123). El 26 de desembre de 1781 Anna Maria Cantalozella cotrau matrimoni amb Pere Bonet, jove pagès de Sant Feliu de Girona, foren testimonis, Narcís Bonet, pagès i Narcís Bosch, pagès de Santa Eugènia (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-205).

46 El 20 de juny de 1756 fou batejada pel Reverend Pau Colomer, canonge de Sant Feliu de Girona, amb Llicència del Domer d’Aiguaviva, fòren els seus padrins Josep Cantalozella, pagès d’Aiguaviva i Maria Colomer, muller de Josep Colomer, pagès d’Amer (Aiguaviva Baptismes-2 Foli-95).

47 Els seus padrins de baptisme fòren Pere Colomer, pagès d’Amer, i Marianna Cantalozella, vídua de Felix Cantalozella (Aiguaviva Baptismes-2 Foli-106).

48 El dia 5 de gener de 1770 fou batejada Maria Teresa Rosa Cantalozella Colomer, nada el mateix dia, els seus padrins foren Joan Bellsolà, pagès d’Aiguaviva, i Theresa Cantalozella, donzella i tia de la batejada. El dia 20 de setembre de 1789 Theresa Cantalozella Colomer contragué matrimoni amb Francisco Girons, vidu de Vilanova de Palafolls, essent testimonis Llorenç Boada, pagès de Salitja, i Narcís Albertí, pagès de Tordera. El mateix dia la seva mare Maria Colomer, vidua, contragué noves nùpcies amb Francisco Girons, vidu de Malgrat de Mar, pare del seu marit (Aiguaviva Matrimonis-2 F-222).

49 Els seus padrins de baptisme fòren Marsal Colomer, estudiant i Maria Moner, muller de Dalmau Moner, menestral de Santa Coloma de Farners (Aiguaviva Baptismes-2 Foli-153).

50 Els seus padrins de baptisme fòren Mateu Cantalozella, jove, i Catherina Colomer, donzella (Aiguaviva Baptismes-2 Foli-176).

51 Els seus padrins de baptisme fòren Mateu Cantalozella, jove pagès, i Marianna Cantalozella, germana del batejat (Aiguaviva Baptismes-2 Foli-202).

52 Els seus padrins de baptisme fòren Mateu Cantalozella, jove pagès i Francesca Colomer, muller de Pere Colomer i Casassa, pagès d’Amer (Aiguaviva Baptismes-2 Foli-145). El 10 de febrer de 1784, el Reverend Pau Colomer, Canonge de Sant Feliu de Girona, amb llicència del Domer de la parròquia d’Aiguaviva, celebrà el matrimoni entre Narcís Cantalozella Colomer i Francesca Boadas Puig de Salitja, fòren testimonis Felix Artigas, prevere de Salitja i Bartomeu Tubert, Rector de Sant Dalmai (Aiguaviva Matrimonis-1 Foli-205).

53 El dia 30 de juny de 1785, nat el dia 28, per Fernando Boadas, Rector d’Estanyol, amb llicència, va batejar a Llorenç, Narcís, Baldiri, fill de Narcís Cantalozella, pagès, i de Francesca Boadas, net patern de Baldiri Cantalozella i de Maria Colomer, net matern de Llorenç Boadas, pagès de Salitja, i de Mariàngela Puig, els seus padrins foren Llorenç Boadas i Maria Cantalozella.

54 El dia 5 de novembre de 1787 fou batejada Maria Angela Narcisa Cantalozella Boadas, nada el dia 4, els seus padrins foren Mateu Cantalozella, jove pagès, i Mariàngela Boadas i Puig.

55 El dia 12 de desembre de 1789 fou batejada Francesca Narcisa Maria Cantalozella Boadas, nada el dia 10, els seus padrins foren Joan Boadas i Puig, pagès de Salitja, i Marianna Puig i Cantalozella, muller de Geroni Puig, pagès de Lloret Salvatge.

56 El dia 11 de març de 1792 fou batejat Fausto Josep Francesc Cantalozella Boadas, nat el dia 10, els seus padrins foren Mateu Cantalozella, menor, jove pagès, i Francesca Boadas i Bellvespre, muller de Joan Boadas de Salitja.

