El municipi de Salt s'estén per la plana de la riba dreta del Ter, en un espai de terrenys fèrtils per al conreu. Comprèn dos nuclis de població: El poble de Salt i el Veïnat de Salt (antigament Veïnat de Sant Antoni), i que avui són una simple continuació urbana. Limita pel nord amb el terme de Sant Gregori, que queda separat de forma natural pel riu Ter, a l'oest limita amb Bescanó, a l'est amb Girona a través dels antics municipis de Santa Eugènia i Palau, i al Sud amb Vilablareix.
Ja l'any 834 un home ven una peça de vinya que mesura 15x12 dextres a la villa de Salt, comtat de Girona, per la modesta suma de 2 sous1.
L'església parroquial de Sant Cugat, tot i que és esmentada ja el 882, no conserva res de l'antiga construcció, ja que segurament el nou temple hi va ser edificat al damunt. Així doncs, l'església de Sant Cugat és un edifici voluminós dels segles XVIII i XIX, de tipus neoclàssic, que centra la part vella del poble, formada per carrers estrets i petits. El temple és dedicat a sant Cugat, patró de la vila. La façana principal, de decoració senzilla, està situada a ponent, al costat del mas Llorenç, per la qual cosa resta una mica amagada. Actualment, la portalada principal és la situada al peu de la torre campanar, que dóna a la plaça de la Vila. El campanar, de base quadrada, és octogonal a la part superior i acaba amb un teulat en forma de piràmide molt allargada. L'edifici és d'una nau central, encapçalada per un absis semicircular, i dues naus laterals separades de la principal per arcades2.
L’activitat econòmica i el poblament de Salt i el seu pla, venen marcats per la seva proximitat a la ciutat de Girona, la fertilitat de les seves terres, el riu Ter, les sèquies que proporcionen força hidràulica, la confluència de camins moliners o moners i, en sentit contrari, l’assentament de tropes assaltants en tots els setges a la ciutat de Girona. Aquestes particularitats condicionen el seu hàbitat que es concentra al llarg de la sèquia Monar o Comtal i en menys mesura en uns comptats masos dispersos, la majoria sota el domini de ciutadans benestants de la capital.
1 Miquel Galobardes Vila, Els Remences dins el quadre de la pagesia catalana fins el segle XV (Documents), any 1973, núm 1, 834
2 Informació extreta del Repertori General de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M. Marquès
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)
