Cognoms i Nom:

Ramon Berenguer IV (El Sant)

Data Naixement:

Lloc de Naixement:

Pare:

Mare:

Espós /Esposa:

Data de Casament:

Fill/Filla

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Fill

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Data Defunció: 

Lloc de Defunció:

Notes:

Fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1167). (en llatí; a 12 d'octubre de 1150 Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). A Provença on fou regent, s'esmenta com Ramon Berenguer III.

El casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà a l'agost del 1150 a Lleida. La data del casament ha estat discutida entre els historiadors, però segons els registres notarials, la data més antiga on s'esmenta el fet correspon a un document d'intercanvi de béns, datat el setembre del 1150; partint que abans del setembre del 1150 no hi ha cap referència al casament, aquest s'hauria produït l'agost del 1150, sent recollida a posteriori pels següents registres notarials. A aquesta dada s'uneix el fet que Peronella va néixer el 29 de juny de 1136, i que els Capítols matrimonials de Barbastre se signaren l'11 d'agost del 1137. Tot plegat indica que l'agost del 1150 la reina Peronella havia complert ja els 14 anys d'edat, la majoria d'edat mínima establerta pel dret canònic per a poder contraure matrimoni. Al seu torn, Ramon Berenguer IV tenia 36 anys. El matrimoni a més d'altres, va ajudar en gran mesura la construcció del monestir de Santa Maria a Vallbona de les Monges propulsat per l'eremita Ramon de Vallbona.

El 4 d'agost del 1162 manifestà les seves darreres voluntats en presència del Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, d'Albert de Castellvell, i del mestre Guillem, el seu capellà. Tres dies després, el 7 d'agost del 1162, morí el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. La lectura pública del testament es va fer en l'assemblea general d'Osca l'11 d'octubre del 1162.

El comte deixava al seu fill primogènit anomenat Ramon (futur rei Alfons II d'Aragó «el Cast»), tot l'honor (propietat) que tenia a Aragó i Barcelona i en tots els seus dominis, excepció feta dels següents:
L'honor (propietat) del comtat de Cerdanya tal com l'havia tingut Bernat Guillem (darrer comte de Cerdanya), la Senyoria de Carcassona amb tota la seva terra i el feu que Ramon Trencavell I tenia per ell, i els drets que tenia a Narbona i el feu que la vescomtessa Ermengarda de Narbona tenia per ell. Tot això ho deixava al seu segon fill Pere (futur Ramon Berenguer IV de Provença), que tindria aquestes en feu del seu germà primogènit Ramon, a qui havia de retre homenatge per elles.
L'honor (propietat) del comtat de Besalú seria per a la seva muller Peronella I d'Aragó
Si el primogènit Ramon moria sense fills legítims, el seu segon fill Pere rebria l'herència del primogènit, i la d'aquest passaria al tercer fill anomenat Sanç (futur Sanç de Barcelona i d'Aragó). I si Pere moria sense fills legítims, tot passaria al tercer fill Sanç. Així mateix deixava com a tutor i protector dels seus al rei Enric II d'Anglaterra, amic seu i casat amb Elionor d'Aquitània, cosina de la reina Peronella.

Informació extreta de Viquipèdia

Genealogies de les que forma part: