Empúries celebra la tornada de l'Esculapi.
L'Esculapi va ser presentat als escalencs amb tots els honors en una jornada de portes obertes al jaciment d'Empúries.
Més de 400 persones van voler rebre ahir la imatge de l'Asclepi d'Empúries. Els escalencs, els arqueòlegs gironins i una llarga llista d'autoritats, artistes i intel·lectuals van voler ser presents en la cerimònia de benvinguda del déu grec de la medicina. Noranta-nou anys després d'haver estat traslladat a Barcelona, tornava l'Asclepi al seu lloc d'origen. La jornada de portes obertes va incloure un ritual de restitutio per presentar la imatge del déu. A més, no hi van faltar els parlaments polítics, a càrrec del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras; l'alcalde de l'Escala, Estanislau Puig, i el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Bartomeu Muñoz. Tots van coincidir a congratular-se pel feliç i reclamat retorn de l'Asclepi a Empúries.
Hi era tothom. Ahir a Empúries hi havia tots els arqueòlegs que treballen a les comarques gironines. Hi havia almenys quatre directors del Museu d'Arqueologia de Catalunya: el d'Empúries, Xavier Aquilué; el de Barcelona, Pere Izquierdo; la d'Ullastret, Aurora Martín, i el del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-MAC, Xavier Nieto. Però també hi havia arqueòlegs de l'Institut de Patrimoni de la Universitat de Girona; d'empreses de recerca, com ara Janus, i arqueòlegs rasos sense càrrec, però no per això menys destacables.
També s'hi van citar artistes com ara Lluís Roura i escriptors com per exemple Núria Esponellà, acompanyada del seu marit i també escriptor Pere Puigbert.
El que més hi havia, però, eren polítics. A part de l'alcalde Estanislau Puig i el conseller Tresserras, també hi havia dos consellers gironins, Joaquim Nadal i Marina Geli. En representació de la Diputació hi havia la vicepresidenta i alcaldessa de Palamós, Teresa Farrés, i molts altres polítics de gairebé tots els colors que no es van voler perdre l'ocasió de ser els primers de veure l'Asclepi restaurat amb els braços i d'un blanc impol·lut.
Després, parlaments. Tresserras els va aprofitar per recordar que Empúries ha de servir per fer pàtria, igual que quan els noucentistes van començar-hi a excavar buscant les arrels del país per encaminar-ne la modernització.
EINA INTEGRADORA
El conseller va insistir en la necessitat que tots els catalans aprofitin aquest any del centenari per revisitar Empúries i fins i tot ho fessin els nous catalans, perquè «no es pot estimar un país si no es coneix». Segons va afegir, conèixer els orígens com els que es troben a Empúries pot ajudar i fer que s'estimin el país com a propi, «que se'l facin seu».
LA CRÒNICA
Benvingut, oh Asclepi!
L'Asclepi va rebre els honors propis de la Grècia clàssica per ser rebut a Empúries.
Un ritual, el restitutio, basat en els autèntics rituals grecs, va donar la benvinguda al déu. El ritus es va començar al temple Asklepieion, on hi ha la rèplica, amb uns càntics i una processó, mentre a l'àgora, el lloc previst per fer la cerimònia, una ballarina feia una dansa evocativa i extàtica. Després els sacerdots, acompanyats de cinc músics (del grup de música tradicional Traut) i una cantant (la Carol Duran, del grup La Carrau), van anar en seguici fins a la rèplica preparada per al ritus.
La representació, que ha comptat amb la col·laboració de l'Institut del Teatre, va ser ideada pel director escènic Iban Beltrán, a partir d'un guió teòric elaborat per Jesús Carruesco, membre de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, considerat un expert en religió grega antiga, sobretot en cerimònies. Els vuit actors representaven els papers d'un sacerdot, una sacerdotessa, una ballarina i un grup de músics. Els instruments musicals, de percussió i vent, han estat inspirats en els de l'antiga Grècia.
Els figurants van fer una invocació al déu, tot recollint les diferents identitats que se li han atribuït. Així la sacerdotessa va invocar-lo primer com a Asclepi, déu grec de la medicina; després com a Serapis, espòs d'Isis i déu amb culte a la Grècia clàssica però també a Egipte; i finalment, com a Agathos Daimon, déu domèstic i protector de la llar, que igual que l'Asclepi duu una serp en la seva iconografia. Per això mateix, una de les ofrenes que se li van fer va ser una serp.
A més, se li van ofrenar flors, olives, avellanes i ametlles, i finalment es va fer una libació de llet de cabra. Segons va explicar Iban Beltrán, aquestes cerimònies eren més aviat divertides, i fins i tot grolleres, però en el cas d'Empúries s'havia adaptat perquè fos ben entesa.
El més esperat pels escalencs.
Les més de 400 persones que ahir van ser a Empúries van poder gaudir d'una jornada de portes obertes, tot i que per veure l'Asclepi calia una invitació amb horari, ja que la sala que l'acull és molt petita. Els escalencs van acudir-hi massivament per disfrutar del tan esperat déu. Com va recordar l'alcalde Estanislau Puig, tant els veïns de l'Escala com els investigadors no tenien cap dubte d'on havia de ser l'Asclepi.
La necessitat de poder veure allò tan desitjat i reclamat durant anys va fer que alguns es volguessin avançar a l'horari i hi va haver qui es va voler colar abans i en veu baixa deia: «Nens no digueu res, que sinó ens faran fora.»
Veure revista "Presència" especial Empúries, número 1881 del 14 al 20 de març de 2008 (format PDF)
Publicada al diari "El Punt",16 de març de 2008 - Laura Portal - L'Escala
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)