Els masos més antics de la parròquia de Sant Dalmai. Per Ricard Teixidor

Ricard Teixidor i Palau
Vist: 7535
Figura 1. Fragment del capbreu de l’any 1227 (ADG)
Figura 1. Fragment del capbreu de l’any 1227 (ADG)

L’existència de masos a la parròquia de Sant Dalmai es remunta a temps molt reculats de l’època medieval. Si a l’article de l’any 2015 ens vam situar a l’any 1336, en el d’enguany ens traslladarem a més de cent anys enrere, al primer terç del segle XIII que és quan en trobem les primeres fonts documentals.

El capbreu de 1227

L’any 1227 Pelegrina Balanyà i el seu fill Bernat eren els senyors del castell de Brunyola. També posseïen el domini directe de la majoria dels masos i bordes de les parròquies de Brunyola i Sant Dalmai i alguns de Sant Martí Sapresa, Estanyol i Salitja. A fi de saber les prestacions que els eren degudes per raó de la seva senyoria, van ordenar a tots els emfiteutes, senyors útils i propietaris de llurs masos, que els capbrevessin. A l’Arxiu Diocesà de Girona es conserva el capbreu amb setanta-sis declarants, dels quals quaranta són d’aquesta última. Està escrit en llatí amb suport de pergamí format per dues peces cosides i el seu estat és molt bo i perfectament llegible després de 790 anys de ser escrit1. Les mides són 84 x 18 cm. A diferència dels del segle XIV, autenticats notarialment i que inclouen descripcions individualitzades de peces de terra de les quals es donen les afrontacions, en aquesta època els capbreus són molt simples. Més aviat cal considerar-los com llevadors de censos, ja que només hi ha la relació dels masos declarants (enumerats en una data posterior) seguida d’un breu redactat on s’hi consignen les prestacions. No hi ha els noms de llurs tenidors (fora de dos casos), ni les peces declarades
En posem tres com a exemples (cf. figura 1):

“Ítem el mas Royra [Rovira] fa una mitgera d’ordi, una quartera de forment, altra de civada i una altra de vi.
Ítem el mas Planes va una mitgera d’ordi, altra de civada de civada i una mitgera de vi.
Ítem el mas Turon fa una mitgera d’ordi, altra de civada i una mitgera de vi.

Donem la relació d’aquests masos que classifiquem en dos grups. En el primer, hi ha aquells que també apareixen en el capbreu de 13362. Són vint-i-set dels quals vint han continuat existint fins als nostres dies: Berenguer, Gasuach, Bells, Net, Taltavull, Rossinyol, Llepavins (o Alís), Devesa, Aiguamorta (o Morell), Pujol, Rovira, Planes, Turon, Olivera, Bosch, Canet (o Canyet), Tornavells, Capella, Serra (o Ferrer), Pla, Vidal, Bohigues, Noguer, Quintanella (o Quintana), Tries, i Boades. En el segon grup hi ha aquells que no hi apareixen: Cucó, Guerau, Vilgol, Palestrín, Guascó, Gener, Luert, Oliver, Serra de la Trilla, Cotina, Cornell, mas d’en Vilobí i mas d’en Jofre. Podrien haver desaparegut però ens inclinem a pensar que haurien canviat de nom. L’únic que creiem haver pogut identificar és el mas Gener amb el mas Severich.

Cinc masos ja existien el 1204

Cinc masos, dels quals dos no surten al capbreu de l’any 1227, encara són més antics. Ens situem a l’any 1204, a l’entrada del segle XIII. El 26 de setembre, Oller de Turon ven a Guillem de Santa Maria un alou franc3 situat a la parròquia de Sant Dalmai4. Identifiquem el nom del venedor amb el mas Turon i el del comprador amb el mas Santa Maria5. El primer sabem on estava situat perquè encara existeix. Quant al segon, el segle XVI ja estava disgregat, la casa derruïda i no es refarà, però el podem situar de forma bastant aproximada gràcies a una capbrevació de l’any 13146 en la qual el seu propietari declara que el clos i la quintana afronten a orient amb el torrent de Banyacans, a occident amb el camí moner (ara és el carrer de Sant Llop) i al mig hi passa el camí missader7. Això ens permet situar la casa que podia estar a l’entorn del punt del carrer de l’Església d’on parteix la carretera de Salitja (cf. figura 2).

Figura 2. Situació en un mapa actual de l’ICGC de tres dels cinc masos citats al document de compravenda de l’any 1204: Capella, Santa Maria i Serra.

En el document de compravenda de l’alou franc de l’any 1204 apareixen els noms de tres masos més en afrontacions: Serra, Capella (cf. figura 3) i Gurri. El primer posteriorment passà a anomenar-se el mas Ferrer i actualment és el mas Coll8. L’alou venut se situa a tocar el seu clos ja que hi afronta a occident i a tramuntana. El mas Capella encara manté el nom i el mas Gurri no l’hem pogut situar.

Figura 3. Can Capella (fot. any 1995). És una edificació originària del s. XVI. Al document de compravenda de l’any 1204, el mas Capella és citat en una afrontació.

Com a conclusió, creiem que, tot i no tenir-los documentats, tots els masos que declaren les prestacions als senyors del castell de Brunyola l’any 1227 ja podien existir el 1204. És més, ja s’havien format a la segona meitat del segle XII després de la desforestació i rompuda de terres, ampliant el terreny cultivable.

ACRÒNIMS
ACG. Arxiu Capitular de Girona
ACSE: Arxiu Comarcal de la Selva
ADG: Arxiu Diocesà de Girona
ICGC: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
BIBLIOGRAFIA
PUIGDEMONT, J. 2016: “La venda d’un alou de la parròquia de Sant Dalmai (1204), el segon document més antic de l’Arxiu Comarcal de la Selva”, Llibre de la Festa Major de Vilobí -2015, Vilobí d’Onyar: Ajuntament, p. 64-67.
TEIXIDOR, R. 2015: “El masos de la parròquia de Sant Dalmai a l’any 1336”, Llibre de la Festa Major de Vilobí -2015, Vilobí d’Onyar: Ajuntament, p. 31-39

1 ADG, Almoina, Brunyola, pergamins núm. 1520
2 ADG, Almoina, Brunyola, pergamins núm. 1042-1088; cf. TEIXIDOR, 2015: p. 30-39.
3 Una alou franc era, a l’edat mitjana, el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual el propietari (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres, és a dir, tant el domini directe (la propietat), com el domini útil (el dret d'ús).
4 ACSE, Fons de can Prat, Pergamí del mas Requesens Salitja; cf. PUIGDEMONT, 2016: p. 64-68.
5 El nom de Santa Maria que li ve donat, creiem, perquè és propi de la pabordia de novembre de la catedral de Santa Maria de Girona.
6 ACG, Pabordia del mes Novembre. Capbreu de Salitja de l’any 1314 (transcripció al llibre d’arxivació del s. XVIII)
7 Un camí missader comunica una església parroquial amb els diferents veïnats del seu terme.
8 El nom actual del mas data de l’inici del segle XIX quan va passar a ser propietat d’un masover del mas Coll d’Estanyol.

© Ricard Teixidor i Palau

Aquest article va ser publicat en el llibre de la festa major de Vilobí d'Onyar l'any 2017

© Ricard Teixidor i Palau - Edita: Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)