Portal Gironí d'Història i Genealogia

Excaven de nou una necròpolis prehistòrica a Queralbs 40 anys després de tancar la cova

Vist: 224
Eudald Carbonell, el primer per l'esquerra, a l'excavació del 73. Iphes. Foto:Diari de Girona
Eudald Carbonell, el primer per l'esquerra, a l'excavació del 73. Iphes. Foto:Diari de Girona

Un equip d'arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha començat una excavació al Roc de les Orenetes, una cova a Queralbs on el 1973 es va trobar una necròpolis prehistòrica de fa 3.000 anys i que s'ha passat tancada les darreres quatre dècades.

En aquesta cova, un jove Eudald Carbonell, el prestigiós arqueòleg, que, entre d'altres coses, és codirector del jaciment d'Atapuerca, va dirigir per primera vegada una intervenció arqueològica, quan encara estudiava, l'agost de 1973, per encàrrec del seu mestre, el doctor Oliva i Prat. Ara, el mateix Carbonell i Carles Tornero reprenen els treballs d'excavació a la necròpolis en el marc del projecte d'investigació Arrels prehistòriques de la transhumància a l'Alt Ripollès: projecte arqueològic 2018-2021.

Ubicada a uns 1.870 metres d'alçada, la cova va ser descoberta a final dels seixanta per un veí de Queralbs, Cisco Coll, però no s'hi va fer una intervenció arqueològica fins a l'agost del 1973. Va ser una actuació d'urgència a càrrec del grup Grober Xaialsa, una entitat constituïda entre amics de la Vall de Ribes per promoure la socialització de la ciència, i al capdavant dels treballs hi havia Carbonell.

Segons l'IPHES, el descobriment del Roc de les Orenetes va suposar una fita entre el món acadèmic de la Prehistòria europea perquè, juntament amb altres descobriments de l'època, va tenir un paper clau durant els anys setanta per impulsar la investigació al voltant del paleolític a Catalunya.

Al seu interior s'hi va documentar una necròpolis prehistòrica amb gairebé mig centenar d'individus enterrats, només centrant-se a estudiar i salvaguardar les restes que es trobaven a la superfície. Les característiques de certs objectes recuperats a la cova, dipositats probablement com a ofrenes als difunts, van fer proposar a l'equip d'Eudald Carbonell una cronologia relativa al període del final del Bronze, és a dir, d'uns 3.000 anys d'antiguitat. L'excepcional estat de preservació de les restes humanes va ser motiu de diferents estudis antropològics i el conjunt avui és al Museu Etnogràfic de Ripoll.

Per preservar l'interior de la cavitat i el seu excepcional registre, no esgotat durant les intervencions dels setanta, es va decidir tapar el seu accés i aques dilluns, quatre dècades exactes després del seu tancament -va ser el 16 de setembre del 1979- s'han reprès els treballs arqueològics.

Els arqueòlegs han reobert l'accés per començar a preparar l'interior per a una excavació en la qual utilitzaran totes les innovacions tècniques i metodològiques que la investigació arqueològica ha anat integrant en aquests últims decennis, incloent el vessant en investigació arqueobiomolecular que l'IPHES ha desenvolupat.

Segons els arqueòlegs, «és d'esperar que les noves investigacions al jaciment ajudin a conèixer la dinàmica d'ocupació prehistòrica i protohistòrica de l'àrea d'estudi».

Paral·lelament a aquests treballs, l'equip d'IPHES va iniciar el 12 de setembre una excavació a la Bauma dels Fadrins, també a Queralbs, on s'han documentat evidències d'ocupacions prehistòriques durant l'Holocè inicial, fa més de 9.000 anys.

Publicada al diari "Diari de Girona ", 19 de setembre de 2019 - Efe/DdG - Queralbs 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)