La coneguda com a Torratxa de Vilablareix, un monument funerari romà de grans dimensions, estava envoltada per una necròpoli també d'època romana, segons han revelat els arqueòlegs Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera en les Setenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines, que se celebren a la Bisbal d'Empordà.
Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera, de l'Institut del Patrimoni Cultural de la UdG, recullen en l'article «La Torratxa: el monument sepulcral romà de Vilablareix (Gironès)» els resultats de les intervencions arqueològiques efectuades al monument el juliol de 2002, l'octubre-novembre de 2003 i el desembre del mateix any.
Nolla i Sagrera afirmen que la torratxa presenta «un dels exemples més ben conservats d'enterrament romà turriforme de Catalunya».
Contràriament a allò que estudiosos com Claudi Girbal, Botet i Sisó, Puig i Cadafalch o Pla Cargol havien considerat, Nolla i Sagrera, afirmen que l'accés original al monument no es feia pel pis superior, sinó per una petita porta a la planta baixa, concretament a la façana posterior.
El pis inferior era la cambra funerària, on es dipositava l'urna cinerària del difunt i, posteriorment, les dels seus familiars i descendents. La tradició romana considerava la tomba com «la casa o el temple dels morts».
Però la novetat més important de les darreres campanyes arqueològiques és la constatació que al voltant de la torratxa es va formar una necròpolis romana.
«Les rases obrades al voltant de la torratxa han constatat l'existència d'altres enterraments fins ara només localitzats, però no excavats, que expliquen que, girant al voltant de la torre sepulcral, es va formar i consolidar una petita necròpolis romana», expliquen els arqueòlegs de la UdG en les conclusions del seu article.
La descoberta és important perquè -tal com va assenyalar Joan Solana en la darrera Comissió del Patrimoni Cultural de Girona en què va participar abans de dimitir de director dels serveis de cultura-, s'ha demanat que aquest monument funerari de Vilablareix sigui declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Així, la torratxa i també el seu entorn, amb les corresponents tombes encara no excavades, gaudiran del grau màxim de protecció, cosa que implica, per exemple, la impossibilitat d'aixecar-hi noves urbanitzacions.
En les excavacions al voltant de la torratxa es va descobrir unes estructures que han estat interpretades com a part d'una tomba notable, també d'època romana, feta amb posterioritat al monument principal, segons els experts de la Universitat de Girona.
Durant les excavacions arqueològiques a la planta inferior es va localitzar un primer nivell de terra d'època actual, un segon estrat amb evidències de foc que permetia endevinar que havia estat refugi eventual de pastors i passavolants, i la solera original de la cambra. S'hi van trobar restes d'ampolla de vidre, dues soles de sabata de cuiro i ceràmica vidrada moderna.
Una troballa «interessant» va ser un marxapeu obrat en un bloc monolític de pedra sorrenca que revelava la presència d'una porta «original i totalment inèdita».
La pedra mesura 96 cm d'amplada i 48 de fondària. Un cop es va netejar el sector, van aparèixer marques a l'argamassa del mur de ponent que permetien assegurar que l'esmentada porta hauria tingut uns brancals i fins i tot una llinda de pedra. L'esvoranc era el resultat de l'espoli antic dels muntants.
VII jornades d'arqueologia de les comarques de Girona
Uns 150 inscrits participen en les Jornades, que es fan a l´edifici del Mundial i compten amb un total de 180 ponències, segons ha explicat el conseller de Cultura del Consell Comarcal del Baix Empordà, l´arqueòleg Joan Margall.
La publicació de les actes de les Jornades posa al dia l´estat actual de la recerca arqueològica de les comarques gironines. Les actes expliquen els darrers descobriments i interpretacions de jaciments tant importants com Empúries, Ullastret, les coves de Serinyà o la Draga de Banyoles, però també exposen en detall la feina feta -de vegades amb caràcter d´urgència- en petites restes com ara en una sitja ibèrica trobada durant unes obres a la carretera de Riudellots. (Altres notícies sobre les VII Jornades)
Notícia publicada al "Diai de Girona", 05/06/2004 - DANIEL BONAVENTURA
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)