Girona - Segle XIV

Portal Gironí
Vist: 5912

Segle XIV

Els reis de Catalunya i Aragó continuen amb la mateixa política expansionista iniciada el segle anterior per Jaume I el conqueridor i Pere el gran.

En època de Jaume II, els Almogàvers comandats per Roger de Flor ajuden als grecs a combatre la invasió turca, si be l'assassinat en mans gregues de l'almirall català, capgira la situació i al crit de "Desperta ferro", els catalans devasten aquest país en la cèlebre "Venjança Catalana".

Mort Jaume II, el succeeix Alfons III el benigne, que governa 9 anys influenciat en gran mesura per la seva esposa Leonor de Castella.

Pere III el cerimoniós continua la integració catalana i desposseeix de Mallorca a Jaume III, s'annexiona la illa de Sicília, domina Sardenya i accepta el Ducat d'Atenes, si be els lligams eren febles, doncs en el regnat del seu successor Joan I, es perd el ducat d'Atenes i s'està a punt de perdre Sardenya. El segle acaba amb el regnat de Martí el jove.

Les proeses dels governants, contrasten amb les penúries de la població durant aquest segle, que es veu mermada en ocasions molt significativament, com a conseqüència dels efectes de la "Pesta Negra" i a la que se sotmet a una dura pressió per l'esgotament que suposen les guerres de Pere el Cerimoniós contra Castella o Gènova.

Any Principals esdeveniments
1302 Jaume II rep a Girona l'homenatge de l'infant Don Sanç de Mallorca
1312 S'acorda construir un nou absis a la catedral amb nou capelles.
1313 Es comença per l'absis la construcció de l'església de Sant Feliu tal com la coneixem avui.
1314 El canonge sagristà de la Catedral institueix la processó de corpus, que surt per primera vegada el 1320 en temps del bisbe Pere de Rocabertí-
1315 Jaume II contrau matrimoni a la ciutat amb Maria filla del Rei de Xipre.. Aquest mateix any, el Rei, per premiar la defensa contra els francesos condona als ciutadans i a la gent de la comarca, el pagament del tribut
1318 Data en la que suposadament neix l'escut de Girona tal i com el coneixem en l'actualitat.
1318 Bernat Estanyol funda el 1318, l'església de Sant Cristòfor, a l'entrada de la Vall de Sant Daniel
1319 S'estableixen a Girona les religioses clarisses
1320 La inquisició condemna a mort tres membres d'un grup beguí, que criticava a una església poderosa i allunyada de la doctrina de Crist
1321 Jaume I convoca Corts a Girona, en les que s'acorda emprendre la conquesta de Sardenya. (iniciada el 1323)
1326 El capítol construeix a l'església de Sant Feliu un sepulcre amb les restes de Sant Narcís.
1326 Els mercedaris comencen a construir el seu convent.
1328 El veguer de la ciutat rep del Rei un document pel que es protegeix als ciutadans de les vexacions que poguessin sofrir dels prestadors jueus.
1333 La comarca de Girona experimenta una penosa manca d'aliments. Aquest any es coneix com l'any de la fam.
1334 El rei disposa que els sis jurats de la ciutat nomenin 80 prohoms o consellers.
1336 El Rei Pere el Ceremoniós, cedeix permís per a edificar vora del riu Onyar.
1337 El Rei Pere el Ceremoniós atorga el privilegi de que cap gironí pugui ser empresonat per deutes al fisc o per multes.
1337 El Rei concedeix el privilegi per a poder celebrar les Fires l'agost i a fi d'octubre - primers de novembre.
1339 el Rei adquireix la jurisdicció sobre el barri de Sant Pere.
1339 Es consagra l'altar de l'església de Sant Domènec
1344 S'inicia la construcció del Claustre de l'església de Sant Feliu, enderrocat posteriorment per construir les defenses.
1345 Pere III institueix el consell de 80 membres.
1347 S'acaba de construir el nou absis i es celebra una gran festa.
1348 Es registra una terrible epidèmia de pesta bubònica, anomenada "Pesta Negra"
1351 Pere el Cerimoniós concedeix a el seu fill primogènit Joan, el títol de "Duc de Girona"
1354 S'uneix a Girona la municipalitat de Cassà de la Selva
1359 Pere el Cerimoniós convoca corts a Girona. Juntament amb les de Cervera, serveixen de base per crear la Diputació General o Generalitat.
1365 El cens a Girona és de 8000 habitants
1366 Es funda a Girona la cofradia dels Sants Cosme i Damià, de Metges, Especiers i Barbers.
1368 Es consagra l'església del convent de Sant Francesc
1374 S'enderroquen els claustres acabats de fer de l'església de Sant Feliu (unes arcades encara es troben a la porta sud del temple.
1374 Es un any de fam que dura fins al 1975.
1377 Es registren serioses inundacions que afecten les escrivanies de la Cort Reial i la pujada de Sant Martí.
1380 Es registren unes inundacions similars a les de l'any 1377
1381 Es produeix una crisi financera, reflectida amb la fallida del canvista Ramon Medir.
1382 El rei fa iniciar la construcció de les muralles que protegeixen el mur de Sant Pere
1385 Es completa la fortificació de l'església de Sant Feliu i es basteix la muralla del Mercadal.
1385 l'Infant Don Joan concedeix a Girona el Consolat del Mar. i atorga a la ciutat el privilegi de tenir Llotja o Casa de Contractació
1385 El Compte d'Empúries assetja Girona
1386 S'uneix a Girona la municipalitat de Sant Feliu de Guíxols
1390 Girona organitza un exèrcit per foragitar el Compte d'Armanyach que havia envaït l'Empordà.
1391 Te lloc una matança de jueus i els seus domicilis son saquejats.
1392 S'acaba la torre del campanar de Sant Feliu.
1393 Es crea el col·legi del metge Ramon Querol, destinat als estudiants novicis
1398 Es cèlebre una concòrdia entre el jurats i el capítol de la Catedral, en la que es convé que la campana grossa doni les hores.
1398 Al costat de l'Hospital de Santa Caterina s'obre el col·legi del mercader Jaume Beuda, que es destina a pàrvuls.
Marc històric

