Treball de Ricard Teixidor sobre el Mas Serrallonga de Brunyola

Vist: 9061

Mas Serrallonga de Brunyola

Ricard Teixidor
Investigador

Situació

Des de la carretera Gi-533 que va de Girona a Sta. Coloma, passat el Km 12 i justament en el mateix coll de les Quatre Carreteres, cal agafar el trencall a la dreta que segueix de forma sinuosa i més o menys planer en direcció cap a ponent. És un camí veïnal que fineix a can Torrada on es troba amb la carretera que puja al poble de Brunyola. La casa, la bassa i la capella, que es veuen des del camí, es troben a un quilòmetre. Cal dir quer aquest camí és molt antic i diverses persones consultades m'han dit que abans s'anomenava el camí que anava de Vilobí a Vic o simplement el camí de Vic. No l'he trobat documentat amb aquest nom, però sí amb el de camí ral que va de Vilobí al lloc de les Marrades en un capbreu de l'any 1832 . El topònim Marrades cal situar-lo a l'entorn del actual restaurant de can Segarra.

Els noms del mas al llarg del temps

Fins al segle XV era conegut com mas Negra del Mas; així se l'anomena en el fogatge de 1497, que no cal confondre amb mas Negra del Puig, també de Brunyola, (que més endavant passaria a anomenar-se mas Negra del Castell). A partir del segle XVI se l'anomena mas Negra (de vegades també escrit Negre) de Serrallonga. A partir de la segona meitat del segle XIX se'l coneix com mas Negre de Serrallonga o simplement mas Serrallonga.

Estat actual de la casa

És una masia de dues plantes i golfes, vessants a laterals i cornisa catalana, originària del segle XVIII i encarada a sol ixent. D'aquesta època en preserva l'estructura original, la porta amb llinda monolítica i les finestres també amb llinda monolítica i de forma més o menys rectangular: dues a la primera planta, quatre a la segona planta i dues a les golfes. Totes aquestes obertures estan emmarcades per pedra granítica treballada menys les de les golfes. Hi ha una segona porta moderna a prop de la cantonera esquerra. A la dreta de la casa hi ha la pallissa exempta, al davant de la qual hi ha l'era enrajolada. A la façana lateral esquerra hi ha un antic pou adossat del qual es poava l'aigua des de l'interior (la cuina) per una finestra. Al davant, i sobre un talús, hi ha un segon pou, de construcció més moderna. Les parts dreta i posterior de l'edifici són de construcció més senzilla, i podrien haver-se refet després d'un incendi que va haver-hi l'any 1755. Contigus a la casa, hi ha alguns camps, però la major part de les terres cultivables estan allunyades i s'estenen a la riba esquerra de la Riera de Bagastrà i antigament havien format part de les possessions dels masos Aranyó i Estrada, agregats el segle XVI. La casa comunicava amb aquests camps mitjançant un bonic camí que baixava pel mig d'una roureda, part de la qual ara ha desaparegut i l'espai està ocupat, des de fa uns 30 anys, per una bassa que serveix per regar les plantacions d'avellaners i és que en una bona part dels terrenys de cultiu s'hi conrea aquest arbust, tret característic dels masos de Brunyola. El mas Serrallonga és un dels més extensos de Brunyola. Segons l'amirallament de l'any 1944, té un total de 110 Ha, de les quals 7 són de cereals, 6 d'avellanedes i les restants de bosc. El propietari actual és Joan Bosch, resident a Sils. L'últim masover va ser Josep Rafart; ell i la seva família van marxar a viure a Vilobí, l'any 1972 i des d'aleshores la casa només ha estat habitada esporàdicament.

Dades històriques del mas

Fins a finals del segle XVI

Des de sempre, i fins a l'abolició dels drets senyorials al segle XIX, la totalitat de les terres del mas Negra de Serrallonga va ser de domini directe de la Comanda o Hospital de Sant Llorenç de les Arenes i després de la Comanda d'Aiguaviva. Degut a això, la documentació de l'Almoina sobre aquest mas (l'única que he tingut ocasió de consultar) no és abundant fins al segle XVIII. Cal pensar que l'antiguitat deu ser la mateixa que els masos veïns, Aranyó de Serrallonga, Estrada de Serrallonga i Lledó de Serrallonga, tots tres també de domini directe de la Comanda esmentada. Apareixen per primera vegada en un capbreu del 1227 en el qual figuren com uns dels trenta-tres que fan confessió i juren homenatge a Pelegrina Balanyà i al seu fill Bernat .