57 El dia 14 de setembre de 1844 es celebrà el matrimoni de Josep Cantalozella, fill de Fausto Cantalozella i de Rosa Vadia, amb Anna Viñas, filla de Francisco Viñas i de Magdalena Corominas, fou testimoni Narcís Colomer

58 El meu pare, Lluís Bohigas, el conegué com a propietari de Can Cantalozella, no tenia descendència (no sap si es va arribar a casar o no), era molt bona persona i tingué una relació molt bona amb els seus cosins que feien de masovers del Mas.

59 Segons el meu pare, Lluís Bohigas, heretà el Mas Cantalozella en morir Antoni Cantalozella, suposem que era el seu germà, i morí al cap de poc temps.

60 Dada Extreta del llibre de Mossèn Josep Maria Marquès “Els Masos de Fornells”, pag.189

61 Juntament amb Miquel Cantalozella fou el darrer hereu del patrimoni, també fou alcalde d’Aiguaviva, on va deixar un regust amarg, amb l’arxiu municipal cremat en un incendi “fortuit” i el retaule de l’esglèsia per pagar, quan ja la gent havia donat els diners per fer-ho. Probablement anbdós foren fills de Teodoro Cantalozella. Aquest Retaule que la gent del poble havia pagat dues vegades, fou posteriorment desmuntat pel rector mossen Anton Devesa, la qual cosa va provocar un disgust i indignació molt grans en la gent del poble.

62 Dades de memòria oral de Lluís Bohigas Vidal i els seus germans

63 El 3 de febrer de 1743 fou batejada Josepa Theresa Catherina, filla de Vicens Cantalozella i de Rosa Alzina, els seus padrins foren Josep Cantalozella, jove pagès, i Theresa Garrofa.

64 El dia 27 de maig de 1753 fou batejat Bonaventura Salvi Joan Cantalozella Alzina, nat el dia 26, (B-2 F-77), fill de Vicenç Cantalozella i de Rosa Alzina, els seus padrins foren Bonaventura Albert, Clergue, i Maria Vidal i Prats, muller de Joan Vidal, pagès d’Aiguaviva.

65 El dia 8 d’abril de 1751 fou batejat Jaume Vicenç Joan Cantalozella Alzina, nat el dia 7, (B-2 F-64) els seus padrins foren Jaume Verdaguer, pagès de Fornells i Margarida Alzina, muller de Joan Alzina, sastre.

66 El 17 de novembre de 1745, el Reverent Pascual, amb llicència batejà a Josep Narcís Geroni Cantalozella Alzina, nat entre diumenge i dilluns, (B-2 F-32) els seus padrins foren Josep Aulina o Alzina, pagès del Pla de Girona, i Catherina Artigas, muller de Salvi Artigas, pagès.

67 El 15 de gener de 1749 fou batejat Salvi Vicenç Joan Cantalozella Alzina, nat el dia 14, (B-2 F-50) els seus padrins foren Salvi Artigas, pagès, i Francesca Cantalozella Verdaguer, muller de Jaume Verdaguer de Fornells. El dia 4 de febrer de 1771, a l’església parroquial d’Aiguaviva, el Reverent Josep Estanyol, Domer de Massanet de la Selva, amb llicència, celebrà el matrimoni de Salvi Cantalozella, fill de Vicens Cantalozella i Rosa Alzina, amb Rosa Estañol, filla de Miquel Estañol de Vilablareix i de Magdalena Prunell, foren testimonis Pere Prats, sastre de Vilablareix, i Manuel Corominas, Sagristà d’Aiguaviva.

68 El dia 17 d’octubre de 1781, a l’església parroquial d’Aiguviva, es celebrà el matrimoni de Rosa Estanyol, vídua de Cantalozella de Mas Renart, amb Martí Colomer de Salitja, els testimonis foren Joan Alzina, mestre sastre, i Jaume Ponts, jove.

69 El dia 25 d’agost de 1780 fou batejat a la parròquia d’Aiguaviva Jaume Cantalozella, nat el dia 24, fill de Salvi Cantalozella i de Rosa Estanyol, net patern de Narcís Cantalozella i de Rosa Alzina, net matern de Miquel Estanyol, pagès de Vilablareix, i de Magdalena Prunell, els seus padrins foren Jaume Cantalozella, jove, i Maria Alzina Sastre.