Els reis de Catalunya i Aragó continuen amb la mateixa política expansionista iniciada el segle anterior per Jaume I el conqueridor i Pere el gran.

En època de Jaume II, els Almogàvers comandats per Roger de Flor ajuden als grecs a combatre la invasió turca, si be l'assassinat en mans gregues de l'almirall català, capgira la situació i al crit de "Desperta ferro", els catalans devasten aquest país en la cèlebre "Venjança Catalana".

Mort Jaume II, el succeeix Alfons III el benigne, que governa 9 anys influenciat en gran mesura per la seva esposa Leonor de Castella.

Pere III el cerimoniós continua la integració catalana i desposseeix de Mallorca a Jaume III, s'annexiona la illa de Sicília, domina Sardenya i accepta el Ducat d'Atenes, si be els lligams eren febles, doncs en el regnat del seu successor Joan I, es perd el ducat d'Atenes i s'està a punt de perdre Sardenya. El segle acaba amb el regnat de Martí el jove.

Les proeses dels governants, contrasten amb les penúries de la població durant aquest segle, que es veu mermada en ocasions molt significativament, com a conseqüència dels efectes de la "Pesta Negra" i a la que se sotmet a una dura pressió per l'esgotament que suposen les guerres de Pere el Cerimoniós contra Castella o Gènova.

La Societat

La societat era essencialment artesana, pel que fa als habitants de la ciutat de Girona i la gent que vivia al pla es dedicava a l'agricultura. El treball artesanal tenia una autèntica organització gremial, formada per mestres, oficial i aprenents. Sobresurt l'activitat tèxtil basada en la manufactura de la llana, i en destaquen també el treball del cuir (al 1388 hi han 70 sabaters), els picapedrers que obraren en diferents claustres i altres construccions tant d'aquí com a poblacions com València, Montserrat o Ripoll.

Segons la posició social i la fortuna posseïda, els habitants de Girona es dividien en tres grups o classes: els de la mà major, els de la mà mitjana i els de la mà menor.

Els primers constituïen l'aristocràcia de la que en sortia l'oligarquia dirigent i formava una classe culta: Els Santceloni, de la Via, Sampsó, Citjar, Sariera, Terrades, Beuda, Margarit, Santdionís...

La mà mitjana era composta bàsicament per mercaders, i també s'hi incloïen notaris, metges, artesans adinerats, etc.

La mà menor era la més nombrosa (un 90% aprox.) i integrava la gent dels oficis: paraires, teixidors, sabaters, blanquers, ferrers, hostalers, etc..

La població eclesiàstica era nombrosa, com a conseqüència del gran nombre d'esglésies i convents. La seva influència era poderosa com ho demostren les condemnes a mort de l'any 1320 i la humiliació per la que varen tenir que passar el veguer i el sosveguer de Girona, que varen ser passejats, descalços en hàbit de condemnats i assotats simbòlicament, després d'haver pujat agenollats l'escala de la seu, ja que s'havien atrevit a detenir l'abat de Sant Feliu i el seu cambrer arran d'un plet amb el municipi.