L'any 1282 surten en un altre capbreu del castell de Brunyola i fan cens i tasca, per unes terres, a Guillem Gaufred, senyor de Brunyola . Cal esperar fins a l'any 1305 per trobar esmentat, per primera vegada, un habitant del mas. Es tracta de Guillem Negra a qui el Comendador de l'Hospital de Sant Llorenç de les Arenes l'absol de son domini per 60 sous barcelonesos . En el capbreu de l'any 1336 no surt cap declarant del mas, atès que no té cap possessió per a l'Almoina, sí en canvi els tres anteriors esmentats . En un llevador de censos de l'any 1403, l'hereu del mas fa un pollastre pel delme a l'Almoina . En el fogatge de l'any 1497 Pere Negra figura com a cap de casa . El primer capbreu a l'Almoina conegut és de l'any 1530 en el qual Jaume Negra es declara senyor útil del mas Negra de Serrallonga que posseeix per a la Comanda de Sant Llorenç de les Arenes, així com els masos Aranyó i Estrada, agregats. Confessa, tenir per a l'Almoina, unes terres de pertinències a aquests masos i situades al Pla de Bagastrà i en un indret conegut com els Jonquerols. També té una peça de terra en l'indret del Torrent de Gravalosa i que en una data indeterminada va ser venuda pels cònjuges propietaris del mas Coma Oliva, de Vilobí, a Francesc Negra i Margarida. Per tot plegat fa tasca, delme, censos i drets d'aigües a l'Almoina . En el fogatge de l'any 1553 figura com a cap de casa i l'any 1560 any capbreva el seu mas a la Comanda d'Aiguaviva . L'any 1587, Joan Negra (el seu net?), contrau matrimoni amb Sàlvia Horta, filla de Salvi Horta del Molí, la qual aporta dues-centes lliures per dot .

La subhasta dels béns mobles de l'any 1599

L'any 1599, el jutge ordinari de la cúria del castell de Brunyola, de part de Jeroni Batlle, paborde de l'Almoina i senyor del castell de Brunyola, fa citació, a través de tres manaments, a Joan Negra perquè comparegui a judici. No s'especifica la raó. Com que no ho fa, se l'acusa de contumaç i el jutge ordena que els seus bens mobles siguin posats a públic encant (Pignoramentum). La subhasta té lloc el 13 de gener de l'any 1599. Hi són presents, el jutge, el notari l'escrivà, el batlle del castell, tres testimonis i nou compradors de Brunyola, Sant Martí i Sant Dalmai, entre els quals hi ha el rector de la parròquia de Brunyola i un sagristà del qual no s'especifica on serveix el culte. Al davant mateix de la casa són exposats els següents béns: un matxo de pèl castany, petit; una borrica "burella " vella amb albarda nova; una flassada blanca, esquinçada; una altra flassada "burella"; un escalfador d'aram bo; tres canes de cànem; unes estovalles endolades d'estopa ja usades; tres canes i cinc pams de drap de cànem; quatre canes i un pam de fil de cotó; un quadrat de teler que té mostres; un llençol de dues teles; un altre llençol també de dues teles i mitja; una flassada "burella" usada; un flassada blanca bona; un llençol de dues teles, brut; una ballesta de ferro rovellada. Tots aquests béns són adjudicats als compradors .

Segle XVII

Cebrià Negra, fill i hereu de Joan Negra, és el cap de casa l'any 1630 i és citat com a un dels membres que forma part de la Unió de Veïns del terme de Brunyola i que s'han constituït per manament del Duc de Feria, virrei de Catalunya. La missió d'aquesta és perseguir i capturar bandolers .

L'any 1666, Francesc Negra, fill de Cebrià Negra, fa capbrevació a l'Almoina de les mateixes peces de terra que havia fet el seu avantpassat, Jaume Negra . L'any 1699 fa donació d'una campana a la veïna ermita de Nª Sª de Serrallonga .