70 El 8 de maig de 1779 es batejà a Joan Mariano Miquel, nat el dia 7 Cantalozella, net de Miquel Estañol i Magdalena Prunell, els seus padrins foren Josep Estanyol, jove pagès de Vilablareix, i Reparada, muller d’Antoni Bonet, pagès de Salt.

71 El dia 7 de novembre de 1773 fou batejada Rosa Reparada Francesca Cantalozella Estañol (B-2 f-212) els seus padrins foren Miquel Estañol i Rosa Cantalozella. El dia 1 de maig de 1796 es celebrà el matrimoni de Grau Nadal, de Rupià, fill de Jaume Nadal i de Maria Mercader, amb Rosa Cantalozella, filla de Salvi Cantalozella i de Rosa Estanyol, vídua d’aquell i avui dia Colomer, els testimonis foren Grau Nadal, pagès de Llagostera, i Miquel Serra, estudiant d’Aiguaviva.

72 El 27-5-1777 fou batejat Isidro Cantalozella Estanyol (B-2 F-239), els seus padrins foren Isidro Estañol, jove pagès de Vilablareix, i Anna Mª Cantalozella Turon.

73 El dia 6 de setembre de 1775 fou batejat Josep Salvi Jaume Cantalozella Estanyol (B-2 F-225) els seus padrins foren Josep Turon, pagès d’Aiguaviva, i la seva àvia Magdalena Estañol Prunells.

74 El dia 30 de gener de 1771 fou batejat Ramon Joan Josep Pio Narcís Cantalozella Estañol, nat el dia 28, (B-2 F-200) els seus padrins foren el Senyor Josep de Sarriera, Comte de Solterra, representat pel Sr. Ramon de Vilaplana de La Bisbal, i Maria de Andreu, muller de Pius de Andreu.

75 El dia 11 de febrer de 1790 es celebrà el matrimoni de Bonaventura Cantalozella, fill de Vicenç Cantalozella i de Rosa Alzina, amb Francisca Prats, de La Cellera, filla de Josep Prats i d’Anna Tarrenchs, els testimonis foren Martí Colomer, pagès, i Josep Tarrenchs, jove, d’Aiguaviva.

76 El dia 6 d’octubre de 1791 fou batejat Anton Bonaventura Joan, fill de Bonaventura Cantalozella, treballador, i de Francesca Prats, net patern de Vicens Cantalozella i de Rosa Alzina, net matern de Josep Prats, treballador, i d’Anna Tarrenchs, els seus padrins foren Antoni Vidal del Mas Madrenchs, i Rosa Colomé, muller de Martí Colomé.

77 El dia 1 de novembre de 1793 fou batejat Narcís Jaume Josep Cantalozella Prats, els seus padrins foren Jaume Cantalozella, jove, i Margarida Prats, donzella de Salitja. El dia 31 de maig de 1821 es celebrà el matrimoni de Narcís Cantalozella, fill de Bonaventura Cantalozella i de Francesca Prats, amb Rosa Guell Aliu, vídua de Miquel Guell, filla de Salvador Aliu, pagès difunt, i de Maria Gruart, els testimonis foren Martí Colomer i Narcís Roqueta, pagesos d’Aiguaviva.

Fonts:
Arxiu Diocesà de Girona. Diversos documents i llibres de registre
Arxius Notarials de Girona. Protocols
Llevador de rendes del Benefici de Santa Anastàssia de la Seu, fundat per Arnau Adroer, Paborde l’Almoina

Bibliografia:
(b1) Història d'Aiguaviva de Gironès i de la parròquia de Sant Joan Baptista, per Josep Bosch i Mercader (any 2000)
(b2) Les Masies d'Aiguaviva, per Pep Collelldemont i Manel Lladó
Girona al segle XIV, de Christian Guilleré
Els masos de Fornells, de Josep Maria Marquès
La Catalunya del Barroc vista des de Girona, La crónica de Jeroni de Real (1626-1683)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia. No es permet l'ús remunerat d'aquesta informació. (www.portalgironi.cat)