Excaven un altre cop el poblat neolític de Sant Cosme, abans que hi arribin les obres de la carretera.

Ocupat fa uns 4.300 anys, és l'assentament més gran de la comanca d'aquella època.

Un any després que unes excavac i r deixessin al descobert un amplíssim assentament humà al collet de Sant Cosme, des de fa unes setmanes s'hi torna a treballar per acabar-ne d'esbrinar la funció i l'envergadura. Se sap que va ser ocupat fa uns 4.300 anys i que s'estén en una àrea d'entre 5.000 i 10.000 metres quadrats. Les màquines que estan fent la nova carretera entre Montagut i Olot, que passarà per sobre del poblat, ja estan a tocar.

Les obres de l'N-260 ja han avançat fins al fons del pla de Begudà. Quan aquest estiu les màquines superin el collet, l'assentament, batejat com de la Prunera, quedarà fora de l'abast dels investigadors, probablement per sempre més. És per això que els arqueòlegs s'afanyen a extreure'n tota la informació que poden per deixar-ne constància i rescatar-ne com més materials millor per exposar-los més endavant en un centre museístic, probablement el comarcal de la Garrotxa. Des del 1991 es tenia constància del jaciment, però no es va excavar en extensió fins a l'any passat. A diferència d'un any enrere, en què hi van treballar 19 persones, en aquesta ocasió la Universitat Autònoma de Barcelona -responsable de les excavacions- n'hi ha destinat 34. Maria Saña, codirectora dels treballs, explica que s'han proposat concretar els límits de l'assentament i realitzar una sèrie de prospeccions en punts propers. Igual que al 2000, estan recollint molta ceràmica, fragments d'indústria lítica i restes de fauna. «Tan pot ser que es tracti d'un lloc de pas com d'un poblat estable, això és un aspecte que ens interessa concretar», diu Saña. És segur, en qualsevol cas, que es tracta de l'assentament -poblat o campament- del neolític final més gran de la comarca. És coetani dels jaciments de la vall del Llierca, ja estudiats, però les ceràmiques trobades al collet de Sant Cosme són diferents a les que s'han recollit en aquells altres assentaments neolítics.

Quant a estructures descobertes, destaca un fogar de 55 cms. de diàmetre i 15 cms. de profunditat, i també una fossa d'uns 2,5 metres quadrats de superfície i 45 cms. de fondària, a l'interior de la qual han aparegut moltes restes de carbons, ceràmica, pedres treballades, fragments de basalt (la Prunera està situada a l'interior de la Zona Volcànica) i granes. La presència d'aquests últims elements fa que es treballi amb la hipòtesi,que aquesta fossa tingués la funció de magatzem. Tenint en compte les restes òssies que hi han trobat, és probable que la comunitat que va viure a Sant Cosme tingués ovelles i cabres. Han quedat delimitades, encara que parcialment, una sèrie d'estances.

Publicada al diari "El PuntAvui", 17 d'abril de 2001 - RAMON ESTÉBAN Sant Cosme /Sant Joan les Fonts