Portal Gironí d'Història i Genealogia

La muralla que reneix

Angelet a la muralla de Girona. Carrer Argenteria, 19. Foto: El Punt Avui
Angelet a la muralla de Girona. Carrer Argenteria, 19. Foto: El Punt Avui

Troben una arcada renaixentista amb àngels decoratius al tros de muralla que s'ha posat al descobert en una botiga de Girona.

Una crónica esfereidora. Palamós commemora l’atac del corsari Barba-rossa, ara fa 475 anys

El document del segle XVIII és una transcripció de l'original del segle XVI, que relata de primera mà els fets. SAMP. Foto: El PuntAvui
El document del segle XVIII és una transcripció de l'original del segle XVI, que relata de primera mà els fets. SAMP. Foto: El PuntAvui

El Servei d’Arxiu Municipal ha editat un facsímil de la crònica redactada pel notari de Palafrugell Antic Brugarol, de l’atac a Palamós del corsari Barba-rossa el 1543, per recordar aquesta tràgica efemèride. El document va ser transcrit pel regidor de Palamós Josep Estany perquè quedés en la memòria. Des de llavors s’ha conservat entre la correspondència de 1730 del fons de l’Ajuntament de Palamós.

El monestir de Sant Maria de Lladó, BCIN

Façana del monestir de Santa Maria de Lladó. JORDI ALEMANY / AJUNTAMENT DE LLADÓ
Façana del monestir de Santa Maria de Lladó. JORDI ALEMANY / AJUNTAMENT DE LLADÓ

El govern de la Generalitat ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, el monestir de Santa Maria de Lladó (Alt Empordà). El recinte monumental del monestir és una de les peces més importants de l’arquitectura medieval de Catalunya i mostra els processos d’evolució de l’arquitectura i de l’estructuració de les comunitats eclesiàstiques de l’Empordà a l’edat mitjana. El govern també ha aprovat delimitar l’entorn de protecció del monestir i de l’església.

El desastre del Ter

El Castell de Verges
El Castell de Verges, un dels escenaris de la batalla del Ter. Foto: Manel Lladó - El Punt Avui

El 27 de maig de 1694, el castell de Verges es va convertir en un dels epicentres de la batalla del Ter, un dels episodis més sagnants de la guerra dels Nou Anys. L’enfrontament va deixar més de 3.000 baixes en l’exèrcit espanyol i un rastre de mort i misèria entre els habitants del baix Ter.