El mas Blanch està assentat entre les feixes superiors del mas Bideu i l'hort de l'Alemany. Fou un gran capmàs d'origen medieval. En el decurs dels segles XVII i XVIII, però, acabà disgregat i el casal dividit en tres propietats diferents.
A mitjan del segle XIV Berenguer Blanch, de Celrà, fill de Berenguer Ferrer i la seva muller Ermessenda, es fan homes propis a títol privat d'un clergue de Sant Feliu de Girona (ADG. Pergamins de Sant Feliu). Més tard, un seu descendent anomenat Joan Blanch pagava censos a l'Obra parroquial, segons resulta del capbreu atorgat el 1424 (La parròquia de Celrà). Francesca, muller de Bartomeu Blanch, atorgà la seva darrera voluntat l'agost de 1446, on nomenà marmessors els seus germans Joan i Pere Riart, essent testimonis els veïns Pere Bideu, Pere Aulina, Joan Valls de Mont, Pere Valls del Torrent i Bernat Milà.
En el fogatge de 1553 existei relacionat Jaume Blanch com a cap de família. Un seu descendent també dit Jaume capbrevà l'heretat a favor de l'Hospital de Santa Caterina el 1665. A partir de començaments del XVIII, ja havia desaparegut com a unitat d'explotació pagesa i no figura en la relació cadastral de 1749.
La part més grossa de la masia es coneix, a partir almenys de Pere Freixas Vilaró, mort el 1856, amb el nom de Can Freixas en ser-ne aquesta la família propietària fins a dates recents1.
1 Els castells i masos de Celrà, per Lluís Camps i Sagué. Taller d'Història de Celrà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)