Tasca, en llenguatge medieval taxa, era la renda territorial equivalent a una onzena part dels fruits de la collita, tot i que en època moderna s'ha equiparat sovint al delme¹, ja que sovint es fixava sobre terres donades feia poc a l'església². La tasca, documentada des del primer terç del segle IX, es va difondre en el context dels moviments repobladors com a prestació lleu per als pagesos artigaires. Des de mitjan segle XI, la tasca esdevingué un cens excepcional i sobretot s'exigia com un element més de la renda feudal. La sentència arbitral de Guadalupe, de 1486, l'esmentava com una de les obligacions dels pagesos envers els senyors, però ja des del segle XIV s'havia commutat sovint per censos fixos en diner. Malgrat que es mantenia en època moderna, al segle XVIII la tasca ja era un arcaisme irrellevant condemnat a desaparèixer¹.

¹ Diccionari d'Història de Catalunya, Ed. 62. Text de Lluís To i Figueras
² Diccionari de la Catalunya Medieval (ss. VI-XV), de Jordi Bolòs

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)