També hi havia un sector de població marginada constituïda pels pobres bàsicament captaires o vergonyants; els esclaus constituïts per tàrtars, sarraïns, russos, xarquesos, etc.; les dones públiques o errades que eren obligades a residir al bordell; i els jueus que vivien al call dedicats al préstec usurari i altres activitats com la de relligar llibres, que malgrat la protecció reial estaven confinats al barri de la Força i obligats a diferenciar-se en el vestir. Hom els equiparava a les dones públiques i s'els prohibia que toquessin els productes alimentaris a les botigues. L'antisemitisme donà lloc a violències i saqueigs, el més fort dels quals es va donar a l'any 1391, que va suposar la quasi desaparició de l'aljama.

Apart dels representants de l'autoritat reial com el veguer i al batlle, les autoritats més caracteritzades de Girona eren els que conformaven el municipi: Els magistrats o jurats, designats per a les funcions executives per a un període temporal i una assemblea o consell assessor, format a partir del 1345 per 26 veïns de la mà major (ciutadans), 27 de la mà mitjana (mercaders) i 27 de la mà menor (menestrals), elegits anualment.

En aquest temps s'inicia la recompilació dels privilegis atorgats a la Ciutat en el "Llibre Vermell", al que segueixen "El llibre verd" i "El llibre groc"

Art i Cultura

L'art gòtic es manifesta en totes les obres, el 1312 es comença la catedral gòtica, obra encarregada a Enric de Narbona, continuada a la mort d'aquest per Jaume Faveran que també era escultor i successivament pel mestre Bartomeu, Guillem de Cors, Frederic sa Plana i Pere Sacoma fins que es pararen les obres, segurament per discutir la unió entre la part nova i la part vella. Les obres les continuà Guillem de Morey i a final de segle s'estaven construint els fonaments de la nova catedral dintre la seu romànica.

També a l'any 1313 es comença a construir l'església de Sant Feliu o potser més ben dit, una ampliació de la que hi havia en aquest mateix lloc. La obra fou encarregada a Arnau Estany.

D'aquesta època són també el baldaquí de l'altar major de la catedral, ofert per Arnald Soler; la cadira episcopal del cor i el crist jaient de Sant Feliu, realitzats per Aloi de Montbrai; les tombes de Ramon Berenguer II i la comtessa Ermessenda, obra del mallorquí Guillem Morell.

En pintura, dominada primerament per les influències italianes, cal destacar la figura de Guillem Borrassà, que fou un l'iniciador d'una nissaga de pintors: el propi Guillem, els seus fills Lluís i Francesc, els seus néts Francesc, Jaume Honorat i Pere i dos Borrassà més dels que desconeixem el parentiu: En Guillem Borrassà (1393) i l'Albert Borrassà(1465), encara que les úniques obres conegudes actualment corresponen a Lluís Borrassà

En orfebreria cal destacar l'obra de Pere Berneç en el bancal del retaule d'argent de la catedral, i les obres de Francesc Artau al que se li atribueix l'arqueta reliquiari de Sant Martirià i la custòdia del corpus de la catedral.

I també cal destacar les figures del franciscà Francesc Eiximenis, que va escriure una extensa obra de caràcter religiós i mora; Bernard d'Ollers, traductor de les cartes de Sant Gregori, Nicolau Eymerich, filòsof i capellà; Guillem Colteller i Berenguer de Sarriera, metges reials; els jueus Bonjuà i Samuel Cabrit, metges i Abraham Hararí, escriptor.

Al 1359, hi havien 839 focs a l'interior de la ciutat i 113 a extramurs, podem deduir per tant que Girona tenia uns 5000 habitants.

Urbanisme

La construcció de les muralles progressa àmpliament: es fan arribar fins a el carrer del Carme, defensant la part d'Onyar; es protegeix el burg de Sant Pere, s'edifica l'actual Torre Cornèlia que recobria la torre romana; i la Torre de Sant Domènec o dels Predicadors i la muralla propera.

El barri del Mercadal es va poblant i pel costat de la Rambla, les cases arriben a la plaça del Vi, en quin lloc, els Xammar, senyors de Medinyà, compren tres cases i en el seu lloc hi edifiquen una casa senyorial, que amb el temps seria Casa Carles.

S'anaren construint les típiques voltes de Girona, per a donar un ambient urbà acollidor en tota època de l'any, a la Rambla, la plaça del Vi, les voltes d'En Rosés i les que s'edificaren a les cases properes al portal d'en Vila.

El carrer Abeuradors es deia carrer d'en Sunyer o carrer d'en Llançada que eren els propietaris dels immobles.

S'inicià la construcció del pont de Sant Francesc que era on ara hi ha el Pont de Pedra. També al riu Ter, Pere Sacoma va construir un pont d'una sola arcada sobre terraplens, però va tenir poca utilitat perquè no va resistir les riuades.


Per a estudiar aquest segle, cal remarcar l'obra en dos volums escrita per Chistian Guilleré "GIRONA AL SEGLE XIV", editada per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, dintre la col·lecció de la "Biblioteca Abat Oliba".


© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)