El castell de Ravós s'esmenta l'any 1144 com a Rogationibus, al comptat de Girona i sota la jurisdicció de l'ardiaca major de Girona. el nom anà evolucionant i l'any 1272 el trobem anomenat com a Rabedonibus, més tard Rabonibus i, finalment, Ravós1.
L'església parroquial de Sant Cugat de Ravós, havia estat antigament la capella del castell i està adossada al castell.
A l'arxiu de la Catedral de Girona hi figuren diversos documents relatius a Ravós als orígens del seu castell, i pel que se'n desprèn, el 1296 el posseïa l'ardiaca major de la Seu gironina, que posseïa el títol de Senyor de Ravós. El cavaller Guillem de Palol i la seva esposa Geralda hi tenien una casa senyorial i unes rendes sobre les parròquies de Ravós, de Sant Andreu i de Santa Llogaia en feu de l'ardiaca de Girona. Posteriorment van vendre els drets de senyoria a l'administració de la Seu gironina, dita «Ferial». Més tard, el bisbe Bernat de Vilamarí i el capítol catedralici van cedir aquests béns a l'ardiaca Ramon de Vilaric i els seus successors sota l'obligació de tenir cura de celebrar quatre aniversaris anyals en el sufragi dels benefactors de la Santa Església Catedral2.
El castell quedà convertit en masia i avui està totalment restaurat. Conserva el cos d'edifici fortificat, els merlets a la façana est i dues torres circulars ben conservades2.
1 Catalunya Romànica Vol. V, Antoni Sanz i Alguacil
2 Els poble gironins, Maruja Arnau i Guerola
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)