Pia Almoina

Fundada per Arnau de l'Escala el 1228, l'edifici de la Pia Almoina s'aixeca a partir d'un nucli primitiu, situat al cantó nord-oest de l'edifici, que va anar creixent de manera orgànica, ampliant-se a base de les adquisicions de les finques veïnes.

En el període comprès entre els anys 1415 i 1421, va començar la seva composició definitiva, quan es van comprar les edificacions jueves del costat de la plaça dels Apòstols, entre les quals hi havia el Consell jueu. L'època de més esplendor per la Pia Almoina com a institució de beneficència va ser als segles XVII i XVIII durant els quals es va arribar a proporcionar menjar a més de cinc mil persones cada dia.

Més tard, amb la desamortització de finals de segle XVIII, la finca es va dividir en cinc lots i es va vendre a particulars que la van modificar segons les seves necessitats.

L'any 1856 les Mares Escolàpies van adquirir tres de les finques per insta·lar-hi la seva comunitat i començar-hi a impartir classes. La primera modificació que van dur a terme va ser la construcció de la capella neoclàssica, situada al rectangle format per les tres edificacions i la façana de la torre. A mesura que augmentava la seva activitat, les monges van anar comprant la resta de la finca i la van anar adaptant a les noves funcions d'internat i aules d'ensenyament. Les obres es van fer per etapes i sense cap visió de conjunt. El 1921, l'arquitecte Josep Danés i Torres, germà de la superiora de la comunitat i conegut deixeble de Puig i Cadafalch, va rebre l'encàrrec de restaurar la façana gòtica de la cara nord, la més vistosa de l'edifici.

El 1973 les religioses van traspassar la propietat al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i aquests es van trobar amb un calaix de sastre, a causa de les construccions i enderrocs que s'havien anat realitzant entre la façana exterior i les mitgeres segons les necessitats de cada moment de la seva dilatada història, amb restes arquitectòniques de les diferents èpoques que havien sobreviscut al naufragi.

L'adaptació que hi van fer els arquitectes Arcadi Pla, Jeroni Moner i Benet Cervera, va consistir en articular les diferents seccions i serveis a partir d'un eix de comunicacions loc alitzant els serveis públics a la zona de la planta baixa. El projecte va intentar unificar l'edifici, recuperar els espais històrics, i crear un nou nucli de comunicació.

Informació extreta de "Edificis de Girona. El Punt"

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)