Portal Gironí d'Història i Genealogia

La genealogia entra en el detall de la història

Vist: 2742
Narcís de Puig i de Traver

Narcís de Puig ha publicat 383 arbres genealògics de famílies gironines, una part de les quals mantenen el cognom des de l'edat mitjana. El treball l'havia deixat escrit Fernando Viader, mort fa 10 anys.

Història i família

Narcís de Puig va néixer el 1971, és llicenciat en història i viu entre Vilademí (on va néixer) i Girona. Amb la publicació dels dos volums 383 genealogies de les comarques gironines, considera que ha combinat una investigació d'història, un treball en una matèria que li interessa personalment, i una tasca familiar pendent ja que el material per a aquesta publicació l'havia deixat escrit el seu oncle Fernando Viader, quan va morir deu anys enrere. Queda publicat tot el que va deixar escrit Viader, tot i que “sempre pot sortir alguna cosa més”, diu De Puig.

Els dos volums de genealogies que Narcís de Puig ha publicat posen a l'abast de públic i investigadors la feina acumulada durant dècades pel seu oncle, Fernando Viader, un dels pioners de la genealogia, que el 2004 va publicar un primer llibre titulat 127 genealogies de famílies gironines. Viader va morir l'any 2006 i va deixar escrita una quantitat encara més important de treballs que no va poder arribar a publicar. Deu anys després de la seva mort, el seu nebot completa la feina amb la publicació dels dos volums 383 genealogies de famílies gironines. En total són, doncs, més de 500 arbres genealògics, acompanyats de fitxes i notes que dibuixen la història de les cases gironines des de l'edat mitjana fins avui.

