Portal Gironí d'Història i Genealogia

Prospecció geològica del subsòl del turó de Santa Maria de Roses (Alt Empordà, Girona)

Vist: 2484

Documentació V Jornades d'Arqueologia de Girona - Olot 2000

Carles ROQUÉ i PAU - Lluís PALLÍ i BUXÓ - Ignasi CAPELLÀ i SOLÀ

Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona. Campus de Montilivi, s/n, 17071 Girona

Resum:

Es descriu la seqüència de materials travessats en un sondatge mecànic realitzat al cim del turó de Santa Maria de Roses. Es posa de manifest que aquest alt topogràfic és constituït per una successió de capes de graves amb intercalacions de nivells argilosos i arenosos. La capa més superficial és de l'holocè superior, mentre que la resta pertany al pleistocè i, segurament, al miocè superior . (Document)

1. INTRODUCCIÓ

Amb motiu de l'aixecament del mapa geològic del terme municipal de Roses (Pallí et al., 1998a), s'ha dut a terme una prospecció per determinar la natura del subsòl del turó de Santa Maria. Aquest pujol es localitza dins el recinte de la Ciutadella, una fortificació militar que es va començar a construir a mitjan segle XVI. A banda de les ruïnes del monestir benedictí de Santa Maria, erigit al segle X, que li dóna nom, s'hi troben nombroses restes arqueològiques d'època visigòtica (segles IV a VII d.C.) i de la colònia grega de Rhode (segles V a III aC). En diferents campanyes d'excavació s'ha constatat l'existència de tres menes de subsòl en aquest indret (Puig, 1997): un, de sorra fina, és ben documentat a la part plana, que s'estén entre el turó i la platja actual, i correspon als dipòsits de l'antiga zona de platja que arribava fins al mateix peu del turó durant l'ocupació grega; un altre, de sorres més gruixudes amb graves, apareix adossat al marge est del turó i es relaciona amb els dipòsits al·luvials aportats per les rieres; i, finalment, un subsòl constituït per graves amb matriu argilosa conforma els vessants del turó de Santa Maria. Tanmateix, avui dia no és possible observar directament aquests materials ni tampoc determinar quina o quines unitats geològiques hi ha sota seu. En aquest sentit, les opcions més versemblants a priori són: que a escassa profunditat hi hagi roques ígnies o metamòrfiques de l'era primària, com succeeix en molts pujols que hi ha a l'entorn del recinte de la Ciutadella; que la capa de graves amb matriu argilosa sigui molt gruixuda; o que sota les graves apareguin roques volcàniques del neogen, correlacionables amb els basalts que es troben al turó de Terres Negres i al llit de la riera de la Trencada, a uns 500 m al nord de la Ciutadella.

2. MATERIALS DEL SUBSÒL Amb l'objectiu d'establir la tipologia del rocam que constitueix el turó, el dia 24 d'abril de 1998 es va dur a terme un sondatge mecànic de reconeixement davant la porta d'entrada al monestir benedictí. La perforació es va fer pel mètode de rotació amb extracció de testimoni continu de 101 mm de diàmetre. La profunditat assolida, respecte de la superfície del terreny, va ser d'11,3 m, i es van travessar els següents materials:

cota (relativa a la superfície del terreny (0 m)

materials

 0-2 m argiles arenoses amb fragments de ceràmica
2-2,5 m sorres argiloses de color marró
2,5-4,2 m sorres de gra mitjà i graves relativament netes
4,2-4,5 m argila lleugerament arenosa de color marró
4,5-6 m graves argiloses amb còdols de fil·lita i de granodiorita. Presenten un color ocre, lligat a l'alteració dels còdols de fil·lita
6-8 m graves argiloses de color marró. Els còdols són de fil·lita
8-9 m graves argiloses de color marró roig amb passades d'argila lleugerament arenosa de color marró roig
9-10,5 m graves molt argiloses de color marró clar a marró roig, amb algunes passades d'argila amb sorra
10,5-11,3 m argila de color marró amb algunes sorres

3. EDAT DELS MATERIALS De tota la seqüència de nivells travessats, únicament la capa més superficial (0-2 m) es pot datar amb seguretat, atès que la presència de fragments ceràmics demostra que és de l'holocè superior. Els cinc nivells següents (2 a 8 m) pertanyen, segurament, al pleistocè superior. En concret, els materials travessats formen part dels dipòsits de ventalls al·luvials d'aquesta edat que s'estenen al peu de la serra de Rodes i que connecten els contraforts més orientals dels Pirineus amb la plana empordanesa. Els darrers tres nivells (8-11,3 m), caracteritzats per un color vermellós, són similars als sediments infravolcànics de la riera de la Trencada, atribuïts al miocè superior (Pallí et al., 1998b).

Informació extreta del Museu d'Arqueologia de Catalunya - MAC

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)