La porta d’entrada a l’església té els seus batents decorats i reforçats amb aplicacions de ferro forjat. L’element principal ha estat obtingut amb unes cintes planes i amples, que acaben en una doble voluta a l’extrem.
L’amplada d’aquest element coincideix amb la de la porta. Les volutes, de mida molt grossa, tenen un braç incisiu al centre. La disposició d’aquestes cintes és paral·lela a tots dos costats de la porta, dues a cada banda, a la part superior.
Al batent esquerre hi ha una altra cinta de ferro, també acabada en voluta, igual que les de la part superior.
Al costat dret hi ha un forrellat amb el passador amb un cap de serp al seu extrem. Aquest cap de serp constitueix un motiu molt freqüent a les portes d’època romànica.
El cos de l’animal pot ésser fet amb incisions o sense, però el cap generalment és girat vers enfora i amb la boca oberta. La simbologia de la serp és molt rica, i en el món occidental acostuma a tenir un significat relacionat amb el maligne.
Pel tipus de voluta i de traça sembla que es tracta d’una mostra típica dels forrellats catalans, com podem veure a la Porta Ferrada que es conserva al Museu Cau Ferrat de Sitges, a la porta ferrada de Palalda, al Rosselló —tot i que aquestes són completes—, o a Sant Bartomeu del Sitjar, que també és parcial.
Hom pot constatar que aquest forrellat complia una doble missió, d’assegurança o reforçament i també decorativa.
Sempre és difícil establir la datació d’aquesta mena de treballs, que cal inscriure dins la tradició romànica dels segles XII i XIII, ja que la tècnica i els esquemes es prolongaren durant segles1.
1 Catalunya Romànica Vol. IV, per Mercè Pin i Planells.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)