Segle XVIII

Subestabliments emfitèutics

En aquesta centúria la majoria dels masos de Brunyola experimenten una profunda transformació. Els seus propietaris útils en venen o n'estableixen una part de les terres. En el primer cas, les vendes solen ser tant perpètues com a carta de gràcia. En el segon cas, com que són parcel•les que els havien estat establertes pel seu senyor directe en temps passats és més propi dir que fan subestabliments emfitèutics. Sempre se salva el domini directe pel senyor. En cada una d'aquestes parcel•les, que solen ser de poca extensió, els compradors s'hi fan construir la casa i sorgeix un nou mas. D'altra banda, els propietaris venen el mas el qual passa a ser habitat per masovers. També hi casos que els propietaris es fan construir un nova casa amb terres dintre de la propietat que arrenden en règim de parceria. El mas Negra és un exemple típic de tot això.

Pere Negra és fill i hereu de Francesc Negra, i l'any 1696 es casa amb Clara Alemany. Manté el mas íntegre fins a l'any 1732. En aquesta data estableix una parcel•la de bosc de 7 vessanes a Bartomeu Camps, el qual la transformarà en cultivable i s'hi construirà una casa (l'actual can Ferrerich), i promet pagar-ne un cens de 2 lliures i 8 sous i dues gallines . L'any 1743 ja deu haver mort, atès que el seu fill Jaume, casat amb Maria Civils, fa capbrevació a la Comanda d'Aiguaviva per la qual declara tenir tot el mas amb una cabuda de 150 jornals de bous (tres-centes vessanes). No diu si dintre inclou algunes peces que té per l'Almoina. Promet fer de cens per Nadal 12 sous i 8 diners i un parell de gallines . Cal significar que és ben poca cosa en comparació amb el que paguen altres masos de Brunyola als seus senyors. La vídua de Jaume Negra continua residint al mas i n'és usufructuària fins a la seva mort, l'any 1768. En aquest mateix any l'hereu i successor, Francesc Negra, que ha contret matrimoni amb l'hereva de mas Pujol de Sant Dalmai, deixa el mas arrendat i passa a viure en aquesta parròquia. L'any 1788 estableix una peça de terra, part cultiva i part boscosa (aulets i roures), de 32 vessanes de cabuda i amb una casa ja construïda a Francesc Roca i Compte, sastre de Vilobí. Se situa en un indret anomentat Gravalosa . Amb el pas del temps el petit nou mas acabarà per anomenar-se mas Jaques de Baix. En el contracte d'establiment s'estipula que l'adquiridor pagarà 30 lliures i un parell de gallines de cens anual. La meitat dels censos seran redimibles per 50 lliures. D'entrada paga 300 lliures, salvant-se el domini directe per la Comanda d'Aiguaviva. Dos anys més tard ven a carta de gràcia, per 90 lliures, els censos a Ignasi Ferrer i Roig, doctor en lleis i habitant a la ciutat de Girona.

Venda del mas

L'any 1789, Francesc Negra ven la totalitat del mas a l'abans esmentat Ignasi Ferrer i Roig pel preu de 4000 lliures, salvant-se el domini directe per a la Comanda d'Aiguaviva . Dos anys més tard, Carles Aulet, procurador de l'Hospici, reclama que aquesta institució té dret a cobrar una part del lluïsme (percebut totalment per la Comanda d'Aiguaviva) atès el domini directe que té sobre algunes peces venudes, situades dintre de les afrontacions del mas: Pla de Bagastrà, Jonquerols i Pla de Gravalosa . No hem trobat cap més document sobre la venda i no sabem com acaba la reclamació.

Un incendi deixa la casa molt malmesa l'any 1755

La nit del 5 de novembre de 1755 es va cremar una bona part de la casa, amb les escriptures, papers, roba i joies d'or i de plata. També varen morir cremades Elisabet Negra i Tries, vídua deixada de Pere Negra i Maria Rosa Negra i Civils, filla de Maria Negra i Jaume Negra, quòndam. El bestiar es va poder portar al celler i es va salvar. Tampoc no es va cremar el graner situat en un edifici separat de la casa .

