Portal Gironí d'Història i Genealogia

Els arqueòlegs ultimen l’excavació sota la plaça Abadia de Sant Feliu de Guíxols

Vist: 379
Restes de la plaça de l'Abadia de Sant Feliu de Guíxols. Foto: Emili Agulló
Restes de la plaça de l'Abadia de Sant Feliu de Guíxols. Foto: Emili Agulló

Els arqueòlegs ultimen l’excavació sota la plaça Abadia de Sant Feliu de Guíxols, l’espai on l’actual govern municipal vol aixecar l’edifici del museu, però on PDeCAT i MES proposen debat sobre l’interès dels vestigis del monestir. Després de gairebé dues dècades, l’alcalde actual, Carles Motas, no creu que impossibilitin aixecar-hi l’equipament.

El projecte del Museu Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols enfilava aquest mandat una enèsima recta final, adaptat al nou paradigma postmodern d’equipament realitzable i viable. En cas extrem només amb la inversió a terminis de l’Ajuntament guixolenc. L’alcalde, Carles Motas, i la baronessa van anunciar al juliol un nou acord, pel qual Thyssen hi posarà 133 quadres de la seva col·lecció de pintura catalana durant vint anys i, el consistori, un edifici continent nou de trinca adossat al monestir benedictí del segle XVIII. La idea, però, implica edificar en un terreny complicat, amb altes expectatives que apareguessin restes arqueològiques. I l’evolució del procés s’ajusta al guió: al subsol de la plaça Abadia, la feina dels arqueòlegs ha tret a la llum restes de les estructures defensives del fossar del monestir primigeni, que podrien datar del segle XIV o abans.

El debat sobre la preservació de restes està servit. Però Motas sosté que “no condicionen per a res el projecte”. La prospecció dels arqueòlegs, que han gratat fins a l’estrat de roca verge on s’assentaven les estructures, acabarà abans de Setmana Santa. I els plans, de moment, són tornar a cobrir els vestigis. En espera que posteriorment la recerca arqueològica es plasmi en un informe oficial que estudiarà Patrimoni, l’alcalde té l’expectativa que l’edifici trobi encaix en l’emplaçament Els grups del PDeCAT i MES demanaran, dijous al ple, que es creï una comissió de seguiment de l’excavació i es debatin al ple les troballes. L’alcalde no tanca la porta a parlar-ne, però manté el full de ruta que permeti adjudicar la redacció del projecte d’obres cap a l’estiu i treballar perquè “el museu sigui una realitat el 2020”, després de dues dècades de titulars i intrigues.

Ball històric d’emplaçaments

La primera notícia sobre el projecte va saltar un llunyà novembre del 1999. Les relacions entre la baronessa i els successius governs municipals eren –i continuen sent– bones i la col·laboració pictòrica empresa en el darrer mandat del socialista Antoni Juanals, amb la cessió de quadres de Cervera per a mostres dedicades al pintor adoptiu Josep Amat, va afavorir que –ja amb CiU al govern–, l’alcalde Joan Alfons Albó i el regidor Josep Amat, fill de l’artista, arrenquessin el primer anunci de la baronessa sobre el desig de bastir un museu de pintura catalana contemporània a Sant Feliu, on Cervera manté la seva estimada residència estival del Mas Mañanas des de la dècada del 1960.

El municipi va oferir com a seus el monestir –poc adient per a un museu pictòric per la seva arquitectura interior– i l’antic hospital, que aleshores estava pendent de deixar de funcionar com a geriàtric. Per apuntalar el finançament del projecte, Albó i Amat van jugar la carta d’implicar-hi el govern amic de la Generalitat, aleshores en la recta final de l’era Pujol. L’aleshores conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, va posar l’estiu del 2000 cinc-cents milions de pessetes (tres milions d’euros) sobre la taula per a la reforma de l’hospital, però com que el recinte no es va buidar fins al 2004 i la Generalitat va començar a estirar per l’altre costat –per ampliar la cessió d’obres i reforçar l’exposició al MNAC barceloní– els terminis es van començar a dilatar en el temps.

Refredament, amb el tripartit

Amb el pas dels anys, va començar el ball de governs, primer a la Generalitat, amb el tripartit de Pasqual Maragall i la consellera Caterina Mieras a Cultura, que va fer caure el Thyssen guixolenc de la llista de prioritats el 2004. Posteriorment, el 2007, també hi va haver relleu al capdavant del consistori i la nova coalició del PSC, TSF, ERC i ICV va plantejar un canvi d’emplaçament, per acostar-lo al pol d’atracció del monestir, amb més espai per aparcar i més accessible a peu per a grups arribats en autocars. L’exalcalde Pere Albó, que ho va ser entre el 2007 i la moció de censura del 2010, va pensar en l’antiga fàbrica surera Serra Vicens, i va aprofitar els aleshores governs amics socialistes a l’Estat –amb el ministre César Antonio Molina– i la Generalitat –Ferran Mascarell– per repensar el projecte i fer-lo més ambiciós, entre 12 i 15 milions d’euros.

La crisi, però, va ajornar sine die l’operació. CiU va recuperar l’alcaldia el 2011, amb Pere Albó (PSC) com a tinent d’alcalde de Cultura, però es va apostar per engegar exposicions anuals de petit format al Palau de l’Abat –entre 50 i 60 obres diferents cada estiu– i, en espera que cristal·litzessin les subvencions alienes per al projecte de Can Serra, la negociació per expropiar la fàbrica no va acabar de reeixir.

L’actual govern de TSF, ERC i PSC, en canvi, va preferir estalviar-se adquirir el continent privat i va renunciar al preacord de compra de Can Serra, on ara Pere Albó alerta que s’hi podrien arribar a aixecar pisos a escassos metres del monestir. En canvi, sí que han optat per recuperar el jardí privat de Can Blasco, que envoltaria el nou edifici del museu aixecat en terreny públic. Tot plegat, més econòmic, però trufat de restes al subsol i amb el repte d’adossar-lo al conjunt barroc.

Publicada al diari "El PuntAvui", 19 de març de 2018 - Emili Agulló - Sant Feliu de Guíxols 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)