El mas Barrera es troba situat a la banda dreta de la vall de Palagret, sens dubte, fou el que rebatejà amb el nom de Mabarrera el castell de Palagret en integrar-se en plena edat moderna dins el límits territorials de l'heretat.
El 2004 restava completament derruït, i les seves restes mig emboscades romanen sobre el camí d'anar a l'esmentat castell. Estava situat gairebé en paral·lel amb el mas Pou, un a cada banda de riera.
Els seus orígens més llunyans els trobem amb Arnau Barrera el qual figura documentat l'any 1318 (ADG Pergamins de la Pia Almoina). Un seu successor també anomenat Arnau Barrera confessà el 1406 la tinença a directe i alodial domini de la Pabordia de Juny de la seu pel castell de Palagret, de l'abadia de Sant Pere de Galligants de Girona, de la Claveria de l'església de Celrà i de la Torre de Biure (Torre Desvern), d'una peça de terra vinya en la vall, anomenada la Cellera. El 1603 Sebastià Barrera i el seu fill Joan varen capbrevar la borna o mas Barrera a la pabordia del mes de Juny de la catedral de Girona.
En començar el segle XVIII la propietat ja estava en mans de Pere Guinart de Palagret. Era una propietat eminentment forestal: seixanta dues vessanes eren de boscos i dotze i mitja de conreu (Arxiu particular Guinart de Palagret).
A mitjans del segle XIX les terres foren segregades i anaren a raure a diferents propietaris. Entre elles, la peça de bosc on s'alcen les ruïnes del castell de Palagret foren adquirides per l'hereu Taverner de Palagret. En canvi el terreny on resten les del casal romangueren a mans de la família Guinart.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)