El GREC n’ha recuperat 37 fragments que revestien les parets interiors del campanar i que se sumen als 21 trobats amb anterioritat. El conjunt es pot veure al temple cassanenc junt amb altres joies.

La declaració de Can Ring com a bé cultural d’interès nacional és un reconeixement a la importància del jaciment. A mitjà termini les restes de la vil·la es condicionaran perquè siguin visitables.

El govern va declarar la vil·la romana de Can Ring de Besalú Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en el Consell Executiu d’ahir. El jaciment és al nord-oest del terme municipal de Besalú en un camp elevat a pocs metres de la urbanització Can Ring. La vil·la romana s’hauria construït entre els segles II i I aC i hauria entrat en desús a partir del segle IV dC. El jaciment té una superfície de 2.200 m², tot i que només una part s’ha excavat totalment.

Els arqueòlegs confirmen la troballa d’un espai de culte, possiblement dedicat a Demèter, situat entre la neàpolis grega i l’àrea portuària del jaciment d’Empúries.

Els arqueòlegs d’Atri Cultura i Patrimoni calculen que són d’entre cent i dos cents anys abans de Crist i que demostren que la zona ja estava habitada.

El passat, sobretot el més antic, apareix quan menys te l’esperes. És el que ha passat a Salitja durant les obres de remodelació de la plaça Major, un projecte llargament reclamat pel poble a l’Ajuntament de Vilobí i que no ha estat exempt de polèmica.

Al llarg dels gairebé 25 anys que dura el conflicte entre pagesos i feudals, el castell del municipi selvatà hi té un gran protagonisme per la seva ubicació, motiu pel qual va estar ocupat en diverses ocasions, en uns episodis històrics força desconeguts, però molt significatius.

Les persones contribueixen a construir la història de les ciutats, viles i pobles. Cadascú en la seva mesura i possibilitats, de les classes més senzilles a les més privilegiades, la vida i l’obra dels ciutadans formen i també reformen la nostra societat. De totes aquestes trajectòries personals, algunes quedaran per sempre anònimes i altres seran recordades. La generositat de les accions, la tragèdia de les circumstàncies o l’excepcionalitat de les seves aportacions ho decidirà.

Una monografia que s’acaba de publicar recull i analitza per primer cop cadascun dels masos d’aquest municipi. El treball, de Robert Bayer i Santi Soler, posa èmfasi en la toponímia de les 90 cases estudiades.

L’estudiós de Cassà Quim Mundet n’ha fet la transcripció i el resum, que es podran consultar al web de l’arxiu municipal. El catàleg, de més de 200 pergamins i un alt valor, es va presentar dissabte.

La Gabella estrena un espai divulgatiu sobre el passat medieval de la comarca i, de manera especial, sobre la influència del castell de Montsoriu i la nissaga que el va governar.

Uns elements essencials en la vida dels pagesos.

Al llarg de molts segles, els molins fariners han estat uns elements essencials en la vida del pagesos de Sant Dalmai i Salitja ja que la farina necessària per a la fabricació del pa ha de sortir de moldre el gra de blat o d’ordi. Tots els que estan documentats eren hidràulics, és a dir, estaven moguts per la força motriu de l’aigua; per tant, estaven instal·lats al costat dels cursos d’aigua; a Sant Dalmai, a l’Onyar i a Salitja, al Riudevilla. Formaven part de la propietat d'un mas proper.

El robatori al mas Boades l’any 1623 va ser una de les primeres de les moltes actuacions que Joan Sala, àlias Serrallonga, va a dur a terme al llarg de la seva vida delictiva. Sis anys més tard la seva quadrilla va tornar a la casa, aquesta vegada per segrestar un dels fills del propietari i demanar-ne un rescat. Van ser uns fets que degueren trasbalsar la gent de la contrada durant molt de temps. Hem extret del procés sumarial¹ les confessions d’alguns dels lladres que hi van prendre part així com les declaracions de les víctimes i veïns– que en total sumen 49 folis- i n’hem elaborat el relat.