Portal Gironí d'Història i Genealogia

El Puig de Can Cendra d'Estanyol (Revista la Pilastra 1979)

Vist: 134
Fotografia de l'article
Fotografia de l'article "El Puig de Can Cendra d'Estanyol" a la revista La Pilastra, any 1979 n.4

A vuit quilòmetres al S.O. de Girona i formant part del terme municipal de Bescanó, es troba un monticle d'uns 300 m. d'altura conegut pel Puig de Can Cendra, on en temps clàssics ja va establir-s'hi alguna tribu indígena, probablement d'Ausetans.

Les notícies escrites del jaciment són escasses no així les referències verbals dels veïns del lloc. En quant a bibliografia tenim la publicació de J. de la C. Serra Ràfols a la Revista Archivo Español de Arqueologia nº 105-106 any 1962, sota la titulació de "Joyas antiguas de Estanyol"; la referència de Francesc Riuró a la revista Víctors, nº3, any 1936, amb la denominació de "Poblament i Cultura ibèrica del Gironès", els apunts de camp del Dr. Miquel Oliva Prat, inèdits, i la memòria d'excavació de la primera campanya de l'any 1977, de la qui subscriu aquest text.

Pel coneixement superficial que es té del jaciment, és aviat encara formular hipòtesi vàlides i serioses. De moment es presenta com un lloc d'habitació amb arrels del bronze final, sobretot a l'acròpolis o part alta de la muntanya, indret on abunden les terrisses antigues i fetes a mà. La zona degué tenir diferents moments d'ocupació; així ens trobem a la part baixa i vessant del Casalot que la romanització es fa més patent. És un poblat d'interior al qual arriben les influències colonitzadores com ho proven els materials precampians i campians importants. L'extensió que abasta és notable, les prospeccions fetes demostren ocupació de la muntanya des del seu punt mig fins a la cima. La llàstima és que de moment cap senyal d'estructura arquitectònica ha estat detectada. Cal tenir en compte que el monticle ha estat sotmès a un procés d'erosió natural primer, un afeixament per conreu més tard, a un roturació recent per repoblar la muntanya i que està coberta d'una densa vegetació. Tots ells motius de pes per destruir o amagar les parets que sens dubte deuen haver-hi, ja que testimonis d'edificació importants els tenim, com són alguns tambors de columna i carreus de bona talla.

No es pot parlar d'Estanyol sense fer al·lusió a les famoses joies: 3 collarets i 1 anell, de les que actualment es conserven 2 collarets. L'altre i l'anell foren perduts el 1936. Malgrat ésser depositats a la caixa d'un banc, no se'n conserva ni tant sols documentació gràfica. Aquesta troballa va tenir lloc a principis de segle, d'una manera totalment fortuïta, fangant la terra, en un context del tot estèril, el que fa pensar que no es tracta d'un enterrament, i ja Serra Ràfols apunta que ens trobem davant d'una ocultació d'objectes valuosos que corrien perill i que passat aquest el seu amo no tornà a buscar-ho, possiblement perquè ja havia mort.

Serra Ràfols, que és l'únic arqueòleg que les ha vist i estudiat, diu que tenen ascendència hel·lenística i els hi senyala una cronologia del IV-III a. de Crist, adquirides per un indígena ric o un romà, utilitzades un llarg temps fins que foren amagades, moment impossible de determinar.


En síntesi, Estanyol és un poblat pràcticament inèdit, que cal estudiar. Està a punt d'iniciar-se la campanya d'excavació del 79 i realitzades algunes campanyes més tindrem fonaments més sòlids per parlar del lloc.

Mª CARME DOMÈNECH PUIG

Revista "La Pilastra" de Bescanó. Agost 1979, any 1, número 4. Article de M. Carme Domènech i Puig

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)