Portal Gironí d'Història i Genealogia

Castell d'Esponellà

El castell d'Esponellà

Vist: 125
Castell d'Esponellà
Reproducció del castell d'Esponellà extreta dels Quaderns de la Revista de Girona, núm156. Autor: Pere Bosch i Cuenca

Les restes del castell d'Esponellà deixen testimoni de la importància estratègica del lloc. Emplaçat en un mirador excepcional, des del qual es dominava el poble, les vies de comunicació i el pas del Fluvià des de la banda deponent.1

Molt probablement els seus orígens es remunten a una torre guaita o forcia de la qual en foren castlans, durant el segle XI, els Creixell de Borrassà. No fou fins al segle XIII, concretament el 1265, quan el rei Jaume I el Conqueridor va atorgar llicència a Guillem de Palera per tal que edifiqués una fortalesa amb la condició de prestar-li homenatge. Alguns anys després, Pere III el Cerimoniós va vendre el castell i lloc d'Esponellà, amb els censos i altres drets dominicals que percebia, juntament amb el molí fariner a Guillem de Colteller, metge reial; una venda que fou confirmada el 1381, tot plegat per la quantitat de 500 florins d'or. A partir d'aleshores, la fortalesa anirà passant de mà en mà a través d'herències, matrimonis i vendes: va passar dels Corbera als Muntanyà i, ja durant el segle XVII, als Berard. Al marge d'aquests canvis, el castell disposarà de terme jurisdiccional i, per tant, esdevindrà una peça bàsica per al control de la zona.1

Es tracta d'un exemplar notable d'arquitectura militar, dividit en dos o tres recintes murats i circumdat per un petit fossat, la funció del qual sembla més aviat de desguàs que no pas defensiva. El seu perímetre és triangular, fortament defensat a la banda de migdia, on existien dues torres quadrades. La porta d'entrada era encarada a sol ixent i, després de travessar un petit pont, donava pas a una torre semicircular. També s'hi han localitzat dues cisternes que garantien l'aprofitament de l'aigua de la pluja. Resulta molt més complicat, en canvi, determinar els usos de la resta d'estances, fins i tot d'aquelles que han estat excavades específicament, com ara la cambra de 40 metres quadrats ubicada a l'extrem nord-est, a la zona més elevada, amb sòl de lloses de travertí. Tampoc es pot localitzar l'emplaçament precís de la capella de la Mare de Déu de l'Esperança, que apareix citada per primera vegada en un document del 1399, si bé tot sembla indicar que es trobaria encastada a la part més baixa del castell, accessible des de l'exterior i a peu del camí de Banyoles a Esponellà, que passava pel davant del castell.1

Es desconeix la data exacte i les causes de l'abandonament del castell, però si ens atenim a les dades del registre parroquial, constatem que els darrers estadants documentats corresponen al 1648, un fet que semblaria vincular el despoblament al trasbals provocat per l'assassinat del canonge, Pere Pifarrer, esdevinguda l'any anterior a la capella de la Verge de l'Esperança. Feia anys, però, que el castell havia perdut el seu paper estratègic i ni tant sols els barons hi residien habitualment. En qualsevol cas, a partir d'aleshores el castell va viure un llarg procés d'abandonament i es va convertir en una pedrera de primer ordre per a la construcció o reconstrucció de nou masos, entre els quals el que va fer construir el mateix baró el 1775.1

1 Esponellà. Quaderns de la Revista de Girona, núm.156, de Pere Bosch i Cuenca

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)