Arxius

Els papers d’una nissaga banyolina

Vist: 1088
Representants de la família Brugada i l'Arxiu, en l'acte de cessió dels documents. Foto: El Punt Avui
Representants de la família Brugada i l'Arxiu, en l'acte de cessió dels documents. Foto: El Punt Avui

La família Brugada, de can Teixidor del Terme, lliura el seu fons documental a l’Ajuntament. Els primers escrits són del segle XIII.

Els estudiosos del passat de Banyoles tindran ben aviat a la seva disposició, a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, un fons documental de gran rellevància i majoritàriament inèdit, com és el de la família Brugada, una popular nissaga que a la ciutat coneixen també com els de can Teixidor del Terme, en referència a la seva casa, també molt coneguda. La família acaba de cedir el fons a l’Ajuntament, que el dipositarà a l’arxiu esmentat.

Els documents més antics del fons són del segle XIII, l’època en què es comença a tenir referència escrita de la família. El material que passa a disposició pública el formen 85 pergamins d’entre el 1279 i el 1634, i també 447 escrits en paper d’entre el 1749 i finals del segle passat. Es refereixen a compra i venda de terrenys, donacions, testaments, capítols matrimonials, la implicació de la família en negocis (fabricació de ciment al segle XIX, una fleca a principis del XX...) o als seus vincles amb la confraria de Sant Abdó i Sant Senén, que són els patrons del Terme i en honor dels quals se celebra una festa anual recuperada fa pocs anys gràcies, en bona part, a la iniciativa de la família. El text més antic és la còpia d’un capbreu, escrita en un pergamí del 1279, en què un tal Ramon Brugada reconeix l’abat del monestir de Sant Esteve com el senyor del seu mas.

Per descomptat, tot aquest material permet resseguir l’evolució de Banyoles i, especialment –diuen els experts–, de la toponímia local. S’ha de tenir en compte que durant segles els Brugada van ser propietaris de moltes terres i, per tant, aquest cognom va tenir un pes notable en la vida de la ciutat, un fet que en aquest fons documental es confirma. Es creu que la seva primera casa pairal devia estar situada al veïnat de Lió. L’actual, del segle XVIII, és un edifici de tres plantes, de caire rural (la generació present continua dedicant-se a la pagesia), aixecat a partir d’un molí i situat en un extrem del teixit urbà de la ciutat. La denominació “del Terme” ve precisament del fet que la casa està situada a l’exterior de l’antic recinte emmurallat; i “Teixidor”, per la denominació del rec que passa per la finca.

“Ens estimem aquesta ciutat”, va dir Martirià Brugada, en nom de la família, quan van formalitzar la cessió en un acte a l’ajuntament. “És un acte de generositat”, va dir l’alcalde, que es va mostrar molt agraït per aquest gest.

Publicada al diari "El PuntAvui", 7 de desembre de 2020 - Ramon Estéban - Banyoles 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)