La campanya d’excavació del passat mes de juny a l’illa d’en Reixac, el segon nucli de la ciutat ibèrica d’Ullastret, ha permès descobrir la porta d’entrada al poblat, l’única que existia. Els treballs arqueològics s’han centrat en aquest punt, identificat pels investigadors gràcies a una prospecció geofísica feta el 2012.
El responsable de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Ullastret, Gabriel de Prado, assegura que és una porta monumental, “que va ser tapiada quan es va abandonar la ciutat i que es va cremar parcialment”. La considera una de les troballes més importants del conjunt arqueològic d’Ullastret des que van començar les excavacions, ara fa 75 anys, i la porta principal més gran d’una ciutat ibera en tot el Mediterrani.
L’entrada a l’illa d’en Reixac està formada per dos braços paral·lels de 2,25 metres d’amplada, construïts amb grans blocs de pedra molt ben treballats, explica el MAC. Els murs delimiten el carrer central, d’una amplada de quatre metres. La porta és fins i tot més grossa que l’accés principal al puig de Sant Andreu, la part alta de la ciutat, segons De Prado. En aquesta part alta, una de les portes també es va trobar tapiada als anys cinquanta del segle passat. En el cas de la ciutat de l’illa d’en Reixac, el tapiat amb carreus pot respondre, segons els investigadors, a la voluntat simbòlica de clausurar el poblat. La directora de les excavacions, Laia Muntaner, creu que just abans d’abandonar la ciutat van calar foc a la porta intencionadament i tot seguit la van tapiar. Per als investigadors, de fet, les pedres cremades han estat una sorpresa.
Gabriel de Prado espera que quan estudïn la troballa més a fons —ara el nivell d’excavació és superficial— descobriran l’interior del carrer també cremat i fusta de la porta, que es podria haver conservat carbonitzada. La tecnologia actual permetrà estudiar millor la zona: De Prado ha explicat que quan van trobar les portes del puig de Sant Andreu als anys cinquanta i seixanta es va perdre molta informació.
L’excavació ha durat un mes i hi han treballat cinc persones, en una franja oberta a terra de 14 per 10 metres. S’ha finançat gràcies al projecte SPAHI de la Generalitat, del qual també s’ha beneficiat una campanya al poblat ibèric de Castell, a Palamós.
L’illa d’en Reixac, l’assentament al mig de l’estany que no és visitable
La ciutat ibèrica d’Ullastret estava formada per dos nuclis diferenciats, envoltats —i, per tant, protegits— per l’estany d’Ullastret, dessecat a mitjan segle XIX. El poblat principal, o part alta, és el del puig de Sant Andreu. La descoberta d’aquest juny ha tingut lloc al segon assentament, l’illa d’en Reixac, que el MAC considera la part baixa del poblat, separada del puig de Sant Andreu per l’aigua de l’estany.
A més de la protecció aquàtica, l’illa estava encerclada per una muralla de tres metres d’amplada i només tenia un accés terrestre, un istme de terra construït artificialment que conduïa fins a la porta descoberta. Tenia una superfície d’unes cinc hectàrees, i en el moment de màxima esplendor, al segle IV aC, es calcula que hi vivien unes 2.000 persones. Al puig de Sant Andreu eren 4.000.
L’illa d’en Reixac no està museïtzada i només és accessible en visites guiades puntuals, que ara el MAC vol reprendre per mostrar la troballa. No s’hi feien excavacions d’aquesta consideració des del 1996, assegurava De Prado.
Publicada al diari "L'Aguait", 6 de juliol de 2023 - Roger Font Vilagran
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)