Història de l'Alt Empordà

Història de l'Alt Empordà - Introducció

Portal Gironí

L'Alt Empordà està format per una àmplia plana voltada de muntanyes que davalla cap a mar, fins que s'enfonsa en les sorres del golf de Roses. Al nord es troba limitada per l'Albera, massís granític-pissarrenc, de relleus envellits. Més al SE, la serra de Rodes cau en vertical sobre la plana, i avançant cap al mar origina el cap de Creus. A ponent, una falla estesa de nord a sud separa l'Alt Empordà de la Garrotxa, en la qual sobresurt el massís eocènic de la Mare de Déu del Mont. Cap a l'interior del país trobem una zona de lleus ondulacions, entre 100 i 20 m d'alçada màxima, que ofereix un aspecte de certa uniformitat: són els "terraprims d'Empordà" i "Garrotxa d'Empordà", que arriben fins a la línia Pont de Molins - Figueres - Viladamat, on comença la plana al·luvial, superfície d'inundació dels rius Muga i Fluvià. Cap a mar entrem en el domini dels aiguamolls, antics estanys en part dessecats. Els vessants prepirinencs (Bassegoda, el Mont) es troben formats per materials calcaris de l'ilerdià, amb formes exteriors encinglerades1.

1 Història de l'Alt Empordà, Assumpció Toledo i Mur

 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)