Els arqueòlegs i Patrimoni ja havien anunciat el gran potencial del jaciment

ALBERT VILAR / Calonge · La sospita dels arqueòlegs i de Patrimoni de la nt duraneralitat que la vil·la romana del Collet, a Calonge, amagava un gran potencial s'ha confirmat. Després de la troballa de restes d'un aqüeducte, únic a la demarcació, fa dos anys, ara s'ha desenterrat la zona portuària de l'antiga explotació rural, on destaquen, també com a descobriment singular a Girona, dos amarradors excavats a la roca. També s'han trobat els habitatges dels treballadors, uns forns de terrissa en molt bon estat i la necròpolis.

Les excavacions al Collet Est, que realitza l'Institut del Patrimoni de la Universitat de Girona per encàrrec de la propietària de la finca, van començar la primavera passada, però no es pensa informar de les troballes fins, que s'acabi l'actuació, segons va explicar a aquest diari el seu director, Josep Burch. Tot i això, aquest diari ha pogut confirmar l'extraordinària importància de la troballa. S'ha localitzat la zona portuària de la vil·la romana, on destaquen dos amarradors de vaixells excavats a la mateixa roca. Però al llarg del jaciment també s'han trobat els habitatges dels treballadors, la necròpolis i uns forns de terrissa molt ben conservats.

«La troballa és molt important», va reconèixer un arqueòleg. L'explotació portuària es pot datar cap a la segona meitat del segle II aC, encara que va funcionar a ple rendiment durant el segle I dC. Al puig del costat, on hi havia la part residencial, ja es van trobar fa dos anys restes d'un aqüeducte, actualment únic a les comarques de Girona.

A finals de l'any passat, la direcció general de Patrimoni de la Generalitat va decidir iniciar un expedient per declarar tota la zona del Collet com a espai de protecció arqueològica, cosa que va provocar sorpresa en el govern calongí. Patrimoni va justificar l'expedient, que afecta 112.000 metres quadrats, en les troballes arqueològiques, i va motivar així l'aturada del projecte del Collet Est, que preveu la construcció de 124 habitatges i un hotel. L'oposició calongina sempre s'ha manifestat contrària al projecte per la massificació urbanística que suposaria.

Publicada a "El Punt" el dia 23 d'octubre del 2002

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)