Can Santamaria és un magnífic casal de dues plantes pairal construït el segle XVI sobre una antiga fortalesa medieval que hostatjava el llinatge Raset, que eren els senyors feudals del lloc1. D'aquesta nissaga hi ha dues sepultures a la Seu gironina, la de Dalmau de Raset, que fou doctor en lleis i vicari general de la diòcesi, i la del seu germà, Bernat de Raset, cavaller que morí a Sardenya. Va pertànyer als Falgons i en una llinda de l’edifici actual hi ha inscrita la data de 1643.
Hi ha però diversos elements més antics, com algunes finestres gòtiques d’arc conopial amb arquets i impostes decorades. Destaquen també les teules del ràfec, decorades amb imatges i motius diversos pintats. Al segle XIX la casa va ser subdividida en dos habitatges i parcialment reformada2.
L'accés principal és una porta d'arc rebaixat, situada en un cos lateral més baix, afegit posteriorment. Aquesta porta duu la data de 1591 a la dovella central, sens dubte aprofitada d'una construcció anterior. Les portes són adovellades, i una altra és amb arc de mig punt en la qual hi trobem un escut.
El mas passà posteriorment a ser propietat dels senyors de Santamaria i de Sant Salvador. Després fou adquirit pels senyors Teixidor, que més tard el van vendre al senyor Casamor, el qual instal·là un museu de caire particular amb obres de gran interès. En esdevenir la seva mort el museu ha quedat tancat.
Al costat de la porta hi ha una placa que commemora l'estada d'Antonio Machado els dies 24, 25 i 26 de gener de 1936 camí de l'exili3. La placa diu: "AQUI ANTONIO MACHADO RUIZ VA PASSAR-HI ELS DIES 24,25 I 26 DE GENER DE 1939 CAMÍ DE L'EXILI. 51 ANIVERSARI". El seu company d'exili, Corpus Barba, recordava així l'estada de Machado a can Santamaria: "Con la paz del campo parecía imposible que hubiera guerra. Allí se reanudaron las tertulias y se hicieron incluso proyectos para la reorganización de la labor intelectual. Don Antonio pasaba las horas al pie de la ventana contemplando el campo de Cataluña. Deseaba vivamente verlo para contarlo. No le habia sido posible visitarlo antes por la carencia de vehículos. Esa contemplación del campo era su mayor placer, lo miraba, lo acariciaba con la mirada..."4,
Al mas Santamaria hi havia una capella-oratori que en verificar les obres de restauració i reforma va desaparéixer4.
El rellotge de sol de la façana de can Santamaria marca l'hora amb una poètica inscripció: "DEL SOL L'ESCALF I LA LLUM. DE LA ROSA EL PERFUM"4.
1 Girona pas a pas, de Dolors Ferrando i Lluís Planas
2 Web de l'ajuntament de Cervià de Ter
3 Web del patrimoni històric de la la Generalitat de Catalunya
4 Els pobles gironins Vol IV, de Maruja Arnau i Guerola
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)