Organització Territori

Parròquia de Sant Feliu de la Garriga

Vist: 331

L’església de Sant Feliu és esmentada, en un precepte del rei Odó de l’any 889, a favor del monestir llenguadocià de Sant Policarp de Rasés: Et ultra Clusa in comitatu Impuriensium in ipsa garrica ecclesiam Sancti Felicis cum terminis et adjacentiis suis.

El juliol de l’any 1061 la comtessa Guisla, vídua d’Hug I d’Empúries, féu una donació molt important i conflictiva a la seu de Girona i a la seva canònica. Entre d’altres possessions cedí un alou de Viladamat, terme de la parròquia de Sant Feliu de la Garriga, al comtat d’Empúries: …alodium quod est infra terminos parrochie S. Felicis de Garriga apud Villam Amati.

L’església de Sant Feliu de la Garriga fou la parròquia de l’actual territori i municipi de Viladamat. Tingué com a sufragànies les capelles de Santa Eulàlia de Palauborrell i Sant Quirze de Viladamat fins al segle XVII, que la darrera, emplaçada a l’únic nucli habitat compacte del terme, absorbí la funció parroquial efectiva.

L’any 1272 consta que en aquesta església hi havia un altar dedicat a sant Joan, al qual i al seu hebdomadari Beatriu de Llagostera i d’Albons cedí els delmes de la parròquia de Sant Mateu de Canet, de Verges.

En les Rationes decimarum Hispaniae dels anys 1279 i 1280 figura Sant Feliu de la Garriga entre les esglésies amb rendes pròpies, dins l’ardiaconat d’Empúries. Així mateix, figura en la relació de parròquies de l’any 1362 (Llibre verd de l’Arxiu Capitular de Girona) i en els dos nomenclàtors del final del segle XIV (arxius capitular i diocesà).

En un capbreu fet pel bisbe Énnec de Valtierra entre el 1353 i el 1364 apareixen esmentats dos domers de Sant Feliu de la Garriga. La categoria parroquial es manté, nominalment, a Sant Feliu de la Garriga durant el segle XVII, ja que així consta en els nomenclàtors del bisbe Arévalo de Çuaço de l’any 1606 i en el de Francesc Romaguera de l’any 1691.

L’any 1571 hi ha notícia del beneficiat de Sant Quirze i Santa Julita, que aleshores era el prevere Bernat Masdeu. Aquesta església era situada al pla de la Capella, als afores del nucli de Viladamat. El 6 de març de 1617 el bisbe concedí la categoria de sufragània a la nova església de Sant Quirze i Santa Julita, que havia estat construïda dins el poble. També fou construïda a Viladamat una rectoria per als dos sacerdots, el domer i el sagristà, encarregats de tota la parròquia i fou ordenat que els oficis dedicats a sant Feliu fossin celebrats a la dita capella de Viladamat. Tot sembla indicar, doncs, que fou en aquest moment que Sant Feliu de la Garriga perdé la funció parroquial a favor de Sant Quirze de Viladamat, tot i que oficialment continuà com a cap de la parròquia. Cal tenir en compte que ja l’any 1553 consta que el lloc de Viladamat —possessió del monestir de Sant Pere de Rodes— tenia vint-i-sis focs, mentre que Sant Feliu de la Garriga només en tenia dos, un de l’Església i l’altre militar, corresponents, doncs, a la parròquia i al castell1.

La parròquia de Sant Feliu de la Garriga depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.

Veure també: Patrimoni de Sant Feliu de la Garriga

1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)