Els arqueòlegs han trobat a Sant Feliu de la Garriga sitges de gra i tombes amb esquelets d'època romana i medieval

Vist: 4123
Sant Feliu de la Garriga
Foto Diari de Girona. Sant Feliu de la Garriga

L'estudiós del romànic Joan Badia Homs lamenta l'aturada de les obres i destaca la singularitat de la decoració de l'església amb un àbsis del s. XI.

Les excavacions arqueològiques que han acompanyat les obres de restauració de Sant Feliu de la Garriga han donat resultats rellevants a l'interior i a l'exterior de l'església, on s'han posat al descobert sitges de gra d'èpoques anteriors a la construcció del temple, que data del segle XI, i també tombes de molt diferents èpoques. Algunes d'aquestes tombes remunten al temps dels romans i contenien esquelets. Almenys quatre eren d'enterraments infantils.

També s'han trobat esquelets a les tombes d'època medieval i moderna. Les més modernes són dels segles XVI i XVII. Entre els enterraments hi ha els de tres homes i una dona, acompanyats de restes orgàniques de tela, cuir i fusta, un dels quals conservava també cabells. A més, hi ha objectes corresponents a indumentària, com denes de collaret o sabates, i elements d'acompanyament funerari com rosaris o medalles.

L'arqueòloga Bibiana Agustí, que es va fer càrrec dels treballs, va publicar els resultats a les XI Jornades d'Arqueologia de les comarques gironines de juny de 2012. El document situa les sitges de gra en una cronologia de funcionament «entorn els segles IX-X» i són sempre anteriors a la construcció de l'església.

Ara mateix aquestes sitges són ben visibles des de la porta de l'església i s'alternen en el paviment amb els clots dels enterraments excavats.

Les excavacions van permetre recuperar una quantitat important de restes ceràmiques, restes de vidre, restes metàl·liques i, entre altres, també monedes, com un ardit de Lluis XIV, comte de Barcelona entre 1643 i 1653. També va sortir un un capitell d'alabastre amb motius vegetals.

En total s'han trobat 30 sitges i 20 enterraments. Les excavacions es van fer entre el 2008 i el 2010. El gran volum de restes òssies erràtiques i inconnexes denota l'ús intensiu d'un espai funerari durant diversos segles. Les tombes més antigues poden datar del segle III i IV, però això està per confirmar.

Els treballs van comptar amb l'equip tècnic d'Arqueolític-Terrasub SL. Rafel Rosillo, Francesc Pujol i David Franquesa, mentre que l'estudi antropològic es va fer en col·laboració amb Antònia Díaz Carvajal i la identificació numismàtica ha anat a càrrec de Josep Maria Llorens i Rams.

Segons Bibiana Agustí, encara hi ha molt per excavar a Sant Feliu de la Garriga.

Per la seva part, Joan Badia i Homs, que firma un extens treball sobre el conjunt a l'enciclopèdia Catalunya Romànica, consiera «una llàstima» que s'hagin aturat les obres de restauració, i qualifica d'«importantíssima» una església amb decoració llombarda amb una sola nau i un àbsis del segle XI «de mida extranyament gran i decoració airosa».

Un castell important

Segons Badia, el castell va ser «molt importantal segle XIV, però es va arruinar i el van refer completament al segle XVII».

Badia parla a l'enciclopèdia d'un «conjunt arquitectònic de marcada diversitat cronològica i, tanmateix, de categoria excepcional, digne d'ésser adequadament protegit».

També esmenta l'ara de l'altar de l'antiga església, que es troba utilitzada com a taula dins la caseta del Pou de la Doma, situada a 150 metres al sud de l'església. Badia relaciona l'indret amb l'àrea d'influència d'Empúries, antic centre de poder.

Publicada al diari "Diari de Girona ", 29 d'agost de 2017 - Daniel Bonaventura 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)