La vall de Querós és un segment de la vall del Ter al seu pas per les Guilleries. El recorregut sinuós del riu –actualment del pantà– pel fons de la vall i la complexitat orogràfica dels seus dos vessants en són els elements naturals més destacables. Pertany en la seva major part a Sant Hilari Sacalm, tot i que l’extrem nord està repartit entre Vilanova de Sau (mas Sellabona) i Rupit i Pruït (el Vilar de Querós). La seva extensió és de poc més de 20 km2 i el seu territori pràcticament tot muntanyós: si el nivell màxim del pantà és a 340 m.s.n.m., les alçades que l’envolten assoleixen els 930 m al nord (Montdois) i els 1149 al sud (muntanya de la Coma). A banda de la pròpia vall del Ter, cal esmentar la del seu principal afluent, la riera de Querós, que baixa del sud, dels entorns del coll de Querós (881 m), un dels principals accessos a la vall. Les escassíssimes planes, en total poc més del 5 % de la superfície, es trobaven a les ribes del Ter i, per tant, estan actualment negades per l’aigua. Des de la construcció de l’embassament, el 1967, la totalitat de la vall està deshabitada1.
La primera menció de la vall de Querós la trobem en un document de 992-995, on la vescomtessa d’Osona Ermetruit fa donació del castell Cornil als seus fills Arnulf i Ramon. El 1027 el vescomte Bramon, fill de Ramon, deixà al monestir de Sant Pere de Casserres els alous que tenia a la vall de Querós i Susqueda. El monestir passava a ser, doncs, un dels principals senyors directes de la vall, tot i que la jurisdicció feudal de Querós continuaria en mans dels vescomtes d’Osona, anomenats de Cardona a partir de mitjan segle XI. Els Cardona subifeudaren el terme als Sau; Ramon Borrell de Sau, que visqué entorn dels anys 1120 i 1130, és el primer personatge conegut d’aquesta nissaga, i residia en una casa forta prop de Sau1.
Per aquestes dates és també quan queda ben establerta la parròquia de Sant Martí de Querós, que abastava tota la vall llevat del mas Sellabona. El primer esment conegut de la parròquia és del 11041.
1 Quaderns de la Selva num.25. Querós, dades per a la història d'una vall oblidada. Emma Llach i Palmada, Joan Llinàs i Pol
El Sangles era un mas situat a l’extrem més occidental de Querós, prop del Ter, al costat dret del riu. D’aquest mas se’n conserva part del seu arxiu patrimonial, integrat dins del fons dels doctors Salarich, dipositat a l’Arxiu Comarcal d’Osona.
El mas Serrallonga de Querós es troba situat en un dels indrets més feréstecs de les Guilleries, famós per haver donat nom al mític bandoler Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, per haver-se casat amb la pubilla Margarida Tallades Serrallonga, senyora útil i propietària del mas.
