La descoberta d´un bòvid sencer de més d´un milió d´anys d´antiguitat, de la qual Diari de Girona va donar notícia aquest dimecres, ha despertat grans expectatives sobre el futur del jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella. L´arqueòleg Robert Sala, acostumat a treballar en jaciments de la rellevància d´Atapuerca, no descarta que el Camp dels Ninots es converteixi també en un centre de referència per a la comunitat científica. Per Robert Sala, el Camp dels Ninots mai no podrà comparar-se amb Atapuerca ni en extensió ni per la llarga seqüència cronològica de restes que atresora el jaciment burgalès, però sí que s´hi podrien produir troballes de gran importància com per exemple les restes humanes més antigues d´Europa.

La peça estrella del Camp dels Ninots és el bòvid trobat aquest estiu, un individu de l´espècie extingida dels Leptobos, que també ha estat documentat a Orce (1,2 milions d´anys) i a Dmaisi, a Geòrgia (1,8 milions d´anys).
Però a banda d´aquest quadrúpede, aparegut sencer, s´han recuperat restes fòssils d´ocells, peixos, rates, amfibis, eriçons i moltes fulles i fruits també petrificats -per exemple anous- a més a més d´indústria lítica, prova indiscutible de la presència humana.

«Aquest tipus de jaciment és excepcional a Catalunya i forma el paquet d´animals i d´ocupació humana més complet que coneixem», afirma Robert Sala, per a qui és necessari no aturar-se i continuar excavant cada any.
Les eines de pedra que s´han trobat, «molt arcàiques», fan somiar als directors de les excavacions l´aparició de restes humanes fossilitzades, la gran assignatura pendent de les comarques gironines, on poca cosa més hi ha que la «mandíbula de Banyoles», de 100.000 anys d´antiguitat.

Jaciments riquíssims com el Parc de les Coves de Serinyà també ha donat restes com una dent dels seus pobladors de fa 200.000 anys, que és la resta humana més antiga de Catalunya.
Si es trobessin restes humanes al Camp dels Ninots, on les cronologies dels fòssils d´animals superen el milió d´anys, aquestes podrien fàcilment situar-se entre les més antigues d´Europa. Fins ara els fòssils d´homínids d´Europa més reculats en el temps s´han documentat a Atapuerca entorn dels 800.000 anys.

Robert Sala ha explicat que si es troben aquestes restes a Caldes segurament correspondran a l´Homo antecessor, una espècie descrita pels científics de l´equip de la Universitat Rovira i Virgili que treballen al jaciment de Burgos.
Robert Sala forma part d´aquest equip, en el qual també hi ha el gironí Eudald Carbonell. Els membres de l´equip es pregunten per què no és possible, igual que s´ha trobat un bou sencer, localitzar un cos humà?
De moment hi ha les condicions: un cràter volcànic que en cessar l´activitat es va omplir d´aigua i va formar un estany envotat de flora i fauna.

Els animals, igual que els homes, feien vida en aquell entorn, i si les condicions del terreny han estat favorables a la conservació -«extraordinàriament bona», segons els experts- de restes animals, també hi pot haver humans. Robert Sala ha afirmat que si algun indret de Girona es mereix un museu d´història natural aquest és Caldes de Malavella.

Publicada al diari "Dari de Girona", el dia 19 de setembre de 2004 - Daniel Bonaventura - Caldes de Malavella

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)