La genealogia és una activitat reservada als cognoms amb partícula, com els De Puig?
És per a tothom, és clar. És la disciplina que estudia la història de les famílies a partir de les dades documentals que hi ha en els arxius. És una ciència auxiliar de la història; aquí entrem en el detall de cada família, en la mesura que la documentació ho permet. I la història de cada família s'ha de situar en un temps i context de la història; per tant la genealogia és un reflex de la història general.
Com es concreten aquests dos nous volums?
Fernando Viader ho havia deixat tot escrit en forma d'apunts i hi havia la possibilitat que es perdés. Per la meva vinculació familiar i tenint en compte que és un tema que ja m'interessava vaig començar a dedicar-m'hi ja fa uns quants anys, posant en net i ordenant els seus apunts. Ell va ser un pioner en aquest camp i va dedicar-hi pràcticament tota la seva vida. Va consultar molts arxius particulars que els propietaris li deixaven tenir a casa; fins i tot arxius eclesiàstics, que el bisbe Cartanyà li deixava emportar-se, i que tornava, és clar, quan hi havia treballat. Hi tenien molta confiança. D'alguna manera el meu oncle tractava la història de la seva classe social, no era un desconegut de fora, i a més tenia un sentiment a vegades més viu per aquests documents que no pas la gent que li deixava la documentació.
Quins són els criteris per triar aquestes 510 famílies?
Va començar per la seva família i a partir d'aquí va anar derivant cap a altres famílies de les quals descendia per part de pare i de mare. I això va fer que anés investigant centenars de famílies, de moltes de les quals ell descendeix. Una de les gràcies d'aquests volums és precisament que es veu com moltes d'aquestes famílies estan emparentades entre elles.
Famílies importants que sempre han estat en els cercles de poder i de decisió.
O el contrari; aquí hi surten famílies que a l'edat mitjana eren pagesos de remença, i al llarg de la història es van situant bastant bé, en un àmbit de poder local, i d'altres que desapareixen. Diria que a l'edat mitjana eren famílies més o menys iguals i a partir del segle XV o XVI es produeix un procés de diferenciació social, unes famílies acaben venent els masos a d'altres, i es van creant diferències en el pla econòmic. També en el social, a partir de l'edat moderna, algunes d'aquestes famílies van ocupant càrrecs eclesiàstics, els més importants eren canonges, alguns monjos. Altres famílies es volen diferenciar accedint a una certa noblesa, sigui perquè es fan familiars del sant ofici, o perquè aconsegueixen una ciutadania honrada, hi ha un ascensió social en alguns casos o de degradació en d'altres.
Quin tret diferencial es pot destacar d'aquestes famílies gironines?
Bàsicament són famílies d'origen pagès, venen d'una economia agrària, alguns treballaven directament la terra, d'altres tenen masovers, adquireixen masos. A l'edat moderna algunes adquireixen part dels delmes, que no deixen de ser rendes d'origen rural. Una de les característiques és que a les comarques gironines hi ha un àmbit social que al segle XIX va tenir el seu màxim apogeu; entre aquests dos volums i l'anterior hi ha la història de més de 500 famílies. Un cos social que estigui tan estudiat en un àmbit geogràfic relativament petit, és poc freqüent i és un dels interessos d'aquesta obra.
A quan es remunten les més antigues?
A l'edat mitjana, fins al segle XII o XIII. Algunes famílies s'han extingit, en el sentit que s'ha perdut el cognom inicial i els seus descendents avui porten un altre cognom, o s'han fos en altres famílies. Però també hi cognoms que persisteixen avui.
Alguns exemples entre les més antigues?
Els Fares de Romanyà d'Empordà estan documentats al segle XIV, ja no es diuen així però hi ha els descendents. Els Thomas de Sant Jordi Desvalls mantenen el cognom des de l'edat mitjana. Inicialment són una branca segona dels Ros, i als segles XV o XVI els donen un mas Thomas i a partir d'aquell moment agafen el nom Thomas. Altres famílies antigues són els Batlle o els Reig d'Estanyol; també els Riera de Dosquers, que encara porten el cognom.
El mas dona el nom a la família o és al revés?
Cada casa és un món. Per exemple els Thomas inicialment es deien Ros, els pares donen a una noia Ros un mas que es diu Thomas i la família passa a dir-se Thomas, que és el nom que es conserva fins ara. Això passava a finals del segle XV. A vegades el nom té un origen geogràfic. Qualsevol mas Puig té l'origen dalt d'un puig, o Viader, que és el mas al costat d'un camí, d'una via. A vegades el nom ve d'un motiu, els Batlle d'Estanyol tenien el càrrec de batlle i tenien un altre cognom però el mas passa a ser el mas Batlle i la família es quedarà amb aquest cognom; això també surt al dia amb aquestes genealogies.
Si un cognom s'ha mantingut fins avui vol dir que la família sempre ha tingut hereus?
No sempre; és molt habitual que quan hi ha una pubilla en una casa amb patrimoni que es casa amb un pubill que no és hereu, per mantenir el patrimoni es conserva el nom de la casa, el de la pubilla, i si un nom desapareix pot ser el de l'home. Això és propi de Catalunya i en concret de Girona, i sovint queda reflectit en els capítols matrimonials. Diria que això es manté fins a l'aparició del registre civil, a mitjans del segle XIX, que estableix per llei que el cognom ha de ser el del pare.
La genealogia pot estar plena de sorpreses?
Has de ser realista, no cal anar amb apriorismes. La documentació és el que hi ha. És una manera de recuperar noms que s'han perdut. Avui ens podem trobar amb cases anònimes en un poble amb una història llarguíssima al darrere però ningú no en sap res. La genealogia permet recuperar la memòria de gent que va viure en una època determinada. L'única condició és que hi hagi documentació que es pugui consultar. Tothom pot fer un mínim de genealogia oral, consultant els avis. Però és fonamental consultar els arxius on hi ha la documentació, i que sigui veraç, perquè a vegades també hi ha en la documentació invencions que han tendit a adobar els protagonistes. Per exemple a l'edat mitjana famílies d'aquí que deien que eren descendents de Carlemany.
Som prou curosos amb els arxius? I que els mormons es dediquin a digitalitzar els nostres arxius és una bona cosa?
La gràcia de la digitalització és que pots consultar el document sense tocar l'original, i si està disponible a la xarxa t'estalvies anar a l'arxiu, una possibilitat que Fernando Viader no tenia. És interessant fer-ho, a banda de les motivacions religioses que puguin tenir els mormons, en les quals no entraré. Algunes institucions publiques també ho fan, caldria dedicar-hi recursos, costaria diners. Un dels problemes és que antigament s'utilitzaven tintes amb molt de ferro, que fa malbé el paper i les pàgines. Hi ha molta documentació acumulada en llocs on, si no hi ha recursos per digitalitzar-ho, per força aquests documents s'acabaran fent malbé.
Qui tingui arxius a casa els hauria d'entregar a un arxiu públic?
No necessàriament. Últimament hi ha molta gent que fa donacions a arxius públics i està bé, però el més important és que la documentació no es perdi, i quan queda encara la casa i els propietaris volen conservar aquesta memòria em sembla bé que es mantingui la vinculació entre els documents i el mas o la casa. En aquests casos crec que l'administració hauria d'ajudar a la conservació dels documents, a canvi que es puguin consultar, és clar. En tot cas val més que ho donin a un arxiu públic que no pas que s'ho venguin a un parracaire, o que directament ho llencin, i desgraciadament això encara passa.
Ha publicat les 383 genealogies amb el suport del Reial Estament Militar. Què representa aquesta institució avui a Girona?
La publicació s'ha pogut fer per implicació pròpia, amb ajudes i subvencions de la Diputació de Girona, la Generalitat, i el Reial Estament Militar. L'Estament és una corporació nobiliària, famílies que poden documentar que són nobles, o que en algun moment ho van ser.
I que volen mantenir-ho?
Bé, avui en dia és una cosa històrica, evidentment ja no hi ha privilegis de noblesa, des de fa uns 180 anys. A part de la noblesa titulada, que és el que a la gent li sona més perquè encara avui es concedeixen títols nobiliaris, hi ha la noblesa de privilegis, que és la gran majoria, ciutadans honrats, cavallers, famílies que obtenien aquest privilegi i que són la majoria dels que forment aquest Reial Estament de Girona. Avui organitza activitats de caràcter social i cultural.
Quins consells donaria a algú que vulgui investigar les seves arrels?
Començar informant-se a casa, obtenir el màxim d'informació dels avis i fins on es pugui arribar; i a partir d'aquí buscar documentació, familiar si es conserva o als arxius parroquials, registres públics, arxius notarials i anar tirant enrere. És qüestió de molta feina i paciència.

Publicada al diari "El PuntAvui", 22 de gener de 2017 - Esteve Carrera - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)