La possessió del monestir de Sant Daniel a Fornells fou reduïda, i només la documentem entre els segles XII i XV. Abans de 1142 una certa Sibil·la llegà en testament al monestir un conjunt de quatre masos. Al primer hi havia residit un cert Llorenç (Citat a la Pia Almoina), i, després, Pere Poc; es trobava al puig de Cases; els altres els tenien Pere Bernat, Pere Ferrer i Pere de Beget. El vidu de Sibil·la, Ramon de Serra, aprofità la nova situació en que es trobava per peregrinar a Jerusalem, i empenyorà, el 1142, a Sant Daniel el drets (un vitalici) que tenia sobre el llegat de l'esposa, a fi de disposar de recursos per al viatge (Arxiu de Sant Daniel, núm. 43). D'aquestes cases, la de Pere Ferrer degué conservar el nom; les altres, en canvi, potser el canviaren1.
El mas Ferrer continuà en mans del monestir de Sant Daniel el segle XIV; Bartomeu Ferrer es feu home propi de Sant Daniel, com a fill de Pere Ferrer el 1312 (Arxiu de Sant Daniel, llibre 22, f.414) i Francesc Ferrer féu una declaració semblant el 1319 (Arxiu de Sant Daniel, llibre 22, f.412). Jaume Ferrer feia auxili de cens al mas Sitjar (Arxiu de la Pia Almoina, Fornells, 64). Però el seu destí era malastruc. La família s'extingí, potser després de la pesta de 1348; restà una filla de Francesc Ferrer, Margarida, que casà amb Bonanat Cívils, de can Cívils de l'Avellaneda, el 1355 (Arxiu de Sant Daniel, llibre 22, f.402). I el mas era aleshores derruït; Margarida prometé de reedificar-lo (Arxiu de Sant Daniel, llibre 22, f. 409). El 1487, Pere Cívils, veí de Sant Feliu de Guíxols, renuncià la possessió del mas, que continuava enrunat, a Sant Daniel (Arxiu de Sant Daniel llibre 22 f.406 i pergamí núm 1218). Els descendents, per tant, havien anat a guanyar-se la vida lluny de Fornells. El mas Ferrer s'integrà en la Torre de Rodés1.
Francesc Ferrer era arrendador el 1323 de les rendes del Ferial de Fornells (G-4 f.29). Jaume Ferrer declarà a la Visita Pastoral el 13311.
El 17 d'agost de 1312, Bartomeu Ferrer, de Fornells, fill del difunt Pere Ferrer, i germà de Francesc Ferrer, reconeix a Beatriu [de Cabrera], abadessa de Sant Daniel, de ser persona pròpia del monestir per raó de ser fill de persones pròpies de Sant Daniel2.
El 26 de maig de 1355, Margarida, filla del difunt Francesc Ferrer i muller de Bonanat Sibils, senyora útil i propietària del mas Ferrer, reconeix a Elisenda d'Alquer, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, que té el mas Ferrer a domini directe del monestir i entre altres deures l'han de tenir afogat i fer-hi residència personal. Com que una part del mas està enderrocat i no hi ha casa habitable, promet que del dia de l'acte a Sant Miquel del pròxim setembre farà construir cases on residiran ella, el seu marit i els seus successors (Arxiu de Sant Daniel, pergamí 0899)2.
1 Masos de Fornells, de Josep Maria Marquès.
2 DUGiFonsEspecials (Universitat de Girona, UDG) Pergamins del Monestir de Sant Daniel
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)