microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

El cens és la prestació de caràcter perpetu a la qual intrínsecament es trobava lligat un immoble establert en emfiteusi1. Quan ens referim a la pagesia, és la quantitat que pagava el pagès al senyor per poder treballar les terres i gaudir-ne de l'usdefruit, aquest podien ser fixos o proporcionals, com la tasca o l'agrer, i els censos en productes dels censos en monedes o en metàl·lic. Moltes vegades, però, en la documentació medieval s'aplica la paraula cens (census) a un cens fix i en productes, que probablement tenia l'orígen en un impost públic de l'època carolíngia o potser d'una època encara més reculada2. Pel que fa als censos cobrats per un senyor en relació a un immoble, el cens emfitèutic podia ser amb domini o sense, a nua percepció. El cens amb domini conferia dret de reconeixement, d'aprovació de traspassos, de fadiga i de lluïsme. El cens a nua percepció derivava d'un sots-establiment i no conferia dret a lluïsme. Els censos sense domini només donaven dret al cobrament del cens o pensió. El senyor directe podia exigir la totalitat del cens a qualsevol posseïdor d'una sola porció d'un immoble dividit, llevat que hi hagués hagut consentiment previ de la divisió. Els emfiteutes, si d'ençà de la darrera capbrevació havien transcorregut molts anys, solien recórrer a la prescripció, però, segons la doctrina jurídica, ni el domini directe ni el cens no prescrivien mai, llevat que l'emfiteuta hagués venut l'immoble ocultant la senyoria i el comprador, posseint-la com a aloidal, hagués deixat de pagar el cens sense reclamació del senyor directe, per espai de 40 anys en el cas d'un senyor eclesiàstic, o de 30 anys si era un senyor laic. Una altra excepció era que el senyor directe, en instar a l'emfiteuta a capbrevar, s'hagués doblegat a la seva resistència per espai de 40 anys, en el cas d'un senyor eclesiàstic, o de 30 anys, si era un senyor laic1.

1 Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62. Text de Eva Serra i Puig
2 Diccionari de la Catalunya Medieval (ss. VI-XV), de Jordi de Bolòs.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)