Portal Gironí d'Història i Genealogia

Masos de Crespià

Crespià a l'any 1919

 

Al segle IX el trobem identificat com a Crispianus, derivat de l'antropònim llatí­ Crispius.

Crespià el trobem esmentat en preceptes reials dels segles IX i X (834, 844 ,881 i 922) i en una butlla del papa Silvestre II del 1002, on es nomena Crespià com una possessió del bisbe de Girona, domini que a l'any 1019 passa a la canònica de la seu gironina. La parròquia de Santa Eulàlia de Crespià, és citada l'any 1151, si be en alguns documents s'esmenta que la parròquia de Crespià està dedicada a Sant Marc, com és el cas d'un document del 1131en que s'esmenta que B. Adallet posseeix propietats a la parròquia de Sant Marc de Crespià, i un altre del 1156 que ens explica que Guillem Adenar restitueix esglésies al bisbe de Girona, entre les que hi ha Sant marc de Crespià. Mn. Lluí­s G. Constans afirma que l'església fou consagrada l'any 1163 per l'abat de Sant Pere de Besalú, Bernat II, però no indica la font de la seva afirmació ni ens parla de l'origen de l'advocació de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida que ha perviscut fins avui en aquesta parròquia. El temple és romànic; les capelles laterals foren afegides a l'edifici el 1643. Inclou l'agregat dels sants Just i Pastor de Pedrinyà, citat a l'any 1350, amb temple dels segles XII-XIII.

(Foto de l'any 1919)

Altres continguts: Arqueologia a Crespià, Patrimoni de Crespià

Informació extreta de:
Repertori de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M. Marquès
Nota de M. Mercè Mola i Casanovas  (Revista de Banyoles)
Fons fotogràfic Salvany

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Can Porcioles

El primer document que es coneix relatiu a la família Porcioles de Crespià, correspon a l'acta d'infeudació d'un Porcioles en el poble i terme, l'any 1273, atorgada pel bisbe de Girona. No es pot descartar la hipòtesi que s'instal·lessin a Crespià, tal i com possiblement feren també altres famílies, després del desastre càtar, a Muret, l'any 12131.

Can Piferrer

Can Piferrer de Crespià
Can Piferrer de Crespià

Can Piferrer, documentada l'any 1289, és la casa pairal de la família Ordis, magnífic exemplar de masia senyorial amb la tipologia estructural clàssica de tres trams, evident a l'exterior, amb àmplies balconades i façana esgrafiades corresponents a una reforma quasi total efectuada al final del segle XVIII.

Mas Arns

El 20 de febrer de 1262 (1261), davant el notari Ramon de Prat, de Besalú, Guillem, hospitaler de l’hospital de Crespià, defineix al bisbe Pere de Castellnou els homes del mas Arns de Serra, de Crespià. Carta partida.
Arxiu Diocesà de Girona: Pergamins de la Mitra, Calaix 22, Crespià, 11.(ref.249)

Mas ça Carrera

El 29 de juliol de 1359, davant el notari Bernat de Verdera, de Lledó Guillema, filla de Pere ça Carrera i de Sibil·la de Crespià, i esposa de Pere des Poli, de Taravaus, renuncia als seus drets sobre el mas ça Carrera en favor del bisbe.
Arxiu Diocesà de Girona: Pergamins de la Mitra, Calaix 22, núm. 25.(ref.1263)

Mas Casals

El 14 de juliol del 1418, a Besalú, davant el notari Jaume Serra, Margarida, filla d’Antoni Salvanera, de Segueró, esposa de Jaume Casals de Pedrinyà, a Crespià, es fa dona pròpia del bisbe, senyor directe del mas Casals.
Arxiu Diocesà de Girona: Pergamins de la Mitra, Calaix 22, núm. 21.(ref.1523)