Portal Gironí d'Història i Genealogia

Sant Martí de Corsavell

Sant Martí de Corsavell

Vist: 438
Sant Martí de Corsavell
Foto JBB: Església de Sant Martí de Corsavell

Sant Martí de Corsavell és l'església del poble de Corsavell, actualment agregat al municipi d'Albanyà a l'Alt Empordà. Es troba en tre Bossols i Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent per la dreta de la Muga.

Fou fundada per monjos procedents del monestir de Santa Maria d'Arles, al Vallespir, els quals colonitzaren la zona de tramuntana del comtat de Besalú des del 878, any en què obtingueren un privilegi del rei Lluís el Tartamut, confimat pel seu successor, Carloman (881). En aquests documents és esmentat el lloc de "Curceabel" (878) o "Curceabeli" (881)1.

L'església es troba documentada per primera vegada l'any 1019, quan Pere Roger, bisbe de Girona, instituí la canònica de la catedral de Girona que dotà amb la "ecclesiam de Curçavello cum omnibus suis pertinentiis", entre d'altres béns. Aquestes possessions tornen a aparèixer en una nova dotació del mateix Pere Roger a la canònica (1031). L'any 171, Arnau de Palera, juntament amb la seva mare i el seu germà, féu evacuació de l'església de "Sancti Martini de Curchavello" a favor de Guillem, bisbe de Girona. Des del 1279, quedà fixat el topònim "Cursavello", que es troba en documents dels anys 1280 i 1362, i a la venda de diverses possessions del comtat de Besalú, una d'elles la parròquia de Corsavell, que hagué de fer el monarca Pere III el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, per a poder lluitar contra el revoltat Jutge d'Arborea (1379). Sufagània de la parròquia de Sant Andreu de Llorona des del segle XVII, l'església de Corsavell rebé la interdicció per a celebrar culte del bisbe de Girona, Josep de Taverner i d'Ardena, a causa del mal estat de conservació del retaule de l'altar major, fins que aquest fos restaurat, l'any 17221.

L'edifici de l'església presenta una planta d'una sola nau capçada per un absis semicircular orientat a llevant. La façana principal, orientada a ponent, respon a una ordenació prèvia. És dividida en dues parts per una franja horitzontal motllurada. A la inferior hi ha el portal d'accés al temple; aquest és compost per tres arcs de gradació emmarcats per un guardapols que l'envolta. La part superior ha estat concebuda com un frontó, és a dir, delimitada per dues motllures que formen un angle en ajuntar-se al vèrtex del pinyó, i és centrada per una finestra formada per dos arcs en gradació i protegida també per un guardapols. El conjunt de la façana és coronat per un campanar d'espadanya compost per dos arcs de mig punt i cobert per una teulada de doble vessant2.

El mur exterior de la capçalera posa de manifest el sobrealçament de l'absis en una època posterior a la construcció primitiva. Queden restes de la cornisa que marcava el límit original del mur. És cobert per una teulada de doble vessant. Les façanes laterals no presenten cap element rellevant; la de migdia té dues finestres de doble esqueixada, que donen llum a la nau. A llevant de l'absis hi ha vestigis dels fonaments d'una estructura absidada, de datació indeterminada, la qual tant pot correspondre a un primer projecte no realitzat com a un intent de reforma posterior tampoc efectuada, o a un vestigi d'un temple anterior. Només l'excavació arqueològica total del lloc de Corsavell podria contribuir a aclarir-ne els interrogants2.

L'aparell de l'edifici és format per carreus força regulars ordenats en filades. És molt uniforme i no hi ha cap zona on s'observi un canvi de parament o una evolució en el tipus de construcció2.

A l'interior del temple hi ha un banc seguit adossat als murs laterals de la nau. Aquesta és coberta amb una volta de canó apuntada. La separació entre la nau i l'absis és marcada per un arc de triomf també apuntat i per dos graons. La part superior dels murs és resseguida per una cornisa, a l'arrencada de la volta2.

Pel que fa a l'època aproximada de construcció de l'edifici, creiem que cal datar-lo dins els segle XII, ja que el tipus d'aparell i de volta apunten cap a una evolució que no es dóna fins al període definit com a segon romànic. D'altra banda, els paral·lels que hem establert amb altres esglésies de la comarca contribueixen a confirmar aquesta datació2.

1 Catalunya Romànica Vol. IV, Jordi Fernández i Cuadrench
2 Catalunya Romànica Vol. IV; Eva Bargalló i Chaves

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)