Portal Gironí d'Història i Genealogia

www.portalgironi.cat - Història i micro-història a les comarques gironines

La reserva del Pliocè

Descobreixen un altre esquelet sencer d'un tapir de més de tres milions d'anys al Camp dels Ninots, una referència mundial en el registre fòssil d'aquesta espècie.

Camp dels Ninots - Caldes de MalavellaEls paleontòlegs s'havien acostumat a reconstruir les condicions de vida del Pliocè a partir de la troballa fòssil d'una mandíbula o un tros de falange d'alguna d'aquelles bèsties que corrien per la Terra fa tres milions d'anys, però des de fa un temps no els cal posar-hi tanta imaginació, no almenys des que al Camp dels Ninots de Caldes de Malavella ja és gairebé una rutina descobrir-hi cossos sencers i en un estat de conservació excepcional. Ahir en van presentar l'última troballa: un esquelet de tapir que, com la resta de grans vertebrats localitzats a la zona en anteriors campanyes, presenta connexió anatòmica, és a dir, se n'ha preservat tota l'ossada perfectament composta, com si l'animal hagués mort no pas fa tres milions d'anys, sinó com aquell qui diu la primavera passada.

És el tercer exemplar d'aquesta rara espècie que s'ha posat al descobert al jaciment de Caldes de Malavella, cosa que converteix el Camp dels Ninots en una reserva única al món. “És molt rar trobar restes de tapir, un animal corpulent, herbívor, molt arcaic, quasi un fòssil vivent, que a més tenia un comportament solitari, no anava en manada”, explica Bruno Gómez, un dels codirectors de les excavacions, junt amb Gerard Campeny i Jordi Agustí, per explicar l'excepcionalitat que en un sol jaciment se n'hagin trobat tres i tots complets, no pas fragments aïllats com a d'altres llocs d'Europa, de manera que el Camp dels Ninots “concentra ja el 70% del registre fòssil mundial d'aquesta espècie”. L'esquelet correspon a un individu adult, d'uns 250 quilos de pes, 1,30 metres d'altura i 1,80 de llarg, possiblement una femella, de l'espècie Tapirus arvernensis, considerada un parent llunyà del Tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, que encara avui existeix en alguns llocs d'Àsia. L'excel·lent estat de conservació en què ha arribat fins avui es deu a les immillorables condicions geològiques del Camp dels Ninots, en realitat l'immens cràter d'un volcà hidrotermal (un maar) que fa més de tres milions d'anys va quedar colgat d'aigua fins a formar un llac, on nombroses espècies animals venien a abeurar-hi i alimentar-s'hi, fins que “algun fenomen catastròfic” relacionat amb les emissions tòxiques de l'antic volcà va extingir de manera fulminant tots els éssers vius que s'hi arreceraven. El fang del llac i l'aigua mateixa, rica en sílice, haurien afavorit l'òptima fossilització dels cossos.

Les excavacions al Camp dels Ninots, que van començar el 2003, sota la direcció de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) i que cada any han brindat troballes espectaculars (ja s'hi han documentat quatre bòvids, dos rinoceronts i tres tapirs, tots en connexió anatòmica, a més de tortugues, granotes, peixos i abundants empremtes vegetals), han permès reconstruir el paisatge de la zona, dominat per una selva de llorers, i el clima d'aquell període, que seria de tipus subtropical, amb temperatures relativament suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions.

Considerat “la Pompeia del Pliocè” per la seva riquesa fòssil, el jaciment, del qual s'ha excavat només un 10%, amb prou feines ha revelat una ínfima part de la informació que amaga. En nivells més moderns, d'uns 20.000 anys d'antiguitat, s'hi ha recuperat també indústria lítica que hi documenta la presència de societats caçadores i recol·lectores del Paleolític superior. En l'excavació d'aquesta campanya, que acabarà a finals de mes, hi intervenen una vintena de persones, entre alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i arqueòlegs i paleontòlegs d'altres centres nacionals i internacionals.

Publicada al "Punt Avui" el dia 22 de maig de 2012, Eva Vàzquez, Caldes de Malavella.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Facebook

Informació General


Revista de Girona

pedresdegirona.com


historica.cat

Web del Patrimoni de Catalunya

patrimoni.gencat.cat

Fundació d'Estudis Històrics

Visita virtual als Banys Àrabs de Girona

Espai de divulgació de la civilització grecoromana


Històries de Palamós i Comarca

Olot 1700 - Miquel Puig i Reixach

 


Gent d'Amer

 


Memòria Personal

Memòria Personal - base de dades sobre la documentació escrita, relativa a escrits personals (dietaris, autobiografies, etc.), de Catalunya i dels altres territoris de parla catalana

 


"Sempre que he hagut de viure lluny del país, he pogut comprovar que el català és un animal que s'enyora. Tenim unes arrels fondes, clavades en una terra concreta; tenim la mirada secularment acostumada a un horitzó que cap sencer dins la nina, l'únic horitzó que han vist els nostres avis i besavis; l'única terra que han trepitjat els nostres avantpassats. Som una pobra gent, jornalers i menestrals, però tenim una pàtria"

 

Modest Prats, en el seu llibre "Homilies de Medinyà"

 


 

Connexió Usuari

Iniciar sessió d'usuari



English French German Italian Portuguese Russian Catalan

Activitats

El proper 16 de novembre, conmemoració del Tractat del Pirineus a Puigcerdà

Memorial 2014

El proper 16 de novembre de 2014, en el marc del Memorial Salvador Torrent Masip, tindran lloc a Puigcerdà, un seguit d'actes de commemoració del Tractat dels Pirineus, organitzats pels Amics de la Cerdanya i la Universitat Catalana d'Estiu, en els que intervindran Oscar Jané Checa i Joaquim Monclús i Esteban.

Descarregar programa (PDF)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

 
Beca 8 de març, de recerca de la memòria històrica de les dones a Girona

Beca 8 de març

L'Ajuntament de Girona convoca la beca '8 de març' per a promoure la recuperació del llegat històric a través de l’estudi de la història de les dones que han contribuït a formar-la al llarg dels segles.

La dotació és de 6000 € i el termini de presentació de projectes és fins el 10 de novembre de 2014.

Document de Bases (PDF)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

 

Novetats editorials

L'artesania a Girona al segle XV Una història de Tossa i la seva gent
Evolució cultural en el marc geogràfic saltenc Llops i humans a Catalunya. Del passat al present
Quaderns Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles , número 30 Revista Mirmanda número 6 - República sense 'République'
Forçats a foc i llum Estudis del Baix Empordà Vol. 30
Quadern de prehistòria catalana N.19 - 2011 Llibre verd del bisbe de Girona
Amics de Besalú - X Assemblea d'Estudis del seu Comtat Ogassa - Quaderns de la Revista de Girona Vol. 157