Torre de Rodés

Vist: 2735

Anomenat també Mas Reig i Mas Civils.

El Ferial de la catedral de Girona tenia el dret de rebre tot el delme de tot el terme de Fornells. El 1512 concordà amb Climent Roders, mercader de Girona, i la seva filla Violant, de reduir a un cens fix el delme de la Torre de Rodés, abans dita mas Reig, i més anteriorment mas Cívils (Arxiu Capitular, capsa 2). Segons el "Libro de bienes raices" dels jesuïtes de Girona (Arxiu Històric de Girona, ms.19), la torre de Rodés, antigament mas Cívils, tenia un quintà de 15 vessanes, del qual la senyoria directa havia estat venuda el segle XIV per Martí d'Avellaneda, prevere, a Pere Cívils, que afrontava amb terres dels masos Reig i Avellaneda1.

El mas Cívils l'adquirí Pere Frou, en subhasta de la Reial Audiència, en un plet que mantenia amb en Cívils i amb Climent Rodés. Un cop enrunat, restà incorporat al mas Reig. Hi afegí el 1489 una terra de 25 vessanes que afrontava amb el camí reial, comprada a Baldiri Grau, pagès de Fornells. Climent Rodés, gendre de Pere Frou, hi féu torre a la banda de sol ixent. Aquesta torre l'escapçaren els jesuïtes el 1666. Climent, dit, el posseí com a pare i administrador de Caterina, néta de Pere Frou, la qual testà el 1515 a Fornells. Per via de Miquel Rodés, veí de Girona resident al carrer de l'Albareda, del seu fill Francesc i la seva nora Marianna, fou l'herència de Francesc Rodés, alumne del col·legi jesuïta de Girona el 1621, i després religiós del mateix ordre. Ell en féu do a la Companyia, que l'anomenava Torre de Rodés, i que la posseí junt amb una casa pròxima a la carretera de Barcelona i un Hostal de Rodés; una part de la terra es trobava en terme d'Aiguaviva. Pel que fa a Fornells, aquest patrimoni comprenia la torre de Roders i una casa amb Hostal, situada prop del camí de Barcelona, que sembla coincidir amb la que hom anomena "la Seva". (Arxiu Històric de Girona, ms.19, "Libro de bienes raízes del Colegio"). El 1666 els jesuïtes rebaixaren l'altura de la torre1.

Els jesuïtes establiren terres del mas Rodés a diversos, i facilitaren així l'accés de petits conreadors a la propietat. El 1689 cediren una bruguera de 7 vessanes a Joan Amich, bracer, afrontada Est amb Andreu Busó, sastre, al sud amb la bruguera restant, a l'oest amb Lluís de Cartellà i Desbach. El 1690 establiren 30 vessanes de bruguera de Pere Ros, masover de la mateixa torre de Rodés, dividida en tres peces disposades en direcció nord-sud. Totes afrontaven a l'est  amb en Cavaller, que les tenia pels mateixos jesuïtes, i a l'oest amb la resta de la bruguera, mitjançant camía reial a Barcelona. La peça de migdia afrontava sud, amb la roureda d'en Garrofa d'Aiguaviva. Els terrenys situats entre la torre de Rodés i el mas Sobrirà (avui Mallorquí), com la Seva i els que tenien Andreu Busó, sastre, en Coromines i en Domènec, també havien estat establertes pel jesuïtes el segle XVII (Procés Rodés)1.

En el "Memorial de les cases de pagès", de principis del segle XVIII, consten 130 vessanes. El 1854, el mas tenia 79 vessanes, de les quals 36 de conreu i 33 de bosc, a més terres a Aiguaviva. Afrontava a l'est amb Joan Duran i Ramon Massot; al sud amb Joan Corretger i Sebastià Saüc; a l'oest amb Sebastià Saüc i Josep Cantalosella; al nord amb Marquesa de Moià i camí de Fornells a Vilablareix1.

Integrà l'antic mas Ferrer.1

1 Masos de Fornells, de Josep Maria Marquès.

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)