Portal Gironí d'Història i Genealogia

Mas Bertran

Vist: 1579

Esmentat com a Mansi Bertrandi, can Bertran, can Bartran, can Bertran dels Àngels.

El nom del mas prové d’un nom d’origen germànic que s’hauria convertit en cognom (ALCOVER-MOLL, Diccionari...). Prop del mas hi passa el lí­mit del terme municipal de Quart, que ve del camp dels Vents i es dirigeix al Rissec  (PAIR0LÍ, Quart..., p. 22).

Les primeres notí­cies sobre el mas Bertran el situen en el possible veïnat de Preses. El 1325 els masos de Preses no pagaven drets parroquials al senyor de la parròquia de Sant Mateu de Montnegre, el cabiscol de la seu, sinó que ho feien al claver de la seu. Els masos de Preses, el 1341, eren tres: el mas Preses, el mas Bertran i el mas Català -aquest darrer hauria desaparegut poc després. Cal dir, també, que Guillem Bertran el 1314 i Joan Bertran el 1356 tenien una vinya a Eriget, una vinya i bosc a Conilleres, una terra amb bosc a puig Rodon i unes cases i casals a la cellera de Santa Maria. És possible que aquests personatges fossin membres d’una branca segona del mas Bertran instal·lats a la cellera.

En canvi, coneixem diversos propietaris del mas: Pere Bertran de ses Preses va vendre el 1357 cent onze somades de llenya a un prevere de la seu de Girona; Guillem Bertran es va casar el 1362 amb Guillema, filla de Bartomeu de Canyebars —d’un possible mas Canyebars_ i va vendre el 1365 vinyes a Vallpregona, a la muntanya de Girona; Joan Bertran va ser convocat en la reunió dels homes de remença de la parròquia el 1448; Bartomeu Bertran era paborde de la confraria de Sant Antoni el 1534 i Jaume Bertran va haver de pledejar el 1605 amb la catedral de Girona per uns delmes.

A mitjans segle XVII, Pere Bertran —que va ser jurat de Sant Mateu el 1644 i el 1646— va haver d’enfrontar-se en un plet a Miquel Pins, claver de Sant Feliu de Girona. El propietari del mas Bertran, Joan Bertran —casat el 1667 i jurat el 1688—, contribuïa amb els altres caps de casa a unes talles dels anys 1685 i 1686 per pagar uns censals. A través de les dispenses matrimonials, coneixem els noms de Salvador Bertran el 1696,Josepa Bertran, dos altres Salvadors Bertran —un casat amb Margarida Viola, del mas Viola el 1743 i l’altre el 1754— i Margarida Bertran el 1756. Segons el capbreu de 1744, les terres del mas Nadal  limitaven a ponent amb terres del mas Bertran. Durant la guerra del Francès, es diu que can Bertran va ser ocupat per les tropes napoleòniques atès que per la carena de les Gavarres es portaven aliments a la ciutat assetjada (PASCUET, «Can Bertran...», p. 29-31). També es diu que aquí­ destil·laven licor de cireres d’arboç (PAIROLÍ, Quart..., p. 52). Les darreres notí­cies d’una famí­lia anomenada com el mas són d’aquests anys:Joan Bertran actuà de testimoni el 1816 i el 1823 i signà un rebut a Joan Vinyoles d’Amont el 1855. Després, el mas Bertran va passar a mans de la famí­lia Adroher i Reyner, entre les quals trobem Francesca Poch i Bertran i Gràcia Adroher i Poch que van entrar a les clarisses de Girona i a la Providència de Banyoles respectivament. El 1865 Antoni Adroher va confirmar que Joan Vinyoles era el propietari del mas Vinyoles d’Amont, que tocava a tramuntana i llevant amb les terres del mas Bertran. Aquest, de fet, havia incorporat un antic mas Preses, incloïa mil set-centes vessanes, de les quals trenta o quaranta eren de blat i farratge i la resta de vinya i bosc. La ví­dua d’Antoni Adroher, Francisca Poch, figura el 1894 com a propietària de la casa. El 1949 era propietat de Josep Reyner Adroher i limitava amb els termes de Juià, Sant Martí­ Vell i Sant Daniel al nord, amb terres del mas Salgueda al sud, amb els masos Lliure —de Sant Feliu de Girona—, Viola i Soldat; les propietats de Josep Reyner incloïen també la Casanova d’en Bertran, el mas Torres i el mas Bancells. Cal dir que, a més, el mas Montalt limitava a l’est amb el mas Bertran. Als anys 1960 els Reyner van vendre la seva propietat als Planas de Santa Coloma de Farners. En relació amb els habitants, cal dir que el 1947 hi vivien Josep Ayach Pujol i Angela Ciurana Ribas, però el novembre de 1952 es van traslladar a can Vador. Aleshores hi vingueren Albert Llobet Dalmau i Pilar Ventura Ciurana, que van casar-se al Castellar el 1949. A finals de 1958 Juan Castelló Alvarez i Carme Sala Belliu, amb la seva filla Juanita, van venir de Sant Daniel. El 1991 la casa era desocupada.

Referències Documentals:

Pere Bertran de ses Preses, parròquia de Sant Mateu de Montnegre, firma rebut a Bernat de Camós, prevere de capí­tol de la seu, de 104 sous per 111 somades de llenya, 13 novembre 1357.
Arxiu Diocesà de Girona, Notolarum 1329 - 1508 SELECTIU, Llibre G-37, Full f 107.

Guillem Bertran, de Sant Mateu de Montnegre, procurador de la seva esposa, filla i hereva de Bartomeu de Canyabàç, ven a Pere de Camós, funcionari reial de Girona una vinya situada a la muntanya de Girona, indret de Vallpregona, pel preu de 90 sous. Fons Lliure. 1 de maig de 1365 , Girona.(Notari N. Guillem Llobet. )
Arxiu Diocesà de Girona. Pergamins de Sant Feliu de Girona

Informació extreta de:
Paisatge i història de Sant Mateu de Montnegre - Elvis Mallorquí­
Repertori de l'Arxiu Diocesà de Girona - Josep M. Marquès

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)