Portal Gironí d'Història i Genealogia

Mas Pruenca

Vist: 148

El mas Pruenca és una ancestral masia que ve referenciada el 1285, tot i que el seu orígen és molt més antic1.

Un dels capbreus de l'arxiu familiar, atorgat per R. de Sant Romà a pere Pruenca, diu: "concedo libi Petro de Prouencha, homine meo propcio et uxeri tue... totum vestrum mansum de Proencha". Pels termes del contracte es dedueix la seva condició remença, però no se li impedeix la possessió del mas alodial de Rimayó2.

Durant els anys 1348-1349, a conseqüencia de la forta epidèmia de la pesta negra que es va abatre sobre tota l'Europa meridional i que repercutí en el territori català, la Vall d'Hostoles no se'n lliurà de l'estrall i molts masos foren abandonats a causa de la mortaldat esdevinguda. Un d'aquests masos, pertanyent en feu a senyort de Sant Romà, era el mas Aulina de Cogolls. Consta que "Altabella de Palau, esposa del venerable Bernat de Sant Romà que tenia la masoveria per raó del seu matrimoni, aquesta va devenir "benevesium" per defecte de tenidors que hi eren afocats, i per tant no hi ha homes i dones que hi facin i presentin censos, tasques, agraris i altres drets de consuetud. Per aquest motiu, i per evitar els danys que això pogués comportar l'abandonament, establí en enfiteusi i afocament la concessió a Berenguer de Pruenca de Cogolls tota la masoveria amb tots els seus drets i pertinences. El document en qüestió és també signat per Guillem Galceran de Rocabertí, senyor d'Hostoles, el qual firma salvant els seus drets i rep la quantitat de 100 sous per dita firma. Però Altabella de Palau promet el mateix dia, com a mesura de precaució, defensar l'afocament del mas Aulina fet en els tribunals a favor de Berenguer Pruenca, contra les pretensions de Guillem Galceran de Rocabertí, ja que l'enfranquiment de l'Aulina, quan a la redempció d'homes i dones, era degut a la seva unió al mas Pruenca, que eren remences sota el domini del senyor de Sant Romà. O sigui que gràcies a la manca de personal del camp, delmat per la pesta negra, els Pruenca varen quedar lliures de la redempció d'homes i dones per molts anys1.

Quan la situació es va normalitzar, els pagesos desitjaren veure's lliures dels "mals usos", però els senyors intentaren per tots els mitjans tornar a cobrar les rendes. I consta que Elisenda Pruenca pagà un cànon superior a l'establert en la diòcesi de Girona per les donzelles: una lliura de cera, dos sous i vuit diners1.

El 2 de juliol de 1412, Francesc Pruenca intitueix hereu de tots els seus béns, entre els que figura el mas Pruenca,al seu fill Mateu, pel seu matrimoni amb Francesca1.

El 1489 trobem a Rafel Pruenca com a senyor del mas, casat amb Joana Agolbert. D'aquesta data existeix una carta de donació i dot suscrita pels esposos anys després de celebrat el matrimoni, per la qual Joana aportaen dot 20 lliures i el seu marit, per la mateixa quantitat, obliga el mas Pruenca. A la mort d'un d'ells -si no hi ha descendència- s'estableix: l'esposa podrà, abans, fer testament a la seva lliure voluntad, de 8 lliures i la resta, fins a 20, seran tornades a la seva germana Margarida o a l'hereu del mas Agolbert. Si és l'espós qui mor primer, ella quedarà senyora del mas Pruenca, sempre i quan en el termini de 13 mesos no li fossin retornades les 20 lliures1.

El 6 de gener de 1519, figura Esteve Pruenca com a senyor útil del mas Pruenca, el qual atorga testamenta favor del seu fill Llorenç. Una part dels béns en metàl·lic la destina a sufragis i obres pies i la resta a repartir entre les persones següents: 40 sous a la seva mare Margarida; 5 lliures a Sàlvia, l'esposa; 5 sous per casdascun dels fills: Francesca, Esteve, Rafel i Joana. Altres 5 sous als seus germans: Sebastià, Bernat, Bartomeu, Margarida, Magdalena, Francesc i Miquel. Els fills i els germans, seguint l'rdre descrit, tenen dret a l'herència per mort o renúncia dels seus immediats anteriors. L'hereu Llorenç, en complir 18 anys (18 d'abril de 1524), amb el consentiment exprés de la seva mare i tutora, cedeix a Francesca, sa germana, tots els drets a l'heretat del mas Pruenca per considerar excessivament onerós el testament patern. A canvi de la renúncia demana ésser atès, segons la possibilitat de dit mas, en menjar, baguda i calçat. Francesca Pruenca es casà amb Lluís Botets, àlies Pruenca, que en 1533 consta com a senyor útil dels masos Pruenca i Alsina. En els documents del segle XVI sol figurar la paga de 3 sous per la redempció dels mals usos disposada per la sentència de Guadalupe. I consta una concòrdia pactada entre Joan de Vilamala, senyor directe del mas Pruenca i Lluís Botets, àlies Pruenca, senyor útil del mas, gràcies a la qual es reduiren les prestacions del mas1.

Del 18 d'abril de 1544 existeix un altre document relatiu a la concòrdia celebrada en la Cort d'Hostoles, per la qual Esteve Pruenca deposa les seves pretensions i drets paterns i materns a l'heretat de la Pruenca contra el seu cunyat Lluís Botets i la seva neboda Constança, esposa de Sebastià Anglasell, revent una compensació de 40 lliures barceloneses1.

El 27 de març de 1570, Joan, Segimon i Antica, fills de Sebastià Pruenca, àlies Comes i Martiriana, cedeixen a son germà Salvador, de forma lliure i irrevocable, els drets a l'heretat de la Pruenca, Llereda i altres situats a la parròquia de Cogolls; constitueix hereva universal dels seus béns a la seva neboda Francesca, filla de Miquel Matella i Salvadora Pruenca, veïns de Porqueres1.

La masia de la Pruenca és un edifici de proporcions regulars. Fou edificat en dues etapes diferents. La meitat meridional es deu a Salvi Pruenca (any 1736). En una finestra de la façana principal figura la inscripció "Salvi Pruenca 1770". L'escala de pedra i el sector nord són datats de 1806 i 1808. El cos nord addicional, fins a començaments del segle XX fou per cabanyes i cort de porcs. El primer pis era destinat a vivenda i l'última planta a graner1.

1 Els pobles gironins Vol VII,  Maruja Arnau i Guerola
2 El manso de la Pruenca (1282-1588), Esteve Pruenca i Bayona. Tesi de llicenciatura.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)