El Molinot es troba al final d'un camí que surt al començament de la pujada del que porta al Juncàs (Joncar), en un revolt a l'esquerra1.
Fou un petit molí fariner que funcionava gràcies a l'abundor d'aigua que hi havia a l'indret. Ramon Llongarriu escriu que n'ha pogut recacejar els seus vestigis amb trossos de paret, el carcabà amb sostre arquejat i dues moles mig enterrades en les quals es poden veure les estries, el forat central i, en una, l'encaix anomenat llengua per ajustar-la al sistema de transmissió del moviment rotatori generat en el rodet2.
El Molinot era el molí del Joncar i es degué bastir a finals del XVII o ja dins del XVIII quan es produí l'ampliació i millora de les explotacions agràries. Les seves restes deixen apreciar una construcció molt ,matussera amb pedra sense puliment. Ramon Llongarriu arriba a aquesta conclusió perquè a la venda de l'any 1620 de la pagesia del Joncar, amb el seu agregat de la Portella, no consta el molí en el relat detallat de descripció de la cosa venuda: "...ab sa casa i cabanya (...)era, corts, cortals parets, ab tots los orts, quintars i quintanals, margeneres o be boscos, plans costas, montanyas, pasturas y emprius, debeses y prats, aiguas, fonts, aquaductos y reductos, arbres diversos, fructiferos y infructiferos, camps terras, terraplens, feixas, propietats, honors i pertinencias de dits masos.." És evident que d'haver existit el molí fariner, s'hagués explicat amb una interessant narració.
1 Catàleg de masies i cases rurals de l'Ajuntament de la Vall de Bianya.
2 Llongarriu de la Vall del Bac, de Ramon Llongarriu i Monsalvatje.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)
>