Portal Gironí d'Història i Genealogia

Almodis de la Marca

Vist: 2795
Cognoms i Nom:

Almodis de la marca

Data Naixement:
vers 1020  
Lloc de Naixement:
Tolosa (Occitània)  
Pare:
Bernat I de la Marca   
Mare:
Amèlia de Rases  
Espós /Esposa:
Guillem III d'Arlès (Casament que posteriorment fou anul·lat per la joventut d'Almodis)  1er espòs
Data de Casament:
vers 1038  
Espós /Esposa:
Ponç III de Tolosa (Obtingué el divorci el 1052)  2on espòs
Data de Casament:
vers 1040   
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill   Guillem IV de Tolosa, comte de Tolosa   
Fill   Ponça de Tolosa, casada amb Guerau Alemany I de Cervelló  
Espós /Esposa:
Ramon Berenguer I de Barcelona (La raptà i la va convertir en la seva tercera muller)  3er espòs
Data de Casament:
any 1052   
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Filla    Agnès de Barcelona  
Fill   Ramon Berenguer II, Comte de Barcelona  
Fill   Berenguer Ramon II, Comte de Barcelona  
Filla   Sança de Barcelona  
Data Defunció: 
 16 novembre 1071  
Lloc de Defunció:
 Barcelona  
Notes:

Ramon Berenguer I i AlmodisFou comtessa consort de Barcelona (1052-1071)

En l'elaboració del dret feudal hi hagué dues dones que en van ser unes apassionades i defensores, dues comtesses del segle XI, Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca. Ermessenda de Carcassona nasqué l'any 975, filla dels comtes de Carcassona, Roger i Adelaida. El 993 es casà amb el comte Ramon Borrell I (972-1017). Fou una dona amb un gran prestigi i dotada pel govern, que li serví per ajudar al seu marit a reconstruir un país maldat per les incursions sarraïnes. Enviudà el 1017 i es convertí en tutora del seu fill, el futur comte Berenguer Ramon I, durant la seva minoria d'edat. El destí va voler que a la mort del seu fill esdevingués tutora del seu nét, el futur comte Ramon Berenguer I, i dels seus germans. Ella es convertí en governadora i usufructuària del comtat de Barcelona durant les dues tutories, i a més, com a vídua del comte de Barcelona i segons el dret de l'època, seguiria sent la senyora dels bisbats i comtats de Barcelona, Girona i Osona-Manresa mentre restés sense casar-se. Durant tot el temps que fou comtessa va defensar el dret públic i la vella llei. Ermessenda va actuar com a garant del dret, jutjava en nom de Déu i conjuntament amb el seu marit. Ella es definia en els textos judicials com a comtessa per la gràcia de Déu i assistida pels seus jutges dictava sentència i feia justícia. Així la trobem presidint un judici de forma solemne l'any 1000 al palau comtal de Barcelona, on una dona anomenada Madrona apel·la el tribunal demanant justícia, ja que el seu germà s'havia apropiat de la seva herència mentre ella era captiva dels sarraïns. La comtessa va declarar les següents paraules un cop escoltats els testimonis: "En nom de Déu i veneració del meu senyor Ramon, comte, jo, Ermessenda per la gràcia de Déu comtessa, conjuntament amb els meus jutges, consignem les vinyes i terres irrevocablement sota dret i propietat de Madrona. Ermessenda fa valer el seu dret per impartir justícia com a comtessa que va ser, i en aquest cas ho va fer a favor de la dona, ja que la llei existent per l'herència dels pares era que aquesta es repartís entre tots els fills i filles.

L'altra comtessa, Almodis de la Marca, nasqué l'any 1020, filla dels comtes llemosins Bernat I de la Marca i Amèlia de Rasès. El 1052 es casà amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies. Fou un enamorament apassionat. Tots dos van abandonar els seus cònjuges respectius abans de contraure nou matrimoni, que fou així un casament per decisió pròpia i no imposat: per amor.

Fou una dona sàvia que al llarg de la seva vida va manifestar interès i s'apassionà pel dret. Fou així que col·laborà de manera activa en la primera redacció dels Usatges de Barcelona, iniciats l'any 1068 juntament amb el seu marit Ramon Berenguer I, que foren la nova llei que va fonamentar l'estat feudal català. Era un nou codi jurídic que reemplaçava el vells textos sobre lleis dels romans i gots per donar respostes als nous temps que venien. El text deixa ben clara la participació activa de la comtessa Almodis:

"Aquests són los Usatges de las costumas de cort que.l senior En Ramon Berenguer vell, comte de Barcelona, e Adalmús sa Muller, constituïren tots temps tenir en lur terra, per acort e per jurar ajustament dels magnats de lur terra.

Almodis va presidir judicis, com la seva antecessora la comtessa Ermessenda, i els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Desenvolupà una activa pràctica política tant pacifista com diplomàtica i va governar conjuntament amb el seu marit un estat feudal. Una activitat que no va impedir que fos assassinada pel seu fillastre Pere Ramon, el qual veia perillar la seva herència en mans dels fills d'Almodis.

L'àvia de Ramon Berenguer, la comtessa Ermessenda, es va oposar al matrimoni del seu nét amb Almodís i en va obtenir l'excomunió. Llavors es va desencadenar una veritable guerra civil que no es va acabar fins al 1057. Aquesta aliança matrimonial aportava drets sobre el Llenguadoc que refermaven les relacions entre la casa de Barcelona amb les terres de més enllà dels Pirineus. Almodis, que quan es casà per tercer cop ja era una dona madura i amb experiència i d'una notable formació cultural, va participar en el govern pel seu marit ajudant-lo en la compra dels drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès.

Fou assassinada pel seu fillastre Pere Ramon, que la va matar el 16 de novembre de 1071 per motius successoris. L'herència d'Almodis va passar indivisa als seus fills bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)