Portal Gironí d'Història i Genealogia

Esglèsia-monestir de Sant Miquel de Fluvià

Monestir de Sant Miquel de FluviàLa història del monestir de Sant Miquel de Fluvià és complicada de seguir, pel fet que el seu arxiu es va perdre, juntament amb el de Sant Pere de Galligants, al qual fou incorporat al final del segle XVI. Francesc Montsalvatge, amb alguns documents que trobà a Girona i d'altres de l'arxiu del lloc, va fer una aproximació al seu abaciologi des de l'any 1113 fins el 1603, lúnic publicat fins ara.

El monestir benedictí de Sant Miquel de Fluvià nasqué com una abadia dependent de Sant Miquel de Cuixà, que ja devia posseir el lloc i l'església que hi havia fundada en una data anterior a l'any 1011. Una butlla del papa Sergi IV d'aquell any que confirma les possessions de l'abadia del Conflent, s'hi refereix textualment: ".. in comitatu Impurdano... ecclesiam de Fluviano cum suis terminis et pertinentiis".

Fou aquesta possessió on, el dia 26 de juliol de 1045, hom procedí a la consagració del solar que havia d'ocupar el nou cenobi de Sant Miquel. El terreny fou fitat i marcat amb creus en senyal immunitat eclesiàstica. En l'acta el lloc es precisa situat "ad ripam alvei Fluviani". La construcció de la basílica monàstica degué comportar poc més de vint anys, ja que fou consagrada el 14 d'octunbre de l'any 1066.

En el document de consagració es fa consignar que el lloc on era fundat el monestir era anomenat Vall Garriga: "...ecclesiam in honorem beati archangeli Micaelis aedificatam et sitam in diocesi episcopatus Gerundensis et in comitatu Impuritanensi, secus alveum Fluviani, in locum quae vocant Valle Garricha".

Hom pot fer-se una idea força aproximada de l'extensió del territori jurisdiccional del monestir pels límits que dóna l'acta de consagració del 1066. L'actual terme municipal de Sant Miquel de Fluvià n'és, en part, una clara pervivència. Vers migjorn i el sud-oest, l'antic territori de l'abadia s'estenia molt més i arribava a limitar amb els termes de Valveralla, Valldevià i Vilopriu, i ocupava terres que ara pertanyen als municipis de Sant Mori i Ventalló.

Del monestir de Sant Miquel de Fluvià depenia l'església de Santa Coloma de Matella, al Baix Empordà, que ja existia a l'any 1123.

L'església de Sant Miquel de Fluvià és de planta basilical de tres naus amb transsepte destacat dels murs laterals i capçada per tres àbsis semicirculars. L'estructura es resol a l'interior mitjançant uns pilars rectangulars, dels quals arrenquen els arcs formers, de comunicació entre les naus, i els torals, de sosteniment de les voltes. La coberta de la nau central és de canó, com la del creuer, mentre que a les naus laterals la volta és de quart de cercle. L'arc triomfal, els torals de la nau central, els dos braços del creuer i els petits arcs cecs que decoren l'interior de l'hemicicle de l'absis major són de mig punt i sostinguts per semicolumnes amb capitells esculpits. L'exterior de la capçalera presenta una decoració llombarda, arcuacions entre les lesenes.

El monument romànic ha sofert algunes reformes i hi han estat afegides diverses construccions posteriors, que evidencien el pas dels segles. La part superior dels murs del campanar i del temple és coronada per merlets, i els matacans són d'una obra de fortificació segurament d'origen baix-medieval.

El campanar de Sant Miquel, una magnífica torre romànica de planta quadrada, es dreça adossat al braç septentrional del creuer, del qual és separat uns pocs centímetres. Es tracta doncs d'una edificació lliure que no queda unida al temple.

Informació extreta de "Catalunya Romànica Vol. IX"

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Recuperen un capitell de l'antic claustre de Sant Miquel de Fluvià

Les intervencions arqueològiques a l'antic claustre del monestir de Sant Miquel de Fluvià han permès una nova troballa: durant l'enderroc del paller del segle XIX adossat a l'antic palau abacial, a l'oest del conjunt, s'ha recuperat un capitell, probablement d'origen romànic i també fet amb pedra de Vilacolum, que havia estat reaprofitat com a element constructiu.