Els marquesos de Carles propietaris del mas fins a l'any 1918

Un dels successors d'Ignasi Ferrer i Roig s'emparentà amb els marquesos de Carles de Palafrugell. A partir d'aleshores foren els marquesos de Carles i de Ferrer. Les seves grans propietats s'estenien principalment a Torroella de Montgrí i a Palafrugell. També tenien terres i cases a altres llocs de les actuals comarques de la Selva, Gironès, Pla de l'Estany i l'Empordà. S'establiren en una casa situada a la Plaça del vi que després s'anomenà Casa Carles, des d'on administraven tot l'extens patrimoni. Aquesta família s'extingeix el 1918, en morir, sense descendència, Joaquim de Carles i de Ferrer. Llega totes les seves propietats al bisbat.

El bisbat, propietari de mas Serrallonga

El bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà, ofereix venda del mas als propis masovers. No s'arriba a cap a acord i l'any 1935 el ven a Joan Bosch que en serà el propietari fins a la seva mort. Per herència, la propietat passa al seu fill Joan i després al seu nét, també Joan.

Els masovers

A partir de l'any 1768 el propietari del mas deixa de fer-hi residència i la casa passa a ser habitada per masovers que conreen les terres. En el plet de dels regidors contra Francesc Negra s'esmenta que l'any 1774 ja hi ha un parcer al mas: "Dalmacio Forroll, que es en el orden 6 es hijo del actual parcero de dicho manso Negra /.../ .

L'any 1814 neix Isidre Turon i Carles, fill d'Isidre i de Maria Anna. En la partida de baptisme es fa constar que el pare és masover del mas de Serrallonga i que l'avi patern, dit també Isidre, és pagès de Brunyola . Podria ser, doncs, que els Turon ja fossin els masovers a final del segle XVIII o pot ser des del mateix moment que el mas passa a ser propietat d'Ignasi Ferrer. L'any 1849 els dos Isidre, pare i fill, compren, per escriptura autoritzada pel notari Josep Escarrà i Feliu, de Santa Coloma de Farners, el mas Caulí (actualment mas de la casa nova d'en Serrallonga) a Joan Coll. El preu és de 730 lliures moneda de tern de Barcelona . Tres anys més tard, el 1852, compren un altre mas veí. Es tracta de la Pressa, del terme de Santa Coloma de Farners, tot i que la meitat de les seves terres pertanyen al terme de Brunyola. El preu de la compra és de 1145 lliures . Tot i ser propietaris de dos masos, els Turon segueixen com a masovers del mas Negra de Serrallonga, almenys fins a la mort d'Isidre Turon i Carles, l'any 1880. Això està provat per un inventari post mortem de l'any 1881, en el qual el fill i successor d'aquest, Isidre Turon i Torrent, de trenta-dos anys, declara ser propietari i veí de la Cellera . Precisament el mas que ha comprat en aquest municipi acabarà anomenant-se el mas Serrallonga, atenent la procedència del seu propietari. Segons l'afirmació de Paquita Turon i Masgrau, la seva neta, l'avi Isidre va fer molts diners com a negociant o tractant de bestiar, feina que l'obligava a fer grans desplaçaments, fins i tot a fora de Catalunya. A partir d'aquest últim any esmentat la família Turon resideix a la Cellera. L'any 1889 el mas consta com arrendat a Martí Artà . A inici del segle XX, Llorenç Sitjà, entra de masover. Abans ho havia estat de can Ferrerich. El seu fill, també dit Llorenç continua a càrrec de l'heretat fins que, poc després d'acabada la guerra, deixa el mas i se'n va a viure a un altre mas a la Vall de Sant Daniel de Girona. L'any 1943 hi entra un nou masover, que serà l'últim. Prové de can Jaques de dalt on també feia de masover. És Josep Rafart, casat amb Dolors Masó. La família està composta, a més, pels seus pares, Joan Rafart i la seva esposa Dolors Vivé, una nena petita, Pepita, i un nen també petit, Joaquim. Tindran un fill més, Martí. A partir de l'any 1972 ja no hi ha continuïtat en la masoveria ja que la família se'n va a viure a Vilobí. Des d'aleshores can Serrallonga ha estat habitat esporàdicament.

Informació facilitada per Ricard Teixidor

© Ricard Teixidor i Palau - Edita: Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)